ARA TAMBÉ FA VINT ANYS

Diego Gómez i García. President d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua.

Internet: http// www.fev.org     Adreça electrònica: escola.v@fev.org

Això fa més o menys, vint anys que com a castellanoparlant, vaig decidir canviar de llengua i canviar sense trencar amb les meues vivències socials i personals. Va ser un pas endavant en la meua vida social i professional. Vint anys després, puc comprendre que vaig encertar, el meu entorn familiar, el meu alumnat i el meu país s’ho mereixen. Aquest va ser el meu compromís, és ara el nostre Compromís.

També ara fa vint anys que les Corts Valencianes, reunides a la ciutat d’Alacant, varen aprovar sense cap vot en contra i amb un gran consens social la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià com l’instrument de normalització lingüística del poble valencià. Malgrat la seua validesa i necessària projecció, ha hagut i hi ha una manca de voluntat política per a dur-la endavant. Aquesta és la realitat actual de la LUEV, una llei que a nivell d’Ensenyament ha estat suficientment positiva, però que a nivell d’Ús és queda francament coixa. Si bé és cert, que en l’actualitat hi ha més persones alfabetitzades en valencià que mai, l’ús social de la nostra llengua és minoritari i es fa ben poca cosa per canviar la situació.

Durant els últims anys, han augmentat les pressions polítiques que comporten un atac sistemàtic al món de la cultura i l’ensenyament. En l’àmbit polític, es constata una pèrdua d’interès cap a la llengua i un intent que l’accepció més folklòrica impregne la nostra identitat. No s’ha avançat en la normalització del valencià, ens han enganyat en el tema del requisit lingüístic, ens censuren paraules, es prohibeixen les referències als autors de la nostra llengua comuna, es crea el conflicte de filologia catalana, es busca l’enfrontament,... i en els darrers mesos, després de 20 anys de la LUEV, encara hem d’escoltar frases com “hableme en cristriano”, “yo entiendo el valenciano però por principios no respondo ninguna pregunta en este idioma” o “ja soy muy mayor para aprender otra lengua”. Tot en el context d’una comunitat que volen que siga de primera, on volen que es triomfe en valencià però on el que sembla interessar de veritat és la projecció i el futur personal.

Ara fa més d’un any començava la campanya del COMPROMÍS PER LA LLENGUA, com un camp d’actuació cívic útil, que supere els entrebancs i les barreres creades al voltant de la nostra llengua i cultura, que projecte el seu ús social i el seu prestigi i sobretot que ens permeta assolir sostres de normalització reals i efectius. Per avançar, per treballar en positiu, reivindiquem EL COMPROMÍS PEL VALENCIÀ. Volem obrir un nou camí que ens ha de permetre avançar, treballar, sumar, fer propostes, implicar la societat civil i els polítics i per damunt de tot crear confiança en un futur més solidari on el valencià siga la llengua d’integració i de cohesió social per a totes les persones que viuen a les nostres comarques.

Cal des dels móns associatius, polítics, sindicals, no governamentals, i també institucionals: avançar, treballar, sumar, fer propostes, implicar i crear confiança. En eixe camí es troba La Federació Escola Valenciana. Hem de ser optimistes i capaços d’il·lusionar. I si en el camí restem sense alé i tenim algun defalliment, sols cal escorcollar pels llibres dels nostres referents: Enric Valor, Sanchis Guarner, Joan Fuster, Carles Salvador, Francesc Ferrer Pastor, entre d’altres i adonar-se de la riquesa de significats de cadascuna de les lletres de la paraula VALENCIÀ.

D'aquesta forma farem nostre el lema de les properes Trobades i Festes per la Llengua del 2.004. Recolzem totes i tots EL COMPROMÍS PER LA LLENGUA, EL COMPROMÍS PEL VALENCIÀ.