DAVANT
LA CONTRA-REFORMA DEL PARTIDO POPULAR
·
Un company del Moviment de Renovació Pedagògica
expressava en forma de metàfora com l’administració educativa anava introduïnt,
de forma relativament sofisticada, canvis en el model educatiu projectat a la
LOGSE: Si introdueixes una granota en un perol amb aigua bollint, la granota
reaccionarà botant del perol i salvant així la seua vida. Si, en canvi,
introdueixes la granota en un perol simplement amb aigua i vas calfant-la
lentament fins arribar al punt d’ebullició la granota morirà sense remei.
És evident que el "cuïner" és l’administració educativa mentres les
"granotes" sembla que som nosaltres. Però, reaccionaran les granotes
a temps?
·
Tota la geografia dels sistemes educatius europeus, amb
estructures molt diverses, conté convulsions i crisis internes producte dels
canvis socials, econòmics i tecnològics en els que tots estem inmersos. A més a
més d’aquestes preocupacions el sistema educatiu espanyol té peculiaritats en
aquest context que el fan encara més vulnerable als atacs i alarmismes:
l’extensió de la obligatorietat als 16 amb un dèficit greu de recursos
materials i humans amb el desplegament d’un sistema, el sistema previst a la
LOGSE, sense modificar i millorar les condicions de treball del professorat i
l’ambient educatiu.
·
Però al marge d'açò últim, hem de recordar que les reaccions contra la LOGSE no se ixen de el que ha sigut
habitual. No és la primera vegada que quan se intenten escometre reformes que
pretenen estendre el sistema escolar a
sectors socials que han estat marginats de la educació, sorgisquen veus que
expressen els seus temors sobre el seu deterioració. Ja la entrada de les
classes populars a les escoles va despertar el temor dels més rancis
conservadors sobre possibles revolucions socials: els treballadors llegits
segur que reclamarien coses"impossibles".
·
És curiós el prompte que se ha oblidat el discurs que assemblava compartit
per els sectors progressistes. Llavors no hi havia fissures al pensar que la
doble via a partir dels 14 anys de edat, la de la Formació Professional (FP) i
la del Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP), era inadequada per a formar
professionalment la mà de obra que el nivell de desenrotllament necessitava.
·
És curiós vore també com a anys abans, amb la Llei General de Educació de 1970, al intentar implantar amb idees semblants la escolarització dels xiquets i xiquetes en un sistema comú
fins a els catorze anys, els temors per el deterioració del nivell van tindre
pareguda expressió a la actual. Els dits temors partien de els qui fins eixe
moment arreplegaven a la població selecta des de els deu anys per a cursar el
Batxillerat. Recordem com llavors els temors anaven dirigits cap a la suposada
incapacitat de eixos estranys professors que s'anaven a ocupar d'eixe tram.
·
No obstant això, la reforma de la L.G.E. va contribuir encara més a
l'especialització en la impartició o transmissió de continguts. Els
responsables polítics d'aquell llavors no van aprofitar l'oportunitat històrica
del que pretenia ser la primera reforma educativa de naturalesa comprensiva per
a involucrar en ella al professorat millor qualificat i menys contaminat per la
ideologia dominant. Simplement es va assignar al professorat de Primària els
cursos d'obligatorietat afegida i es va configurar el paradís del B.U.P. i,
sobretot, del C.O.U.
·
Anys mas tard, que amb la implantació de la Reforma, els fracassats de
l'EGB, més els expulsats de la doble via, junt amb els alumnes amb suspensos en
el BUP, ens els havíem de trobar a tots junts en un sistema no reformat
qualitativament i amb uns professors poc proclius, en general, a pensar la seua
funció il·lustradora en termes socials, és a dir com a educadors de què existix
per a elevar-ho i no com a seleccionadors de què, per la circumstància que siga,
ja estan o van destinats a les altures.
·
Ara tot el professorat de Secundària (i no sols el de
FP) s'enfrontava amb la realitat
social, amb la diversitat de tipus humans, amb les diferències socials. Unes
diferències que en realitat el que solen ocultar són desigualtats socials
(encara que la política conservadora ens les disfresse de diferències
conductuals o d'aprenentatge) . I és ací on apareix la nostra presa de
decisions. Davant d'aquelles podrem exhibir les interpretacions que vullguem;
davant d'estes només cap estar a favor d'un poc de major igualtat o ser
còmplices amb la mala situació de què estan en inferioritat de condicions, que
són els mateixos de sempre.
