En aquesta  Escola d’Estiu Marina-Safor, que tenia com a Tema General “Som majors d’edat: Una altra manera de fer escola: La Qualitat des de la Renovació Pedagògica” es va assistir a les III Jornades de Projectes de Treball a Barcelona i es realitzaren les aules debat que s’anomenen a continuació, i de les quals, pel seu interés, reproduïm una síntesi.

1.- REFLEXIONS AL VOLTANT DE LES TERCERES  JORNADES  DE  PROJECTES DE TREBALL. Barcelona.

2.- AULA-DEBAT     “L’ESCOLA D’ALMOINES: UNA ESCOLA DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA: L’ ASSEMBLEA”

REFLEXIONS AL VOLTANT DE LES TERCERES  JORNADES  DE  PROJECTES DE TREBALL. Barcelona.

GRUP DE TREBALL 1.-                                                                      

Els participants a les III Jornades de PdT a Barcelona van anar descrivint les activitats que hi van realitzar ensems que expressaven impressions i opinions que eren objecte de col·loqui i debat en el grup. Les conclusions i valoracions que es podrien determinar les diferenciarem en dos apartats: per una banda el que van ser propostes concretes i per altra els aspectes o continguts sobre els que s’hi van manifestar interessos o se’ls va donar importància o rellevància.

Propostes:

·        Plantejar les properes IV Jornades centrades en l’exposició d’experiències o comunicacions donant-les un caire pràctic. Les que s’han fet fins ara han tingut un perfil molt teòric.

·        Analitzar i recollir alguns elements metafòrics que hi aparegueren com: Conte del Cap de Cartró.

Continguts rellevants:

·        Els PdT: no es pretèn treballar un projecte determinat,  s’hi tracta de treballar per projectes. Com a objectiu educacions es busca la creació de la identitat personal i en conseqüència la del grup “coconstructivisme” adonant-nos del que anem fent i a partir d’ací continuar endavant; atendrem fins i tot la importància dels silencia  que s’hi produeixen, el saber escoltar també forma part de la comunicació.. L’avaluació actua en sintonia amb aquesta idea, serveis per a reflexionar sobre com vam començar, on hem arribat i  vore les possibilitats d’anar creixent; ha de ser qualitativa, no quantitativa.

·        Quan parlem de currículum integrat treballant per projectes estem intentant formar persones (metàfora: persones viatgeres, no turistes). Políticament suposa una reacció front a l’aprenentatge compartamentalitzat per àrees o disciplines, de trencar tendències alineadores. Hem de reivindicar la participació en les decisions sobre el currículum escolar, no deixant de dur el món de la vida a l’aula ensems que eixim de l’aula per observar la vida ( el treball per projectes ens ho permet). Es tracta de conjugar en aquest tema la poesia i la filosofia aprenent a escapar de la realitat sense deixar d’analitzar-la en profunditat.

Globalització en l’educació  =  Globalització socio-econòmica

 ·        Sobre la nostra funció com a docents, i com a moderadors, haurem de ser-ne conscients que en molt casos el que estem fent és reproduir papers. La biografia de cada mestre és important pel desenvolupament de l’activitat a l’aula. L’experiència ha de permetre concretar o centrar els temes, acotar els diversos interessos i tendències (que no deixen de ser importants i formen part del procés), donant un tractament individualitzat a certes expressions que en principi semblarien incoherents; hem d’anar agafant experiència en aquest sentit i crear estratègies que ens ajuden en ser coherents i complir els objectius que pretenem. A més hem de ser conscients de les emocions, de l’estat emocional propi i de l’alumnat. La manera d’organitzar-se i de treballar ha d’anar d’acord amb el plantejament dels PdT; els errors que cometem s’han d’acceptar com a part del procés, creixem en la frustració que ens dóna un fracàs si som capaços de positivar els resultats.

GRUP DE TREBALL 2                                                                     .-

En les Jornades es van plantejar les següents  preguntes :

-         De que parlem quan parlem de projectes?

-         És possible reinventar-se com a docents?

-         Qui té por  al currículum integrat?

-          Quins subjectes estem formant a l’escola?

 En el tercer grup ens vam plantejar estes preguntes, després es va obrir  un torn de paraules on van aflorar molts dubtes.

Alhora de fer un projecte de treball s’han de barrejar totes les àrees ?

Qui globalitza,  la mestra o el xiquet –a ?

Es treballen tos els continguts  al treballar en projectes?.   Es pot  suplir  amb el treball per racons?

Per què el currículum oficial ens obliga  a seguir uns coneixements obligats segons el nivell?

Les respostes van ser :

Es fa necessari trencar el currículum i fer un currículum integrat on les emocions han de manifestar-se com a part molt important del procés.

El mestre-a ha d’ACOMPANYAR  el xiquet-a  en tot el procés d’aprenentatge.

El treball per projectes aconsegueix motivar més a les xiquetes i xiquets  i  a  més  a més  es pot atendre millor la diversitat.

Alguns pensaments per a reflexionar :

 Ja està bé de fer tasques  escolars,  anem a fer coses de veritat

 Desenvolupar la curiositat  donant peu a la curiositat.

No hi ha una manera de fer, si no que  cadascú té que trobar  la seua manera de fer. Ens hem de deixar portar.

