Defensem els MRP

La Conselleria d'Educació, ha rebutjat el conveni de les activitats proposades pels MRP que pertanyen a federació de MRP del País Valencià. Es veu que no li sembla bé que entitats com els MRP, Escola Valencià i algun sindicat "radical" estiga criticant la manera de dur endavant la política educativa d'aquesta terra nostra. Segurament el señor Conseller, com en altres èpoques represives, creu que el càstig és la millor manera de fer entrar als alumnes disruptius. Però nosaltres que militem des de fa anys per renovar l'escola mai ho hem cregut. Al contrari, davant del càstig l'alumne es creix i més quan s'ha comés una injusticia com és el cas nostre. A més, quan algú de nosaltres veu que s'ha castigat injustament algun alumne, ens posem al seu costat perquè creiem que la democràcia no és compatible amb el clientelisme i els privilegis. No estem en un MRP per fer seguidisme de cap partit política en encara menys de accions tan desencertades com les que estan duent endavant les persones responsables de la Conselleria d'Educació.

Es per això que, malgrat tenir en contra a l'administració actual, ja portem dues Escoletes sense recolzament institucionals. I en seguirem fent mentre tinguem forces i el vostre recolzament, així com està fent la Universitat de València que ens dóna validesa davant de qualsevol convocatòria i a la qual agraïm el seu suport. No estem disposats a claudicar davant el xantatge ni a vendre's a canvi de prebendes o tractes diferenciats. Els MRP han segut i seran sempre una veu crítica davant de qualsevol autoritat educativa que no estiga disposada a millorar el nostre sistema educatiu.

Per això donem les gràcies a les persones que tenen confiança en el nostre model i us esperem al nostre costat en les activitats que mamprenem.

Us preguem que ens adheriu, tant com a entitats com individualment. Cliqueu en aquest enllaç:

http://www.eets.cat/bloc/formulari-dadhesio/ 

Als MRPs els tiren…

Jaume Martínez Bonafé

Als Moviments de Renovació Pedagògica els tiren del Consell Escolar Valencià, i no passa res. Com al poema de Brecht, ¿recordeu? Vindran per uns, i per uns altres, i finalment, també, un dia, ens tocarà a nosaltres. I no passarà res. O sí.

No se ben bé que feien els MRPs al Consell Escolar. No he llegit a la prensa sindical, ni a la premsa ordinària, molts documents, intervencions, consultes, o propostes que pugueren fer estes organitzacions a eixe “organisme consultiu”. Tampoc he rebut cap e.mail que m’ho contara, ni ho he llegit en cap altre lloc. Mire la pàgine web de la Federació d’MRPs i tampoc trobe un espai significatiu sobre la cosa. Però era important -per a mi-, aquesta presència institucional al Consell Escolar Valencià. Si més no, perquè suposava el reconeixement de la seva existència i la memòria del que els mrps han significat i poden continuar significant en la transformació i millora de l’escola pública. No m’emociona el Consell Escolar Valencià perquè és un espai socialment esmorteit per una dinàmica política mortuoria. No se quanta gent de la que hi ha dintre es creu eixe espai institucional i no se quanta de la que hi ha fora el coneix, el necessita, el reclama, el valora. És una de les trampes de la democràcia formal, organitzar l’avorriment, i dificultar l’entusiasme. Però era important que allí dintre hi haguera una veu, un nom propi, i unes sigles, que identifiquen una possibilitat de futur, una possibilitat de compromís històric amb la renovació pedagògica. Vivim una llarga etapa de precarietat històrica. La miopia moral amb la que conduim les notres pases ens porta cap a una forma de submissió intel·lectual per la que acceptem que tot parega efimer, banal, puntual, anecdòtic, fins i tot innecessari. Al llarg de la meva vida professional i militant he vist massa vegades gent molt diversa amb ganes de prejubilar els mrps. ¿per què? No sé que faria o que diria el company o companya que anava a les reunions del Consell Escolar Valencià. Per a mi la presencia d’eixe home o eixa dona era un simbol que a l’escola pública hi ha encara gent que no ha oblidat el sentit original, la força real del treball de renovació pedagògica a l’aula: conrear la llibertat humana, defensar la justicia social, engrandir la tolerància i el respecte per la diferència. Pot ser perquè el símbol existia, algú ha decretat l’expulsió. Una veu menys, i si no hi ha verb no hi ha carn.