FEDERACIÓ DE MOVIMENTS DE       RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DEL PAÍS VALENCIÀ
MRP Escola d'EStiu del País Valencià
- Gonçal Anaya-
 Guió i lectures aportades per al 6é Berenaret: Armem-nos contra la guerra. Materials antimilitaristes.

 

BÉTERA

Aquell dia Lola circulava per al pista d’Ademús (CV-35) amb uns quants minuts de retard respecte del que era el seu horari habitual. A l’entreteniment en la recollida de fotocòpies que havia encarregat a la papereria d’enfront de sa casa, calia afegir un control rutinari a l’eixida de la ciutat de València, per qüestions relacionades amb el terrorisme, segons declaració del cap de Policia. Aquell dia la seua ànima volava amb una mica més de urgència cap a l’institut Les Alfàbegues de Bétera, on treballava. Portava aquesta profe la preocupació en el rostre. Els xavals no acabaven d’enganxar-se a la Física i Química. Ella s’ho currava, però no hi havia manera. Havia fet un curset al Col.legi Oficial de Químics sobre Educació Ambiental, i ara treballava això tan bonic de “La vida en el Planeta Terra” i “La Biosfera i els grans problemes ambientals”, però no hi havia manera de connectar amb les preocupacions i els interessos dels adolescents. Així que conduïa preocupada, i cansada. La nit anterior s’havia entretingut un poc més de l’habitual front al televisor, però era la forma quotidiana de comunicació familiar: adormir-se mirant la teleporqueria. Mentre conduïa, escoltava dir per la ràdio un tal Aznar que “las cosas son como son y no pueden ser de otra manera”. I altre, de cognom Zapatero, comentava que “las cosas debían ser de otra manera para que puedan seguir siendo como son”. I l’Orquesta del Món interpretava el rutinari Concert de Bogeria, com tots els dies. Tal vegada per això, Lola escoltava les noticies de l’increment bèl.lic entre anuncis de cotxes de cinc marxes i forns d’inversió. Va reduir la velocitat per eixir de l’autopista i desviar-se cap al nucli urbà de Bétera. En deu minuts més estaria explicant Educació Ambiental. Al poc d’entar en l’estreta carretera comarcal (CV-336) va tenir el temps just de veure volar per un instant un estrany pardal de lluminositat metàl.lica en direcció cap a ella. Després, l’impacte va enviar per l’aire el seu cotxe, el seu cervell, els seus apunts, les fotocòpies i el camionet del seu fill. I, ja posats, esclataren també en mil trossos un parell de cotxes més i un tractor carregat de taronges. ¡Caramba! –li va soltar per telèfon a l’enemic un tal Solana-, cinco daños colaterales son cinco daños colaterales. ¡A ver si nos fijamos un poquito más! Però, clar, els pilots que fan la guerra no ho tenen tan fàcil. La tecnologia punta que protegia la recent instal.lada base de l’OTAN a Bétera obligava a volar molt alt i havien de disparar des de distàncies on l’aproximació exacta a l’objectiu es fa molt difícil. I a més a més, com se sap, l’enemic sempre té pitjor catxarreria armamentística i pitjor preparació, i clar, això fa que de vegades els errors siguen considerables. Aquell míssil portava gravat al seu llom el nom de Pepe Morales, un famós general de l’exèrcit espanyol que eixia per la tele perquè assistia a reunions al Pentàgon, però va anar a estavellar-se damunt de Lola. Que descanse en pau la professora de Física i Química.

 P.D. Miren vostés, no em vinguen amb el conte que açò és maniqueisme, truculència i invenció. La realitat ve mostrant darrerament que és bastant pitjor que qualsevol imaginada historieta.

 JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ

Article publicat al All-i-oli (Desembre 2001-Gener 2002)

 Què farem a la nostra escola? 

Què farem al nostre institut?

ARMEM-NOS CONTRA LA GUERRA

Açò no és una unitat didàctica , no és un pamflet ,no és sols un llistat  de bibliografia i recursos.

Es una proposta de reflexió i acció per als professors i professores del País Valencià , per que cadascú puga decidir què projecte didàctic pot i vol desenvolupar al seu centre i a la seva aula.

La primera part del dossier , amb tres llistes de preguntes, convida a començar analitzar la pràctica educativa dels nostres centres / aules i el nivell de  consciència crítica que es desprèn d’ella. Perquè el primer pas per introduir alguna proposta didàctica nova creem que ha de ser partir del que ja estem o no estem fent i perquè aquests esquemes poden afavorir el debat entre els companys i companyes del centre, seminari o equip de treball.

Les cites , que venen desprès volen aprofundir la reflexió sobre la pràctica amb peces de teoria que ens enriquiran i ens ampliaran el pensament i l’argumentació prèvia a la presa de decisions. també ens ajudaran a obrir debat amb altres .

Tot açò es va presentar en un del Berenar Pedagògics organitzat pel M.R.P. Escola d’Estiu del País Valencià-Gonçal Anaya el mes de Febrer del 2002 . Hi ha tambè experiències de profes que ens agradaria mostrar ací , pero no podem fer-ho sobre el paper en un dossier limitat d’espai. deixem sols l’adfreça de contacte d’algunes d’questes persones. Tu tambè pots afegir la teva . entra en lapàgina web del MRP i afegeix el teu nom i les referències de l’ámbit en el que tu estas treballant . Qui vullga contactarà amb qui vullga ¿no? Parlarem d’aquestes experiències en l’escola d’estiu i en altres Berenars que s’organitzen el proper curs.Vine o dona’ns  el teu contacte, si vols.

Desprès d’escoltar, de pensar i de parlar, ara si, hem de decidir , actuar i fer allò que ara mateix tu a la teva aula, al teu centre  vols, pots  vas a fer. es el moment d’omplir la teva maleta antimilitarista amb fotocopies, C.Ds. cassettes, vídeos, cartells , adreces... Fem xarxa¡

 

 

INDEX

 

·                    GUIÓ DE TREBALL PER DISSENYAR ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES ANTIMILITARISTES[1]

 

a)      LA REALITAT DE LA QUE PARTIM.

 

i)        Com es tracta el militarisme, la guerra i ara l’OTAN a Bétera, als nostres centres?

ii)       Les idees que hi ha sota la nostra pràctica

 

b)     ALGUNES IDEES PER A CONTRASTAR

 

c)      AGENDA CRÍTICA O ¿QUÈ FAREM DEL CALDO?

 

·                    ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ, RECURSOS DIDÀCTICS CONTRA LA GUERRA

 

1)     Navegant a la xarxa

a)     Llocs d’interès

b)     Altres enllaços a l’Estat Espanyol

c)      Altres enllaços Internacionals

d)     Publicacions electròniques

e)     Directori d’Organitzacions

 

2)     Llibres i llibrets i materials en paper

 

3)     Audiovisuals

a)     vídeos

b)     pel·lícules

c)      cartells

d)     exposicions

 

4)     Jocs de taula

 

5)     Dossiers de premsa

 

·                    CAMPANYA CIUTADANA EN CONTRA DE LA INSTAL.LACIÓ DE BASES DE L’OTAN A BÈTERA

 

GUIÓ DE TREBALL PER DISSENYAR ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES ANTIMILITARISTES

 

I. LA REALITAT DE LA QUE PARTIM. Com es tracta el militarisme, la guerra i ara l’OTAN a Bétera, als nostres centres?

 

Opcions per a treballar:

·                    Enuncia un obstacle i un factor favorable al tractament educatiu de la instal·lació d’una base de l’OTAN al País Valencià

·                    Descriu breument alguna cosa que ja hem fet (tu o altres al centre) en relació al tema de l’OTAN i que sí/no repetiries

·                    Tria, nega o modifica els punts següents que t’ajuden a definir la realitat amb la qual anem a desenvolupar plans didàctics

