BUSCANT LES ÍTAQUES....

Benjamí Estrada

Rebre una possibilitat d’escriure per l’Escola d’Estiu Marina-Safor ha obert en mi una esperança molt gran. La mateixa esperança que trobe mostrava fa molts anys allà pel 84. Era un encontre de treball rigorós, amb molta lluita, amb una gran esperança, un espai de moltes possibilitats. Ens oferia una estructura molt bona de treball diferent. Unes característiques que han mantés tots aquests anys.

Trobe que les escoles d’estiu han tingut una part de pronòstic social. Quan fèiem els treballs sobre Escoles Infantils resultaven un poc “misioners”. Ara els temps han mostrat que les Escoles d’Estiu obrin un ventall de camins que el futur i el temps consolidarà. Avui ja es normal aquella temàtica d’Educació Infantil que en el 84 somniaven. Ara ja algunes escoles publiques agafen xiquets amb un any.

Han passat varis anys, alguns tenim moltes ferides que sagnen, altres han rebut colps molt durs en les seues persones, com a ensenyants, com a professionals, alguns edifiquen, altres han caigut rotundament, altres s’han fet neo-fatxes quatribarrats, alguns amics han desaparegut amb un capital humà grandiós cremats per les lluites, les circumstàncies, edats, cansaments...

Trobe que les Escoles d’Estiu són una eina rigorosa, oberta, de pronòstic social, creativa, científica, esperançada, de camins de futur que ara ens calen més que mai. Estem en moments de pensament únic, de linxaments al contrari, de desesperança on aquesta flameta  obri els ventalls més grans que puguem imaginar.

Molt d’ànim als lectors del text, als participants per aportar força, als “megaguais” organitzadors, i molta sort als que lluitem buscant les Ítaques.