És ja un tòpic tornar a dir que corren mals temps per a la Lírica. Però just en nom seu, i en contra dels que volen desposseir la nostra acció del compromís, rescatem les paraules de Blas de Otero i reprenem la Poesia com una forma més de pronunciar-nos.

Enfront del retall brutal del suport per part de les Administracions, enfront del desmantellament del sistema públic d'Educació i altres serveis, enfront de la confusió intencionada a què volen sotmetre a l'opinió pública, enfront de l'estratègia sistemàtica de deixar-nos sense veu, ens queda la paraula.

Han alçat presons mediàtiques, virtuals, concretes i amorals, però hi ha sempre en nosaltres la capacitat de respondre, de denunciar-ho, d'obrir eixa gàbia en què volen aïllar-nos perquè no contaminem el seu discurs unes vegades a favor del benestar per a uns pocs, i altres alarmant la població amb la possibilitat que ho perden novament eixos mateixos.

Cal parlar, denunciar. Cal pronunciar-se. Rescatem el que estem fent. Difonguem els èxits, els reptes, les possibilitats. Siguem conscients nosaltres mateixos i mateixes, que hi ha coses que s'estan traient endavant als nostres centres i a les nostres escoles, per damunt de tantes barreres, dificultats i impediments.

Que ningú siga capaç de tancar la nostra veu.

Que ningú siga capaç de fer-la captiva.

LA PARAULA, ÉS LA CLAU.