 

1.                  EL CURRÍCULUM

  • Dins/fóra del currículum quotidià
  • No es tracta
  • Sols algun profe aïllat
  • En relació als programes de totes els àrees
  • Es debat en Claustre/Comissió Pedagògica i es consensua un projecte de centre anual
  • Com es pot, espontàniament alguns profes llevant temps a altres matèries sense coordinació ni acord previ
  • El dia de la Pau com una jornada aïllada

 

2.                  EL CONTEXT

  • Aporta crítica i protesta ciutadana contra el militarisme
  • Aporta diversitat d’opinions, i valoració social del debat
  • Aporta la imposició dels forts sobre els dèbils o menys forts com a forma de progrés, relació i evolució social
  • Aporta valoració positiva dels canvis promoguts per les mobilitzacions socials
  • Aposta davant dels canvis i mobilitzacions socials
  • Aporta una concepció del progrés com a resultat sols de la tecnologia salvatge, imparable, metafísica, incontrolable per la humanitat
  • Aporta a la normalització del conflicte com forma d’evolució de les societats, les llengües, la economia, els governs, l’art, la ciència...
  • Aporta la normalització de la guerra com forma d’organització del món i per tant la inevitable necessitat de cada poble de dotar-se d’exercits i bases militars, armes i tecnologia per participar ventajosament en la guerra
  • Aporta una creixent valoració de la ciutadania i la seva participació
  • Aporta una creixent valoració dels exercits, dels executius i els decrets front als Parlaments i les Cartes de Drets Humans

 

3.                  L’ALUMNAT

  • Valora la força més que la capacitat de comprensió i diàleg
  • Està més acostumat a obeir que a decidir
  • Més acostumat a fugir que a protestar argumentant
  • Més experiències de inhibició i passotisme que de compromís amb la resolució d’un problema
  • Ha viscut els aprenentatges escolar vinculats a la comprensió dels problemes reals de la societat en que viu
  • Sap parlar i escoltar

 

II. LES IDEES QUE HI HA SOTA LA PRÀCTICA

 

·                    Enuncia una creença, teoria o pensament que influeix en l’educació per la Pau al nostre centre

·                    Escriu una frase que expressa un dels pensaments pedagògics que inspiren les programacions del teu centre.

1.                  EL SABER

  • les àrees transversals: un contingut devaluat, marginal i al marge
  • disjunció entre allò ideològic i allò científic

·        la doble moral de l’aula, el centre i pot ser la profe o la mestra

  • els mètodes de treball a l’aula

 

2.                  EL PODER

  • la relació entre l’escola i la política
  • les relacions socials als centres construïdes sobre allò judicial (normes, delictes, sancions) més que sobre allò polític (propostes, debats, negociació i acords)
  • sobre l’individualisme i el cooperativisme en l’organització dels mestres
  • sobre la manera de decidir l’oferta cultural del centre

 

3.                  LA CIUTADANIA

  • sobre la funció de l’escola en relació a les famílies
  • la relació de l’aula, el claustre i el centre amb el que passa fora i l’afecta: la ficció de la separació pels murs del centre
  • l’anàlisi alienat dels problemes de la “violència escolar"
  • sobre les escales de valor hegemòniques i la seva repercussió a la pràctica dels centres escolars
  • la democràcia es un conjunt buidat

 

4.                  LA IDENTITAT

  • la democràcia no te res a veure amb els meus problemes quotidians
  • allò individual i allò públic
  • els problemes del profe a l’aula son causats per l’alumnat, per alguns alumnes en concret que són insuportables
  • L’explicitació de les divergències, quan no se té assegurada la victòria
  • no val la pena avui en dia llegir de sociologia, política, democràcia i tot això. El meu benestar com a treballador de l’ensenyament ara passa per altres coses
  • parlem de disciplina i convivència al centre. Deixa’t estar ara de l’OTAN!

 

III. AGENDA CRÍTICA (O ¿QUÈ FAREM DEL CALDO?)

 

1.                  Definir principis de procediment: millor si...

 

A la vista del que hem parlat en els punts anteriors que suggeriments podriem escriure en aquest quadre per orientar la nostra practica . Us aportem els “principis de procediment” que resultaren del nostre debat al Berenar Pedagògic de Febrer .

Cuadro de texto: Afegir quadre de “Millor si...”

 

 

 

 


2.                  Experiències :  GUIONS  de treball a l’aula i al centre

Hem escrit alguns noms per encetar la llista i la xarxa . Sols per que tu tambè pugues anaotar el teu i donar a coneixer els teus materials , les teves uintats didàctiques , els teus projectes

 

·        Viure en Pau. Educació Primària (Imma Coscollá. C.P. Jaume I de Paiporta. Carrer del Convent s/n tfn: 96-3972936.)

  • Un equipo de mediació pels conflictes del centre. (I.E.S Al-Satt. AV Europa s/n 28110 Algete- Madrid. tfn: 91 6282412.  )

·        Atemptats terroristes en USA. Un intent d’explicació multifactorial. 4at d’E.S.O. (Àngels Martínez Bonafé. I.E.S. Benimàmet. Carrer Cullera s/n . Benimàmet-València. –València. 963-633520.)

·        L’ Otan al costat de casa. Un debat que no és com els de la tele (Àngels Martínez Bonafé)

·        Propuesta de trabajo didáctico sobre la guerra. Bachillerato (Jose A. Antón I.E.S............................ ONG Entrepobles. Red para la comunciación y la educación Entrelinies.)

·         

 

3.                  Veure intercanviar Dossiers de materials i Recursos didàctics

 

 

ALGUNES IDEES PER A CONTRASTAR

Cuadro de texto: “No es más fácil reformar un gobierno que crearlo, lo mismo que es más difícil olvidar lo aprendido que aprender por primera vez”
ARISTÓTELES.Política, Libro VI

 

 

 

 


“La crisis de lo que antaño se llamaba “escuela republicana” (que aplica el libre pensamiento, el laicismo y los valores cívicos y solidarios) no se puede distinguir de la que afecta a la sociedad moderna en su conjunto (...) Los progresos de la ignorancia, lejos de ser efecto de una disfunción lamentable de nuestra sociedad se han convertido en una condición necesaria para su expansión. (...) En Septiembre de 1995 quinientos políticos, líderes económicos y científicos de primer orden  se reunieron en San Francisco  para contrastar sus puntos de vista  acerca del destino de la nueva civilización (...) La asamblea comenzó reconociendo como una evidencia que no merecía discusión, que “en el próximo siglo dos décimas partes de la población activa serian suficientes para mantener la actividad de la economía mundial. Partiendo de bases tan sinceras pudo formularse con todo rigor el principal problema del sistema capitalista en las próximas décadas: ¿Cómo podría la élite mundial mantener la gobernabilidad del ochenta por ciento de la humanidad sobrante, cuya inutilidad habría sido programada por la lógica liberal? (...) Es obvio que un sistema de estas características deberá conservar un sector de excelencia (en la escuela) para formar a las élites científicas, técnicas y de gestión al mas alto nivel. (...)con condiciones de acceso muy selectivas, tendrán que seguir transmitiendo de forma muy rigurosa (es decir en lo esencial seguirán el modelo de la escuela tradicional) (...) En cuanto a las competencias técnicas medias, la Comisión Europea estima que tienen una vida aproximada de 10 años. (...) las grandes compañías (Olivetti, Siemens, Philips...) venderán sus productos en el mercado de la formación continua gobernada por las leyes de la oferta y la demanda. (..)Quedan los más numeroso, los que el sistema destina a seguir desempleados (o empleados de forma precaria o flexible) Obviamente en esta escuela para la mayoría es donde habrá de enseñarse la ignorancia en todas sus formas posibles. (...)

