20
ANYS EN L’ESPAI DE L’AVENTURA
Joan
Pellicer Bataller
D’un
pou a l’altre
de
la nit, som profunda
set
de font clara.
Salvador Espriu: Per al Llibre de Salms-XXIX
Tot
i el culte, d’ençà d’uns anys, a viatjar i a les grans aventures, producte,
potser, del tradicional i nefast aïllament dels nostres pobles i del general i
empedreït sedentarisme actual, el concepte que es té habitualment dels viatges
i de l’aventura és molt estret, reduït sovint a la distància física i la
mera peripècia externa. Geografia
allunyada i estranya, escenografia exòtica, pintoresca, espectacular o
inversemblant, cascada de llocs i d’esdeveniments… Ve’t ací alguns dels
ingredients que comunament se suposa que ha de tindre un viatge, esdeveniment o
assumpte per a ser qualificat d’aventura.
És,
però, del tot cert això ? No depèn encara més el viatge i l’aventura de
l’actitud i de la manera d’acarar, d’esguardar, de viure interiorment els
llocs i els esdeveniments que de la distància, del caràcter o de la presentació
d’aquests ?
Aventura,
sens dubte, és perdre’s a peu en la salvatge selva tropical; creuar a drap la
mar oceànica o escalar en solitari el Nanga Parbat. Però no ho és menys per a
un esperit genuïnament aventurer o per a qui sap espolsar-se el tèrbol tel de
les rutines i prejudicis i prear l’encís i el secret de les coses senzilles i
menudes, enfilar una vella senda i passar uns dies al ras de les muntanyes veïnes;
encetar una conversa o una amistat; obrir un llibre escollit; escriure una carta
a una amiga; escoltar una guitarra recollit en el silenci de la vesprada o fer
un passeig pausat pel terme per a solaçar-nos i alegrar-nos, amb mirada nua i
plena de curiositat, de l’espectacle de les formes, olors, colors, cants i
remors de l’horta…
Al
capdavall, no és una gran aventura embarcar-se, en aquest país, en l’àrdua
navegació de la mar del moviment de renovació pedagògica? O, potser, hi ha més
gran aventura que la de resistir-se a ser aquell que s’espera que has de ser i
d’arriscar-se a arribar a ser aquell qui ets, fidel a la terra que t’ha vist
nàixer i t’ha criat i a la llengua que has mamat?