1.- EL PROJECTE DE REFORMA
Però anem a la situació actual. El
Ministeri va presentar, després de mesos de filtracions i rumors, canvis
importants en els temaris de Secundària Obligatòria i Batxillerat. Una
característica comuna a aquestos canvis és la gran condensació de continguts
obviant un tret bàsic del nou sistema educatiu: el curículum obert i flexible. Analitzem alguns dels seus aspectes:.
FALTA D'UN DIAGNÒSTIC SERIÓS:
Atés que els intents de
qualificar la deterioració que diuen que provoca la LOGSE han sigut inútils i
que l'estadística es resistix a donar la raó als crítics de la reforma, la
ministra a hagut de recórrer a referències de brotxa grossa ( "he sentit
l'opinió de col·lectius ..." ) i explotar amb habilitat els arguments mas
ximple (es necessiten mas hores per a deprendre a millorar les matemàtiques i
el llenguatge
En la pràctica la ministra, ni ha
consultat a entitats pres ni a experts en el tema. Els treballs han sigut
elaborats per grups de persones elegides segons criteris ocults i mantingudes
en l'anonimat per decisió ministerial..
Possiblement això seguisca la causa de
la
FALTA DE RIGOR:
de la primera proposta. Esta tènia
tres flagrants incompliments de la LOGSE: és creava una nova optativa oferta
obligada (Informàtica), és creava una obligatòria (Història de la Filosofia) i
és modificava el nom una altra (Història d'Espanya, en comptes d'Història).
Van haver de ser els interlocutors del
ministeri els que advertiren de la il·legalitat de les propostes. Al final, la
Informàtica s'ha integrat en la Tecnologia (el que causarà problemes amb el
professorat), la Història conserva el seu nom i la Història de la Filosofia es
crega amb el nom de Filosofia II.
No podem posar en dubte que hi ha
problemes. Sempre denunciem que es necessitaven mitjans i temps per a canviar
el pensament, els estratègies i els pràctiques dels qui van a enfrontar-se amb
una realitat educativa molt diferent de la que tenien.
Perquè els que siguen desiguals puguen
igualar-se, ningú no dubte que és necessària la diversificació curricular,
atencions desiguals, mas recursos humans i materials, espais, ... però que
falla, el model o la forma de
desenrotllar-ho, en la que cap demanar responsabilitats als qui els tenen?
FALTA DE VOLUNTAT NEGOCIADORA:
El Govern ha negociat poc i amb
criteris molt selectius. Els únics que han pogut dir esta boca és meua han
sigut una diputada del PSOE, Amparo Valcarcel; un altre de CiU, Ignacio
Guardans, i el viceconseller basc d'Educació, Alfonso Unceta (que no és membre
del PNV, acuradament exclòs). La resta dels partits, Executius autonòmics,
associacions professionals i entitats científiques s'han quedat a vore-les
vindre.
El dit procés ha estat contaminat per
l'objectiu impost per Aznar de marcar distàncies amb els nacionalistes amb fins
electorals immediats ( al País Basc) i a mitjà termini (en la resta del país).
Sobre els supòsits abusos autonòmics en educació, per molt que ocasionalment
existisquen, és fàcil fer demagògia.
La ministra ha arribat a l'extrem de
no convocar els consellers d'Educació reunits en la Conferència Sectorial, el
principal òrgan de coordinació educativa, per al que va comptar amb la plena
ajuda del PSOE. En el seu lloc va reunir a la Comissió d'Educació, una espècie
de subconferència amb viceconsellers i directors generals.
Com a colofó, del Castillo va prohibir
als representants polítics que van acudir al ministeri a conéixer les propostes
que es portaren còpies. Eixa curiosa manera d'entendre el consens va impedir
que els documents foren analitzats pels experts de les diverses
administracions.
I evidentment, una altra vegada
sense consultar al professorat
Els últims que s'enterem dels canvis, després dels periodístes,
dels polítics i, com no, dels grans editorials, han estat els professors i
professores. Molt democràtic que els mes afectats assabenten per alguns diaris
del futur temari Magnífic
Pràcticament totes les opinions de les
associacions didàctiques consultades apunten a remarcar l'aroma a antic dels
temaris i l'excessiva sobrecàrrega de continguts.