Naturalmente, los objetivos asignados a lo que quede de la escuela pública supondrán una doble transformación de (...) Por un lado, los profesores deberán abandonar su status social de sujetos a los que se supone un saber para formar parte de los animadores de diferentes actividades de valores transversales, de salidas pedagógicas o de foros de discusión (evidentemente concebidos según el modelo de los programas de debate televisivos); a fin de rentabilizar su empleo, también serán animadores encargados de distintas tareas materiales o de refuerzo psicológico. Por otro, la escuela se convertirá en un espacio de vida democrática y alegre, a un tiempo guardería ciudadana –en la que a la animación de fiestas (aniversario de la abolición de la esclavitud, nacimiento de Víctor Hugo, Halloween...) podrá correr a cargo de las asociaciones de padres más deseosas de implicarse- y lugar liberalmente abierto tanto a todos los representantes de la ciudad (militantes de asociaciones, militares jubilados, empresarios, malabaristas o faquires, etc) como a todas las mercancías tecnológicas o culturales que las grandes marcas convertidas en colaboradoras explícitas del acto educativo juzguen adecuado vender a los distintos participantes. Pienso que también surgirá la idea de colocar en la entrada d ese gran parque de atracciones escolares algunos dispositivos electrónicos muy sencillos, para detectar la presencia eventual de objetos metálicos”

 

JEAN CLAUDE MICHEA

“La escuela del capitalismo total”, Le Monde Diplomatique,  enero 2002

Professor de Fª en Montpellier, membre del grup MAUSS (moviment anti-utilitarista en les ciències socials) Autor del llibre La escuela de la ignorancia .Ed Acuarela Libros.2002

 

“La indiferencia es el sillón del demonio; pero ella es la que habla en las calles con un grotesco vestido de suficiencia y cultura”

FEDERICO GARCÍA LORCA

Poeta

 

“(Proposem prendre les àrees transversals) com un eix de qüestionament del model cultural que té com a protagonista a l’home blanc, adult, propietari, urbà, que es proposa com a model d’allò humà deixant als marges el seu negatiu. Model cultural que com ens ha explicat Amparo Moreno (El arquetipo viril protagonista de la historia. Edi Horas y horas, Barcelona, 1987): ens educa en la por a l’altre, en mecanismes d’identificació esencialistes i en l’expansió com la raó de ser de persones i pobles. Es tractaria no ha de donar ‘una altra versió’ sobre el desenvolupament i la dependència, el Tercer Món... no de bombardejar el nostre alumnat  amb imatges i xifres, sinó ajudar a construir un coneixement incompaitble amb un subjecte passiu, i acrític, un coneixement que parteixca del plantejament de problemes, que replegue la diversitat d’enfocaments i que dote d’eines per sotmetre’ls a crítica”

ANNA ROS I MARAGALL

Mestra, historiadora, membre d’Entrepobles i del MRP Escola d’Estiu del P.V.

Textos 1954-1997

 

“No hay nada que se parezca a un proceso educativo neutral. La educación o bien funciona como un instrumento para facilitar la integración de la generación más joven en la lógica del sistema y obtener su conformidad; o bien se convierte en práctica de libertad en virtud de la cual hombres y mujeres se enfrentan críticamente y de manera creadora a la realidad descubriendo la forma de participar en la transformación del mundo”

PAULO FREIRE

Educador, mestre i pedagog brassileny. Pedagogía del Oprimido

 

 “El espacio político pierde su carácter de ágora de la comunidad. El lugar usual de expresión del político son los medios de comunicación. Mucho más que el Parlamento donde por otra parte, el político se expresa siempre pensando en los medios. (...) Pocas veces la prensa hace la tarea crítica de desmenuzar las palabras que componen el diccionario de la corrección política. Es por tanto, cómplice de la construcción de este espacio de la confusión calculada. (...) Crear realidad quiere decir encontrar brechas para colar la vivencia en el espacio comunicativo. Crear realidad quiere decir reintroducir el diálogo donde sólo hay comunicación. La comunicación va en una sola dirección, el diágolo es transitivo. La comunicación pretende conseguir del otro el asentimiento, la aceptación, el gesto pautado de sumisión; el diálogo no pude existir sin reconocer el papel del otro (...) por eso reintroducir la política, salvarla del secuestro de la economía, también es una forma de crear realidad. La política pasa por el diálogo que es interacción y recuperación de la palabra (...) Una de las creaciones de la sociedad pospolítica es la consagración del centrismo. El centrismo expresa la voluntad de negar curso legal a la ideología. Puesto que hay un solo sistema posible (“el plural pensamiento único”) y puesto que no hay –ni puede haber- alternativa alguna, todo converge en un punto: el centro. (...) El centro es el lugar ideal para pronunciar la disolución de la política. Si no hay nada que decir, sólo cabe administrar”

JOSEP RAMONEDA

“Recuperar la política” El País, 14-11-2002. Professor de Periodisme en la Universitat de Barcelona. Después de la pasión política. Edi. Taurus, 2002.

 

“(...) Reconocerse individuo es a la vez gozoso y doloroso (... ) El saber histórico no es ni debe ser la formación del espíritu nacional, no es ni puede ser el aprendizaje de lo que anula, de lo que me hace epígono o producto de lo que antecede, de lo que me niega y de lo que soy sólo epifenómeno o consecuencia previsible. Por eso, el adolescente que se niega a dejarse engatusar con prédicas colectivistas, con una historia colectiva de la que él es víctima o resultado, manifiesta inteligencia instintiva. Hace unos años Gilles Lipovetsky publicó un texto lúcido y discutible; lo tituló El crepúsculo del deber. Constataba hacia finales del siglo XX el triunfo de una moral indolora, de una axiología individualista, de un comportamiento propiamente individual con el que los sujetos rechazan imposiciones colectivas, invocaciones superiores, renuncias personales (...) De ser cierto ese hecho tendría consecuencias negativas y positivas. Las negativas vendrían de la vida muelle, del confort, del consumo, del materialismo, de la irresponsabilidad ante lo colectivo. Las positivas vendrían de la duda que a todos suscita hoy el sacrificio guerrero, el rechazo creciente del ardor bélico y belicista. (...) para jóvenes que viven una experiencia de zozobra y de duda, de interrogación y de incertidumbre, de vivencia individual, que busca la solidaridad de los cercanos, y que han crecido con mil y una películas de seres cercanos, la historia colectiva de los historiadores es una narración extraña (...) con categorías conceptúan caminos que no son propios, pasados en los que ni siquiera hay una buena historia que contar y en los que, otra vez, no se reconocen. (...) La historia nacional de sus mayores es la historia de un pasado que no les es propio, es una vocación heroica que nada les dice, es un arma que hay que desactivar, un peligroso, aburrido instrumento de muerte o de justificación de la muerte (...) La cultura histórica por la que abogo está poblada por personajes reales y ficticios, por sujetos de carne y hueso que son de los nuestros, que son como nosotros, que encarnan conductas en las que nos reconocemos o valores que provocan adhesión o extrañeza, sorpresa, estupor (...) El adolescente no tiene nación, y se distancia de la familia; el joven carece de una comunidad de iguales; el mucho se descubre o, la menos, deberíamos ayudarle a descubrirse como perteneciente a una comunidad de disidentes, de desiguales. Yo no soy uno mas, soy irrepetible y estoy solo y a los otros los veo tan solos como yo. (...) Si me veo sólo como uno0 mas de una nación que actúa de consuno o a la que estoy arracimado, no hay tarea de la que enorgullecerme, no hay labor que me justifique como sujeto. (...) Tener conocimiento del pasado me fuerza a asumir mi condición de arrojado al mundo, mi contingencia y mi finitud, mi lucha contra el valor infinitesimal que me define; me permite rebelarme contra la falta de necesidad, contra la determinación que me niega, contra la debilidad, la enfermedad y la muerte. La experiencia de mi vida es fugaz y ese personaje que creo ser, que creen que soy y al que acabo aceptando me es previsible(...) (La historia) es una disciplina de conocimiento(...) pero es también un arte, una manera de hablar de lo universal tratando lo local, una manera de buscar en el individuo lo que son dilemas y preguntas universales. (...) El joven debe aprender a hacerse y a hacer propios unos valores que a todos nos aúpan y que nos mejoran, los valores que a él lo hacen un individuo valioso en sí mismo (...) y que son los valores de la tolerancia, de la libertad incondicionada, de la democracia en fin. Si ellos y nosotros hemos conseguido llegar hasta aquí, es gracias a un marco normativo  que nos permite sobrevivir al margen de la axiología de cada cual, al margen de las concepciones y de las fantasías de cada  cual, (...) pero para que ese acto milagroso se consume, para que un libro inerte haya vida y de él se extraiga lo universal  que encierra la vivencia particular, hacen falta profesores sabios y dotados, profesores que ejerzan la inteligencia y la tolerancia y que empleen la historia y la literatura y la filosofía, no porque lo dicte el currículum ministerial, sino porque les alimentan el espíritu, porque les forman integralmente y con su ejemplo de excelencia persuaden. Hacen falta adolescentes dispuestos tomarse como individuos (...) Hace falta padres orgullosos de ser tal cosa(...) Pero -insisto- hace falta profesores de humanidades que ejerzan como educadores, que no se abandonen a un fatalismo avinagrado, que se descubran igualmente creadores de sí mismos mas allá de las prescripciones ministeriales, que inspiren con el caudal de ejemplos que aportan, que tutelen porque se saben ellos y nosotros, arrojados al mundo.”

JUSTO SERNA

Professor de Història Contemporània en la Universitat de València

“El historia como educador. Archipiélago, nº 47, agosto 2001

 

 

La escuela se ha vuelto más  conflictiva porque cada vez alberga más tiempo de vida, más complejidad, entre sus paredes. Es el espacio de la familia y de la relación comunitaria lo que se ha achicado. Para muchos adolescentes, la amistad y también el odio, tiene por principal y casi única vía la puerta del colegio o del instituto”

MANUEL RIVAS

Escritor. “Amor y odio en las aulas”. El País Semanal, 144

 

“En último término los sujetos se ven más inclinados a comportarse de acuerdo con lo que se hace que con  lo que se debería hacer, lo cual posiblemente es una buena tendencia adaptativa”

JUAN DELVAL

Professor de la Univesidad Complutense de Madrid. “Algunos comentarios sobre la educación moral”  Cuadernos de Pedagogía, nº 294

 

“La educación para la paz es uno de los ejes transversales propuestos en la ordenación curricular de la Reforma. Esa opción oficial contrasta muy llamativamente con la función que se atribuía a los enseñantes en tiempos no tan lejanos, cuando se les encomendaba mostrar las glorias de la patria, la justeza de sus reclamaciones, la valentía de sus soldados, la rectitud de sus generales (...) los maestros preparaban para la aceptación de la guerra y los sacrificios de cualquier tipo que se les reclamaran en nombre de la patria llegada la ocasión (...) (Sin embargo hoy en día) muchos maestros se sienten “cautivos y desarmados” puesto que pocos recursos eficaces pueden oponerse a los potentes medios audiovisuales desde los que se fomentan valores muy opuestos a los reclamados oficialmente a la escuela”

ANNA BASTIDA

Professora de la Universitat de Barcelona. “Educar para la paz a través de la guerra” Cuadernos de Pedagogía, nº 227

 

 

ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ...

 

  NAVEGANT A LA XARXA

 

PÀGINES AMB RECURSOS EDUCATIUS

 

*EDUALTER (Xarxa de recursos sobre educació per la pau, el desenvolupament i la interculturalitat) www.pangea.org/edualter

Espai per compartir recursos adreçats a una educació transformadora cap a un món més just. Proporciona materials, bibliografia, contactes, adreces  i enllaços d’interés.

 

*SEDUPAZ (Seminario de Educación para la Paz de la Asociación Pro Derechos Humanos) www.pangea.org/org/sedupaz

Seminari format per persones amb molta experiència en l’educació formal i no formal. Creen, adapten i difonen materials.

 

*EDUCA EN LA RED www.fuhem.es/CIP/EDUCA

Projecte que inclou recursos didàctics (informes, articles, unitats didàctiques, bibliografia, enllaços,...) sobre conflictes internacionals, cooperació, racisme. Col·lecció d’unitats didàctiques “Las raices del conflicto”.

 

*IEARN-PANGEA(Xarxa internacional de telemàtica educativa) www.pangea.org/org/iearn

Lloc per compartir recursos i métodes educatius que poden afavorir el benestar del planeta i dels seus habitants.

 

*ENTRECULTURES www.fbofill.org/entrecultures/home.htm

Programa de suport a l’educació intercultural. Té un banc de recursos sobre temes relacionats.

 

PÀGINES PER DOCUMENTAR-SE

 

*CIP (Centro de Investigaciones para la Paz) www.fuhem.es/CIP

Col·lectiu que es dedica a la investigació dels conflictes i alternatives. La pàgina inclou observatori de conflictes, centre de documentació i ampla bibliografia.

 

*HUMAN RIGHTS WATCH (en españyol) www.hrw.org/spanish

Observatori internacional de conflictes. Noticies al dia.

 

*OBSERVATORI DE CRISIS observatorio.barcelona2004.org

Servei d’informació i anàlisi de conflictes arreu del món. Ofereix dossiers que faciliten claus d’interpretació de conflictes. També fa un seguiment dels processos de pau al món.

*CENTRO DE INFORMACIÓN SOBRE GUERRA Y CONFLICTOS www.guerrarikez.org

Pàgina web amb informacions sobre conflictes i guerres actuals al món. Pots trobar articles, noticies, convocatòries, enllaços...

 

LLOCS D’INTERÉS

 

ACSUR –Las Segovias-

http://www.nodo50.ix.apc.org/acsur/home.htm

 

AMNISTÍA INTERNACIONAL (de España, Catalunya i País Valencià)

Http://www.a-i.es/crisisusa/default.shtm

Http://www.ai-cat.org

AYUDA EN ACCIÓN

http://www.ayudaenaccion.com

 

Coordinadora de ONG para el Desarrollo en España

Http://www.nodo50.ix.apc.org.congde

 

ENTREPOBLES

http://www.pangea.org/epueblos

FUNDACIÓ PER LA PAU

Http://www.pangea.org/perlapau

FUTHEM

http://www.fuhem.es/CIP/EDUCA

L’ISLAM A LA XARXA

Http://www.islamonline.net/English/index.shtml

PAU I SOLIDARITAT

http://www.pangea.org/pauisoli

OBSERVATORI DE CRISIS

Http://observatorio.barcelona2004.org

MÉDICOS SIN FRONTERAS

http://www.msf.es/home1.asp

 

MOBILITZACIÓ VIRTUAL CONTRA LA GUERRA

Http://www.9-11peace.org

P.A.U.

www.paueducation.com/index_esp.html

RAWA, associació de Dones Afganes

Www.rawa.org

SEDUPAZ

www.pangea.org/org/sedupaz

 

SODEPAZ

Www.sodepaz.org/Actualidad/convocatoriasnalaguerra.htm

 

ALTRES ENLLAÇOS A L’ESTAT ESPANYOL

 