Així, l'executiu basc destaca l'existència
d'una hiperinflació del 1.700% en els continguts mínims dins d'un marc horari
estable, la qual cosa "és la
millor invitació a l'incompliment per part dels professors i els centres".
En la mateixa línia apunta
l'Associació Estatal de Professors de Dibuix i Arts Plàstiques de secundària, a
l'asegurar que "és impossible que una assignatura s'impartisca amb un
mínim de serietat didàctica si només es disposa d'una hora de classe a la
setmana" o l'Associació Espanyola
del Professorat de Geografia i Història,
qui assenyala que com a conseqüència d'imposar un temari tan ampli és
que "es passarà de puntetes pels temes i no es donaran tan bé com seria
desitjable". Des d'esta associació es critica també l'excés de cronologia,
diu que "és un sistema molt tancat, que permet molt poques possibilitats
didàctiques al professor".
I és que metodòlogicament les
propostes també són contestades, uns la consideren una "tornada
arrere" atés que es torna a un
model més centralitzat en el que "el professor té cada vegada menys
llibertat". Es critica com s'han presentat uns temaris
"incoherents" al camp de les ciències, amb continguts
"antiquats" en la geologia de batxillerat o les matemàtiques
d'educació secundària obligatòria, o amb un segon curs d'eso de geologia "més
complex i abstracte" que el curs superior.
SOBRE EL FINANÇAMENT
El pla mancava
d'assignació pressupostària fins que la pressió dels negociadors va fer
rectificar la ministra . Al final el govern informà de que destinarà 11.500
milions de pessetes a finançar la reforma de la secundària en tot Espanya en
els pròxims quatre anys. D'esta quantitat, 9.235 milions d'Iran destinats a
costejar l'augment d'una hora de llengua i una altra de matemàtiques en l'ESO i
una de filosofia en el batxillerat. El ministeri destinarà els altres 2.265
milions per a subvencionar l'ampliació de l'oferta de grec, cultura clàssica i
dibuix tècnic en el batxillerat.
Aquestes quantitats s’allunyen en
principi dels càlculs fets per les comunitats autònomes no governades PEL PP.
Alguna cosa més de 16.000 milions de pessetes és la xifra provisional a falta
que altres humit comunitats facen també els seus comptes. Sorprenentment, entre
els qui fan els comptes destacava la Generalitat Valenciana que una vegada més
disposats a oferir noves glòries a Espanya calculava menys del que anava mas
tard a oferir el Govern Central.
Per la seua banda,
tímidament els socialistes només feien públic el trobar a faltar el finançament
de la tecnologia i una quantia per a posar en marxa un pla de lectura. Uns moviments interns dies mas tard els va
fer mantindre una posició més crítica.
QUE VE “ LA QUALITAT” !!
I atenció !! , açò és només
el principi.
La ministra ja ens ha indicat que esta reforma "s'inserix en un projecte global de millores del
sistema educatiu" en el que estaran també inclosos els futurs canvis de la
formació professional i la futura llei de qualitat, amb la que el ministeri
reformarà les tres lleis educatives no universitàries, LOGSE, LODE i LOPEG.
Ademés, Pilar del Castillo va assegurar que "es mantindrà el clima de
diàleg i de franquesa amb les forces polítiques i les comunitats". O siga, que a preparar-se. No oblidem, que
eixa nova ofensiva legislativa, que finalitzarà abans de sis mesos, es farà per
a modificar tot allò que per ser Llei Orgànica no s'ha pogut fer ara: modificar
en profunditat del currículum i les competències autonòmiques, acabar amb la
comprensivitat, i per tant de separar l'alumnat segons el seu rendiment,
restaurant els itineraris formatius, etc.
El STEPV i els sectors socials
progressistes (associacions de pares i mares, estudiants, etc) no podem abaixar la guàrdia. Les
mobilitzacions dels últims dies ens han de donar ànims per a continuar
impulsant les Plataformes per l'Ensenyament Públic a través del debat no sols
de les necessitats quantitatives, sinó també i sobretot de les qualitatives.
Les línies que seguixen pretenen ser
una guia per a este debat.
El nostre model sindical està basat en la comprensivitat, ja que com a
sindicat de classe considerem que evitant la selecció primerenca i prolongant
el tronc comú fins als setze anys l'escola exercirà millor un paper
compensatori i s'igualaran - en la mesura de les possibles oportunitats de les
persones privilegiades i de les desfavorides.