Plataformas contra la militarización de la enseñanza

www.pangea.org/edualter/actualidad/milizarizacion

Colectivo Utopía Contagiosa

Roisa000@aranzadi.es

Colectivo Gasteizkoak

Tartalo@jet.es

C3A- campaña contra el comercio de armas

Www.pangea.org/perlapau

Objeción Fiscal antimilitarista

www.ctv.es/users/jamba

Red de Mujeres de Negro

Roal@nodo50.org

Lista de noticias antimilitaristas

www.onelist.com/subscribe.cgi/infomoc

Páginas del Intsumisio Eguna

Intsumisioeguna@arrakis.es

NOAL

www.dds.nl

Archivo Libertario Pacifismo

Mastermind@flyingnimd.com

 

ALTRES ENLLAÇOS INTERNACIONALS

 

War Resisters International (WRI)

www.gn.apc.org/varresisters/es/index.html

Group for a Switzarland without an Army

Www.gsoa.ch/europe

European Bureau for Conscientious Objection

Ebco@club.innet.be

Union of Conscientious Objectors-Finland

Www.kaapeli.fi

akl@kaapeli.fi

Concientious Objectors List

Majordomo@kaapeli.fi

Antimilitarist Radical Association (ARA)

Ara@glasnet.ru

Colectivo de Objeción de Conciencia – COC Colombia

Colectivo@inter.net.co

Campaña contra la guerra de Croacia-ARK

Ark_zg@zamir-ztn.apc.org

Women in Black – Belgrade

Wib_bg@zamir-bg.ztn.apc.org

Center for antiwar action – Belgrade

Caa@caa.org.yu

University of Prishtina, Kosova

www.uni-pr.edu

Independent Students of Prishtina

Upsup@albanian.com

BosNet

www.bosnet.org

Asociación de apoyo a un referéndum libre y regular en el Sahara

Www.arso.org

arso@arso.org

Observatorio de la Escuela de las Américas

www.soaw.org

Food Not Boms Movement

Sffnb@iww.org

Trident Ploughshares 2000

Tp2000@gn.apc.org

www.gn.apc.org./tp2000

ENAAT

Http://antenna.nl/enaat

Frente Zapatista de Liberación Nacional

www.spin.com.mx

Amnistía para Toni Negri

Www.nodo50.org/laboratorio/convocat/amnistia.htm

 

PUBLICACIONS ELECTRÒNIQUES

 

Peace News – El Fusil Roto

Peacenews@gn.apc.org

Rebelión

Www.eurosur.org

amarah@eurosur.org

El Webo Verde

www.pangea.org

A-Infos

Www.ainfos.ca

Alteritat

www.uv.es

rafael.pla@uv.es

Libertad Kondicional –Sitiozine

Www.geocities.com/capiolhill/senate/4575

ncm@interar.com.ar

La lletra A

www.ecn.org/a.reus

lletraa@entorn.net

Unitat Didàctica sobre la guerra d’Aganistan

www.pangea.org/edualter/material/afganistan/indexes.htm

 

 

DIRECTORI D’ORGANITZACIONS

 

AEDENAT – Ecofontaner@s Zaragoza

www.pangea.org/spie.aedenat/aedenat.html

Mujeres en Red

Www.nodo50.org/mujeresred

Interpueblos

www.nodo50.org/interpueblos

Movimiento contra la Europa de Maastricht

Www.nodo50.org/maast/home.htm

maast@nodo50.org

Centro de documentación y estudios para la paz – BAKEAZ

Bakeaz@sarenet.es

Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans

Www.pangea.org/unescopau

Center for Defense Information

www.cdi.org

Centro de Investigación para la Paz

Www.cip.fuhem.es

CIDOB (Centre d’Informació i Documentació Internacionals a Barcelona)

www.cidob.es

Ecole de la Paix – Grenoble

Www.alpes-net.fr

European Peace University

www.aspr.ac.at/welcome.htm

Instituto de la Paz y los Conflictos (Univ. Granada)

Www.ugr.es

Justícia i Pau

www.pangea.org/juspau

National Commission for Economic Conversion and Disarmament

Www.webcom.com/ncecd

ONU

www.un.org

PNUD (Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament)

Www.undp.org

Ressources for Peace

www.members.aol.com/rasphila/peace.html

Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI)

Www.sipri.se

UNESCO

www.unesco.org

U.S. Arms Control and Disarmament Agency

Www.acda.gov

Worldwatch Institute

www.worldwatch.org

Equipo Nizkor – Derechos Humanos

Www.derechos.org/nizkor

Amnistía Internacional

www.amnesty.org

Human Rights Watch

Www.hrw.org

Greenpeace

www.greenpeace.org

 

 

 

LLIBRES , LLIBRETS i MATERIALS EN PAPER

 

 

Campanya Contra la Militarització de l’ Ensenyament:

 

·        Grupo Antimilitarista de Carabanchel: Dossier: Contra la militarización de las escuelas. Madrid, 1998.

·         Carlos Pérez Barranco: El ejército en las aulas. MOC-València, 1998.

·         Getxo Antimilitarista: Gastos militares y educación. Getxo.

·         Directiva de Defensa Nacional 1/96. Revista Española de Defensa. Febrero 1997.

 

Despeses  militars

 

·        José Javier Jiménez Martínez y José Toribio Barba: La socialización del miedo. Un análisis del gasto militar y del control social. Ed. Los Libros de la Catarata. Madrid, 1998.

·        Colectivo TRITÓN y otros: Gasto militar y alternativas sociales, 1997. Un análisis del Gasto Militar y las propuestas de los Movimientos Sociales. Ed. Colectivo TRITÓN. Madrid, 1997.

·        C. Gómez Gil: El comercio de la ayuda al desarrollo. Historia y evaluación de los créditos FAD. Ed. Los libros de la catarata. Madrid, 1996.

·        C. Gómez Gil: España y la ayuda oficial al desarrollo: Los créditos FAD. Un estudio de la gestión del Fondo de Ayuda al Desarrollo. Ed. Centro de Investigaciones para la Paz (Madrid) y Seminario de Investigación para la Paz (Zaragoza). Mayo, 1994.

·        C. Gómez Gil: La ayuda de España al Mediterráneo. Un estudio del empleo durante dieciocho años del Fondo de Ayuda al Desarrollo hacia los países mediterráneos. Informe del Centro de Investigación para la Paz y de ACSUR - Las Segovias. Madrid, 1995.

 

Educació per la pau i la solidaritat

 

·        P. Sáez Ortega: La educación para la paz en el currículo de la reforma. Informes Bakeaz. Ed. Bakeaz. Bilbao, 1995.

·        Xesús R. Jares: Los sustratos teóricos de la educación para la paz. Informes Bakeaz. Ed. Bakeaz. Bilbao, 1995.

·        José Antonio Antón Valero: Medios de comunicación, conflictos y Tercer Mundo (Unidad didáctica). Observatorio de conflictos. Centro de Investigaciones para la Paz. Fundación Hogar del Empleado. Madrid, 1998.

·        Colectivo Noviolencia y Educación: Obediencia. Desobediencia. Y si no... ¿Qué?. Madrid, 1995.

·        José Antonio Pérez: Manual Práctico para la Desobediencia Civil. Ed. Pamiela. Pamplona, 1994.

·                    Paco CASCON y otros. La alternativa del juego I y II. Ed. Los libros de la Catarata

(ample recull de dinàmiques que afavoreixen la creació del grup: jocs de presentació, coneixement, confiança,...)

·                    SEDUPAZ (Seminario de Educación para la Paz) - Asociación Pro Derechos Humanos de España. Educar para la paz: una propuesta posible. Ed. Los libros de la Catarata

·                    SEDUPAZ (Seminario de Educación para la Paz) - Asociación Pro Derechos Humanos de España. Educar en y para los Derechos Humanos. Ed. Los libros de la Catarata.

·                    Colectivo Noviolencia y Educación: ¿Jugamos a la Paz?. El libro de los juegos cooperativos. Madrid.

·                    Colectivo Noviolencia y Educación: Alternativas al militarismo. Cómo resolver conflictos sin utilizar la violencia. Madrid.

·                    Colectivo Noviolencia y Educación. Educar para el desarme. ¿Se puede conseguir la paz sin hacer la guerra?. Madrid.

·                    Colectivo Noviolencia y Educación: Otra forma de ver la televisión. No te dejes atrapar. Madrid.

·                    J. F. Malen Seña: Concepto y justificación de la desobediencia civil. Ed. Ariel. Barcelona, 1990.

·                    H. Lüning e I. Illich: La escuela y la represión de nuestras hijas. Ed. Atenas. Madrid, 1979.

·                    M. Mesa Peinado (editora) - SODePAZ: Educación para el desarrollo y la paz. Experiencias y propuestas en Europa. Editorial Popular. Madrid, 1994.

·        P. Sáez Ortega: El Sur en el aula. Una didáctica para la solidaridad. Ed. Seminario de Investigación para la Paz. Zaragoza, 1995. (inclou activitats per ensenyar a l’aula una altra manera de mirar cap al sud)

·                    Colectivo AMANI. Educación Intercultural, análisis y resolución de conflictos interculturales. Editorial Popular, Madrid 1994.

·                    Visquem la diversitat / Vivamos la diversidad: Materiales para una acción educativa intercultural. Edupaz – Ed. Los libros de la catarata. Madrid, 1988.

·                    Colectivo Noviolencia y Educación: 500 años de resistencia indígena y popular. La historia de los últimos años en América contada y dibujada por sus protagonistas. Madrid.

 

 

Drets humans

 

·                    C. Barreiro: Derechos humanos. Declaraciones solemnes, continuas violaciones. Ed. Salvat. Barcelona, 1991.

·                    H. J. Abaraham: Los problemas mundiales en la Escuela. Sociedad de Educadores. Atenas, Madrid, Paris, 1975.

·                    F. García: Los derechos humanos a lo claro. Editorial Popular, Madrid, 1986.

·                    Asociación Mundial por la Escuela: Derechos Humanos (Guión didáctico). Editado por el Servicio de Publicaciones de la Diputación Provincial de Almería. Almería, 1987.

·                    Amnistía Internacional: Declaración universal  de Derechos Humanos. Declaración ilustrada. Madrid, 1980.

 

 

Llibres de literatura infantil sobre desobediència i autoritat:

 

·                    S. Cedar: El uniforme maldito. Editorial SM. Madrid.

·                    M. Leaf: Ferdinando, el toro. Ediciones Lóguez. Salamanca.

·                    G. Orwell: Rebelión en la granja. Ediciones Destino. Madrid.

 

·                    A. Turín: Rosa caramelo. Editorial Lumen.

·                    A. Turín y Bosnia: Arturo y Clementina. Editorial Lumen.

·                    A. Turín y Saccro: Historia de unos bocadillos. Editorial Lumen.

·                    Colectivo Noviolencia y educación: El país del espejo. Un cuento para mayores y pequeños. Madrid.

·                    LA PIPA DE LA PAU: La Fundació per la Pau va col.laborar en la creació de la col.lecció La Pipa de la Pau. Aquesta col.lecció de contes escrita per Maite Carranza i editada per Cruïlla està pensada per a nens i nenes a partir dels 8 anys i tracta de temes com la tolerància, la pau.... Cada llibre inclou diverses propostes de treball. També existeix una traducció al castellà (edicions SM)

 

AUDIOVISUALS

 

CASSETTES

.500 AÑOS: Dramatitzacions radiofòniques dels fenòmens d’opressió esdevinguts a América del Sud des de la colonització: deuda externa, expoli transnacional,... (10 cintes amb dos capítols monotemàtics cadascún. Material acompanyat per un llibre amb els guions dels programes) Santi 963920556

 

VIDEOS:

 

·                    Relaciones Norte - Sur: ¿Por qué hay hambre? La bomba de la miseria. Editado por ECOE (Equipo de Comunicación Alternativa). Madrid.

·                    América Latina: Carta de un chino a los aztecas. Si ellos callan gritarán las piedras. 500 años después: el regreso. Las otras voces de América Latina. A Juan, jefe de tribu. Editado por ECOE (Equipo de Comunicación Alternativa). Madrid.

·                    Inmigración: Si yo no soy tu enemigo. Editado por ECOE (Equipo de Comunicación Alternativa). Madrid.

·                    Derechos humanos: La gente es lo que importa. Editado por ECOE (Equipo de Comunicación Alternativa). Madrid.

 

 

PEL.LICULES:

 

·                    Adiós al rey de John Milius. Imperialismo y antropología.

·                    Agenda oculta de Kenneth Loach. Terrorismo de estado. Utilització política del conflicte amb l’IRA per part del govern britànic.

·                    Apocalypse Now de Francis Ford Coppola. Locura bélica del Vetnam.

·                    Bajo otra bandera de Ron Fricke. Derechos e independencia.

·                    Baraka de Ron Fricke. Un viaje por todo el mundo.

·                    El cazador de Michael Cimino. La ruleta rusa del mundo.

·                    El sendero de la traición de Costa Gavras. Fascismo y racismo doméstico.

·                    El toro Ferdinando. Walt Disney. Una divertida historia de desobediencia.

·                    En el nombre del padre de Jim Sheridan. Utilització política del conflicte amb l’IRA per part del govern britànic.

·                    Gandhi de Richard Attenborough. La vida del “pacífico”.

·                    Grupo salvaje de Sam Peckinpah. Un western sobre el Sur.

·                    Haz lo que debas de Spike Lee. Conflicte entre diverses comunitats dins d’un mateix barri a Nova York.

·                    Jugando en los campos del Señor de Héctor Babenco. Indígenes, multinacionals imedi ambient.

·                    La batalla de Chile de Patricio Guzmán. La luita d’ un poble sense armes. Colp d’estat de Pinochet i repressió.

·                    La bestia de la guerra de Kevin Reynolds. Animales en Afganistán.

·                    La estrategia del caracol de Sergio Cabrera. Ocupación, resistencia i desobediència col.lectiva. Lluita d’una comunitat de veïns contra l’amenaça especuladora d’expropiació.

·                    La historia oficial de Lusi Puenzo. Escrita por la clase vencedora.

·                    La marcha de William Nicholson. El éxodo del Sur.

·                    La misión de Roland Joffe. Tras el encontronazo.

·                    La vida y nada más de Bertand Tavernier. El militarismo y la guerra con todo su cinismo. Ambientada en França després de la 1ª Guerra Mundial

·                    Los gritos del silencio de Roland Joffe. Los campos de personas refugiadas.

·                    Queimada de Gillo Pontecorvo. Los largos tentáculos del imperialismo.

·                    Salaam Bombay de Mira Nair. El niño de la calle en Bombay (India)

·                    Salvador de Oliver Stone. En un país de América.

·                    Senderos de gloria de Stanley Kybrick. La paz cuestionada.

·                    Un lugar en el mundo de Adolfo Aristarain. Utopía y resistencia.

·                    Uno rojo, división de choque de Samuel Fuller. La guerra entre los pueblos del Norte.

·                    Urga de Nikita Mikhalkov. Dos culturas.