Encara que des de molts sectors s'està qüestionant el model comprensiu,
pensem que la crisi no afecta als seus principis sinó a la forma concreta que
han de configurar-se estos principis perquè l'escola comprensiva aconseguisca
els objectius que es proposa.
Per a això, el STEPV considera
convenient incidir en els següents aspectes:
* Necessitat que tots els centres,
tant públics com a privats concertats complisquen la legislació vigent i reben
el % de població desfavorida que els correspon. Per a això, exigim presencia
sindical en les comissions d'escolarització i la possibilitat d'accedir a les
dades de sol·licitud de matrícula, admesos i exclosos de tots els centres en
qualsevol moment de l'any.
* Eliminar del barem per a l'accés als
centres públics el criteri de renda.
* Exigim que s'acabe amb les
adscripcions múltiples dels centres de primària a centres de secundària, i que
l'ESO es curse completa en el mateix centre.
* Urgix donar una solució al fet
evident que no tot l'alumnat deprén amb la mateixa facilitat ni de la mateixa
forma, ni està igualment motivats per a estudiar. Considerem que han de
contemplar-se els següents aspectes:
* Agrupament heterogeni recolzat per
programes seriosos de diversificació curricular, que es realitzen de forma
flexible mentre persistisquen les necessitats que els van originar, per a això
és necessari un considerable increment dels recursos humans i materials.
* Incrementar el nombre d'optatives,
exigint que responguen a assegurar els interessos plurals de l'alumnat i a
oferir distints nivells de complexitat. Per a això podrien oferir-se com
optatives reforços instrumentals o matèries amb distint grau de dificultat.
* Potenciar la labor tutorial del professorat,
imprescindible per a detectar les necessitats de l'alumnat i per a exercir la
funció orientadora.
* Necessitat de plantejar-se nous models didàctics i de reflexionar sobre
la fonamentació disciplinar de les matèries.
* La Junta d'avaluació haurà
d'establir clarament els criteris de promoció i ha de tindre autonomia per a
decidir sobre la promoció de l'alumnat.
* Quan existisquen repeticions han
d'oferir-se sistemàticament mesures de recuperació i suport a l'alumnat.
* És necessari mantindre l'estructura
de cicle. No són les repeticions, sinó les mesures de suport les que permeten
progressar a l'alumnat dins del cicle.
* És necessari que existisquen normes
de convivència aprovades democràticament per tota la comunitat educativa, que
han de complir-se i en les que s'elimine al màxim la burocratització.
* En moltes ocasions este problema
desborda al professorat i és necessari dotar als centres de més personal
especialitzat a treballar amb adolescents conflictius com a assistents socials
o educadors de carrer. El sistema escolar, amb el suport d'estos professionals,
i de tota la societat, ha de dissenyar activitats per a socialitzar a l'alumnat
en el món educatiu i en la cultura escolar.
* Respecte als objectors escolars, poc
pot fer el sistema educatiu, excepte la creació de grups adaptats als seus
interessos i possibilitats
* Increment dels pressupostos dedicats a formació del professorat, esta ha de
realitzar-se en horari lectiu. Recuperació dels models de formació en l'acció
(formació en centres, preparació de materials,etc) que es van desenrotllar en
els primers moments dels CEPs
* Control democràtic dels plans de
formació per a poder-los lligar les necessitats reals de les zones i centres.
* Equiparar la funció tutorial a les
direccions de Departament.
* Augmentar la formació didàctica del
professorat de secundària, incidint especialment en l'atenció a la diversitat.
* Rebutgem les propostes de
modificacions curriculars realitzades pel MECD. Tant per la seua sobrecàrrega
de continguts com el caràcter antiquat dels mateixos
* Considerem que el currículum actual és mas adequat, i
denunciem l'increment d'hores lectives en algunes àrees, ja que no variarà el
panorama educatiu ni aconseguirà que els alumnes abasten major competència en
estes àrea, sinó que açò suposa el sacrifici d'altres àrees que considerem
fonamentals per al desenrotllament integral de la persona.
* Equiparar la funció tutorial a les
direccions de Departament.
* Augmentar la formació didàctica del
professorat de secundària, incidint especialment en l'atenció a la diversitat.