·                    La guerra de los pistachos (1 i 2). Dos capítols (20 minuts cadascún) de la serie televisiva “Los dinosaurios”. Parodia dels mecanismes de creació d’opinió utilitzats per promoure i justificar una guerra. (tractament atractiu per totes les edats). Santi 963920556

 

C.D.ROM

 

·                    CD ROM de la PAU. Interactiu, realitzat per la Fundació per la Pau; inclou més de 100 fotografies i 25 videos històrics com ara: la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans, el discurs “I have a dream” d’en Martin Luther King, o l’enderrocament del mur de Berlin. També hi trobareu jocs i materials per treballar a nivel d’aula i de centre

·                    CD ROM La tierra y los pueblos. Guía del mundo 2000. Realizado por el Instituto del Tercer Mundo. Edita Germania. CCOO, FOREM, FEIS

 

 

EXPOSICIONS,CARTELLS...:

 

·                    Dibuixos i acudits de “EL ROTO”: uns 20 panels en suro blanc, un poc més grans que el DINA 3. Realitzada pel M.O.C.  (Tfno de la seu: 96 391 67 02)

·                    Entender un mundo global desde la solidaridad. La lucha de los movimientos antiglobalización: algo més de 12 panels, acompanyats d’una unitat didàctica pel professorat. Realitzada per ENTREPOBLES (C/Cebrián Mezquita, 4-8ª  46007 València. Tfn: 96 334 54 68 (Mila))

·                    Las claves de los conflictos: 12 panels de 1x2. Raíces de los conflictos armados: sus causas, actores, respuestas internacionales, prevención y reconstrucción después de la guerra. Se habla de : Chiapas, Bosnia, Palestina, Argelia, problemas pesqueros.  Realizada por CIP (Centro de Investigación para la Paz). Tfno: 91 431 02 80

·                    Cartells (M.O.C.):“Soldado Alterado” .“Professional de l’exercit, professional de ¿què?”. “Rompan Filas”,Etc

 

JOCS DE TAULA

 

 

 

 

·                    MANOMIYA. Editado por SODEPAZ (Solidaridad para el Desarrollo y la Paz)

·                    TERCERMUNDOPOLY. Editado por APDH (Asociación Pro Derechos Humanos)

·                    Comerç just........He de buscar-lo

 

DOSSIERS DE PREMSA

(fotocopiables)

 

PREMSA SOBRE L’OTAN A BÈTERA

 

PREMSA SOBRE LES DARRERES ACCIONS DE L’OTAN AL MÓN

 

MILITARISME I ANTIMILITARISME AL MÓN ACTUAL

·                    248.000 milions en investigació armamentística

·                    Deu raons contra la base de l’OTAN. (Anònim. Campanya contra la base de l’OTAN)

 

INFORME D’AMNISTIA INTERNACIONAL: LA OTAN EN LA REPÚBLICA FEDERATIVA DE YUGOSLAVIA. Juny, 2000

 

¡¡NO A LA GUERRA!! ¡¡NO EN NUESTRO NOMBRE!! Boletina de Mujeres de Negro de Valencia. Octubre de 2001

 

ARTICLES D’OPINIÓ I TEXTOS ARGUMENTATIUS

·                    ROSSANA ROSSANDA:  “Notas de una antiamericana”. El País, 28-9-2001

·                    ARANDHATI ROY: “La guerra es paz”. El Mundo, 26-10-2001

·                    JOSE ALBELDA: “La OTAN planea sobre Bétera”. Levante

·                    EDUARDO GALEANO: “Crisis, ¿”humani... què”?. El Mundo, 11-3-2000

·                    NOAM CHOMSKY: “Sobre los bombardeos”. Boletín electrónico antimilitarista nº 17/septiembre-2001

·                    GUILLERMO FESSER: “Váyase señora ONU”. El País, 9-9-2001

·                    IGNACIO RAMONET: “El adversario”. Le Monde Diplomatique, oct-2001

·                    ENRIQUE FALCÓN: “Preguntas para ir corriendo la deserción”. L’avanç

·                    DOSSIER Antiglobalización. Realitzat per Jose A. Antón. ENTREPOBLES, agost-2001

·                    DOSSIER 11-S: la Guerra, el Bien y el Mal. Realitzat per RADIO*QUINKALLA, oct-2001. Apareixen textos de: Santiago Alba Rico, Carlos Alonso Zaldívar, José Saramago, Mumia Abu Jamal, Stephen R. Shalom, Arundhati Roy, Michael Hardt, Toni Negri, Rossana Rossanda, Eduardo Galeano, Robert Fisk, Juan Gelman, RAWA, Mujeres de Negro.

 

 

CAMPANYA CIUTADANA EN CONTRA DE LA INSTAL.LACIÓ DE BASES DE L’OTAN A BÈTERA

 

 

·                    MANIFESTACIÓ contra la instal.lació de les bases a Bètera:  18 de maig de 2002 (Per a més informació, podeu contactar amb Leandre: leandret@jazzfree.com)

 

·                    CaREVOLTA - Vídeo-debat: “Intifada Al-Aqsa any 1” dirigit per Olidier Inowlocki; 23 de maig de 2002 a les 19:30 hores en CaRevolta (Per a més informació, podeu contactar amb Lluïsa: ceresjra@eurosur.org) o a la web: www.eurosur.org/revolta

 

·                    ENRIQUE FALCÓN: “Preguntas para ir corriendo la deserción”. L’avanç

·                    DOSSIER Antiglobalización. Realitzat per Jose A. Antón. ENTREPOBLES, agost-2001

·                    DOSSIER 11-S: la Guerra, el Bien y el Mal. Realitzat per RADIO*QUINKALLA, oct-2001. Apareixen textos de: Santiago Alba Rico, Carlos Alonso Zaldívar, José Saramago, Mumia Abu Jamal, Stephen R. Shalom, Arundhati Roy, Michael Hardt, Toni Negri, Rossana Rossanda, Eduardo Galeano, Robert Fisk, Juan Gelman, RAWA, Mujeres de Negro.

 


 Resum del 6é Berenaret:
Armem-nos contra la guerra. Materials  antimilitaristes.

 

 

DISSENYAR ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES ANTIMILITARISTES

 

            Ens trobem 24 persones la vesprada del dimarts 26 de febrer al C.P. Orba d’Alfafar, com va essent costum, una bona costum, acollits per l’hospitalitat de persones que treballen al centre que a més del local ens han preparat un bon berenar, i és que no està renyit el trobar-se per pensar i treballar amb el plaer de fer-ho en un ambient relaxat i en unes bones coques i una bona misteleta... com sempre ¡Gràcies!

 

            El contingut d’aquest berenaret quedava marcat per la preocupació i necessitat de tenir elaborades estratègies d’actuació i continguts elaborats per tal d’analitzar i tractar a les nostres aules l’absurd de la guerra, són presents les conseqüències de l’11 de setembre, la masacre en Afganistan en l’anomenada operació militar “Libertad duradera” , paradoxes d’un món que alimenta una doble moral i en el que les paraules es converteixen en trampes per manipular l’anàlisi de la realitat, l’anàlisi de la Guerra i les seues sempre terribles conseqüències.

 

            El tema de la Guerra apareix en els llibres de text com un fet que moltes vegades és el fil conductor de la història que s’estudia. Però no mai analitzat des d’una perspectiva antimilitarista. A més, ja és més freqüent que en les nostres escoles i instituts estiga present, fonamentalment al voltant de la celebració del dia de la Pau, la reivindicació de la necessitat de la Pau per a viure, però és un concepte, un valor que es presenta descontextualitzat de les causes de les guerres, de la hipocresia dels governs que mantenen una indústria d’armaments i denuncien l’agressió del terrorisme, o sols de determinats actes terroristes, entre els que no està el Terrorisme d’Estat, el del propi Estats Units, de del govern d’Israel... per anomenar alguns exemples evidents i per desgràcia actuals.

            El 26 de Novembre es decidirà definitivament la imposició d’una base de l’OTAN a Bétera, i ja s’ha organitzat una PLATAFORMA CONTRA L’OTAN, formada per diferents col·lectius i moviments socials, entre els que ens trobem nosaltres: el MRP Escola d’Estiu del P.V. - Gonçal Anaya.

            A més d’aquesta mesura, nosaltres com a mestres ens hem de plantejar la necessitat de tenir paquets de materials que ens puguen servir per tractar, a diferents nivells (segons l’edat dels nostres alumnes) el tema de la Guerra, per dotar de contingut i estratègies una posició antimilitarista a l’escola.

            I parlem de dotar-nos de paquets de materials, per que creguem que és una estratègia més útil i flexible que la d’elaborar una Unitat Didàctica, que és una proposta més tancada i menys extrapolable a diferents edats i contextos educatius.

 

            Comencem el Berenaret fent palesa la voluntat de continuar-lo en un Taller de la XXVIIª Escola d’Estiu, en el que en 4 sessions de dues hores ens proposem elaborar la tasca dels paquets de materials, per armar-nos contra la Guerra.

 

            Partim d’un dossier que han preparat Àngels i Dolo, que coordinen aquesta trobada. Un dossier que consta de quatre punts :

1.      Guió de treball per dissenyar estratègies didàctiques antimilitaristes (Guió treballat a partir de la carpeta de materials : “Viure la democràcia a l’escola. AAVV. Ed. Graó. Barcelona, 1999, i elaborat pel Seminari “Democràcia i Escola” del MRP.)

1.1.- La realitat de la que partim. Com es tracta el militarisme, la guerra i ara l’OTAn a Bètera, als nostres centres?

1.2.- Les idees que hi ha sota la pràctica.

1.3.- L’Agenda Crítica o què farem del caldo?

2.      Algunes idees per contrastar. Cites que ens ajuden a elaborar pensament, a posicionar-nos, a perfilar el nostre anàlisi.

3.      Altres fonts d’informació, recursos didàctics contra la guerra. Recull d’adreces d’Internet que ens podem facilitar informació i materials, recull de materials didàctics (cartells, fitxes de treball, pel·lícules, C.C., vídeos, jocs, dossier de premsa)

4.      Informació de la campanya ciutadana en contra de la instal·lació de bases de l’OTAN a Bètera.

 

En gran grup (per que el temps no ens deixa la dinàmica de grups menuts i posada en comú), ens plantegem el primer punt: LA REALITAT DE LA QUE PARTIM:

 

·        El tema de la Pau sol aparèixer als llibres de forma “ñoña”, com un valor políticament correcte, descontextualitzat. En els mateixos llibres de texts que mostren les Guerres al llarg de la història com uns fets no qüestionats i que marquen les etapes que s’estudien.

·        Vivim en una societat que alimenta una doble moral, en la que per un costat es parla de Pau, de Democràcia... i en la que per altre, i d’una manera impune es mostra com una alternativa la solució violenta dels conflictes, es manté una poderosa indústria d’armaments, s’enmascara la realitat amb una sobre-informació parcial que mostra un anàlisi incomplet i simple. La Guerra es converteix en un espectacle que es veu per la televisió, filtrat pel discurs dels que controlen la informació.

·        Les manifestacions violentes són coherents i al temps són la conseqüència de les formes i els valors d’una societat patriarcal, d’un model social que aposta pel control de l’economia, encara que haja de ser d’una forma violenta.

·        Ens sentim compromesos en “guiar la mirada” dels nostres alumnes, d’esbrinar les causes i efectes de la Guerra,  i els valors que hi ha darrere d’una societat que alimenta la Guerra .

·        Contem en que els nostres alumnes, estan prop d’admirar comportaments violents, de contaminar els seus jocs d’avions, de tirs, de guerres.

·        Sabem que no és el mateix tractar el tema en Secundària (on podem aportar més material documental) que en Primària, que pensem que és prioritari que es creen estratègies i activitats que potencien valors com la cooperació, el respecte, la bona convivència; i que açò ho hem de fer de forma quotidiana en les assemblees de classe, en la forma d’intervenir en els conflictes, en la dinàmica de treball a l’aula, en els jocs, en les celebracions...

·        Sabem que és fonamental que els valors que transmitim de paraula i en les activitats de classe són potents en la mesura que siguen coherents amb l’ambient que es respira al centre, en l’aula... que els valors són potents si es mostren en la vida diària i no en moments puntuals o sols en el nostre discurs.

Aquestes idees que aportaren entre totes i tots, ens són més potents quan a més les organitzem des de les quatre claus que determinen el nostre pensament i la nostra pràctica:

PODER

SABER

·        Doble moral: Discurs per la Pau i la Democràcia / Intervencions militars. Indústria d’armaments. Control de l’economia.

·        Informació parcial. Sobre informació en apariència de transparència informativa.

·        La violència institucional: mostra de les formes i valors d’una societat patriarcal.

·        La Guerra es presenta com un espectacle. Forma part de la nostra cultura i es manifesta en els jocs dels xiquets/es., en les pel·lícules, en la forma de dur els conflictes...

·        Presentació del tema de la Pau de forma descontextualitzada.

·        Les guerres es mostren com un fet que no es qüestiona i que es mostra com el fil conductor de les etapes de la història d’un poble.

·        Paper del mestre/a. : Guiar la mirada dels nostres alumnes. Anàlisi de les causes i efectes de la Guerra. Valors d’una societat que la manté i la fa possible .

CIUTADANIA

IDENTITAT

·        Com a ciutadanes i ciutadans hem d’inventar i potenciar vies alternatives de denúncia d’aquesta situació.

·        Les assemblees de classe són una estratègia fonamental per a aprendre a fer present la pròpia veu i escoltar la dels altres.

·        Cal estratègies d’intervenció democràtica en els conflictes.

·        Treballar les relacions i situacions  que afavoreixen una convivència democràtica, lliure i respectuosa.

·        Necessitat de coherència entre el discurs i els fets. El tema no és parlar de Pau i Democràcia, si no també fer possible que eixe siga l’ambient que es respira en el centre.

            Utilitzant la informació del dossier, férem una lectura col·lectiva d’algunes de les cites que en ell ens proposaven, per que ens serviren de detonant per anar definint criteris col·lectius per a estratègies d’intervenció:

 

·        Millor si l’acció no substitueix la reflexió.

·        Millor si no frivolitzem ni edulcorem la pobresa cultural.

·        Millor si les festes i celebracions del col·legi no frivolitzem temes com el de la Pau, ni suposen la institucionalització buida de contingut de la celebració d’un valor “políticament correcte”.

·        Millor si no “sermonegem” i ens preocupen i ocupen més de crear situacions de vida coherents en el nostre discurs.

·        Millor si en l’anàlisi dels fets tenim en compte les individualitats, que solen ser més potents entre els alumnes que l’anàlisi d’un fet col·lectiu que queda més impersonal i els desimplica més. Hem d’introduir una història de carn i ós.

·        Millor si és qüestiona la vida en el centre en funció de la coherència dels valors que s’intenten transmetre.

·        Millor si l’OTAN es presenta relacionant-la en la nostra vida i no com un tema descontextualitzat.

 

 

 

Còm anem a organitzar la feina després d’aquest berenar?

 

·        Es proposa enviar el guió de treball i el dossier a tots els centres. Considerem que és important reproduir el dossier, però no sols des del MRP. La Plataforma del MOC, el STE, CCOO podrien fer que arribara a més gent.

·        Estaria bé incloure el dossier de “Dones de Negre” i fer aportacions.

·        Dolo centralitzarà el material, i en l’Escola d’Estiu continuarem treballant en la classificació i organització.

·        Els tríptics contra l’OTAN presentats per Leandre estaran en la Seu (dimarts per la vesprada i divendres pel matí).

 

 

I com sempre, l’hora ens recordava les responsabilitats a casa, el cansament del dia... ens acomiadàrem, però aquest berenaret emplaçant-nos a la XXVIIª Escola d’Estiu.




[1] Guió treballat a partir de la carpeta de materials: Viure la democràcia a l’escola. AAVV. Ed. Graó. Barcelona, 1999

 

  Tornar a Día de la Pau  
Conecta amb nosaltres

 

Realització  Albert Sansano 2003