Opinions personals  dels assistents a les Jornades:

Cal valorar que dels assistents a les jornades, 45 érem de la MARINA-SAFOR, cosa que ens ha d’omplir de satisfacció.

Les Jornades no ens han ensenyat res, però hem après moltíssim.

Per portar a terme els projectes cal que ens considerem suficient preparats , ja que allò que no ens ofereix la formació  ens ho hem de “reinventar”

GRUP DE TREBALL  3   

Qui va estar a les Jornades: vam anar amb dubtes i hem tornat amb.... altres dubtes, però ens ha suposat un canvi, primera perquè hem vist que hi ha més gent com nosaltres, i d’altra que porta més camí i que també té dubtes, però a pesar d’això es sent segura d’allò que fa. Ens sentim recolzades ja que el més important de tot es poder comunicar-te amb altres que tenen inquietuds com tu, que tenir dubtes és bo i a partir d’aquests dubtes es pot avançar.

Va suposar que ens qüestionàrem la nostra tasca com a docents, la nostra manera de treballar i què és el més important de tot: l’alumne i el seu aprenentatge. No ens van donar un manual, però si ens van donar una seguretat del que volem fer i tot és qüestió de posar-se a fer.

            En el grup es va parlar del treball per projectes i es va dir:

ü      En primària és difícil treballar per projectes, ja que està la divisió per àrees i l’entrada dels especialistes, a més a més hi ha una pressió, ja que cal preparar-los per a......., s’espera que complisques un currículum. Et preguntes si aconseguiran el currículum, i Sí no aprenen rés?

També és una llàstima que es produeïsca un “ salt “ d’infantil a primària, suposa un gran canvi per als xiquets i xiquetes el pas d’una a l’altra etapa.

ü      En secundària es veu més difícil pel currículum establert i la diversificació dels mestres, així com la manca de preparació d’aquests i aquestes.

Seria molt important que en la Universitat s’incloguera la didàctica en totes les carreres per a “ preparar “ als futurs docents i no el  curs del  CAP que no serveix per a rés.

ü      En pedagogia terapèutica és molt important treballar d’aquesta manera, ja que els  alumnes es motiven i aprenen sense saber-ho, divertint-se i és molt bona manera de treballar els Procediments.

ü      Treballar d’aquesta manera és molta feina per al mestre i crea angoixa per si estàs fent-ho bé o no.

A més a més si estàs sola en la tasca, i en l’escola no trobes recolzament és  fa molt difícil. Però si continues a pesar de tot pots aconseguir, poc a poc, que algú més es puge “ al carro “ .

Per això és molt important el recolzament dels altres, el poder parlar amb altres de les teves inquietuds, no sols perquè et poden ajudar a solucionar un problema concret sinó, sobre tot perquè t’ajuden a continuar en el camí.

ü      Moltes vegades ens escudem en les diferències entre infantil i primària, que sempre han estat, no sols de manera de treballar, sinó també en la concepció que en infantil no fem res seriós, ens passem el dia jugant i que en primària es passen el dia ensenyant les tècniques instrumentals. De fet s’utilitzen les paraules “ pujar “ o “ baixar “ quan vas a l’aula d’una etapa o d’altra.

Però el que importa és el que és bo per a ells i elles, ja que s’adapten als canvis. L’important és que aprenguen. Podem agafar les coses bones de cada enfocament, el començar a treballar poc a poc, fer “ microprojectes “, ja que és molt important el estar tranquil i tranquil·la, sinó no avances.

Procurar no sobrecarregar-se en fer coses, ja que ens pot portar a oblidar-nos d’observar-los en el seu procés d’aprenentatge.

Hem de pensar que tenir dubtes és bo, ja que ens permet avançar i millorar. Que resoldrem un dubte i després vindrà un altre, però no passa rés, així és com aprendrem a fer les coses millor i així evitarem l’estancament.

Oliva 4 de juliol de 2002

AULA-DEBAT     “L’ESCOLA D’ALMOINES: UNA ESCOLA DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA: L’ ASSEMBLEA”

En aquest espai de l’Escola d’Estiu Marina-Safor es presenta com portem l’Assemblea al nostre centre, el CP. Sant Jaume d’Almoines, aconseguint que aquesta esdevinga un gran instrument de democratització de l’escola i vehicle de participació. Ha estat l’experiència el resultat d’un exhaustiu treball d’investigació-acció educativa per part del professorat del centre que ha sigut objecte durant l’any 2001 del  V Premi Melchor Botella de la ciutat d’Elx i del d’Innovació Educativa de la Caixa Popular. Experiència detalladament narrada i recollida documentalment.

Per a contar-ho i aclarir qualsevol aspecte que desitjaren els assistents hi estaven presents com a interlocutors diferents membres del centre que representen els estaments de la comunitat educativa: Carlota i Pau com alumnes, Manel i Nida com a pares, Sira, Saro i  Manolo com a mestres.

Per començar el moderador (Vicent Ribes –membre de l’Escola d’Estiu i mestre també del col·legi) va realitzar una introducció que ajudara a situar el context on es dóna l’experiència a partir de l’exposició per dues vessants descriptores del tipus d’escola, com són el Projecte Educatiu i l’Enfocament Metodològic.

Pel que fa al Projecte Educatiu. Els principis teòrics que sustenta la reforma educativa de la LOGSE queden molt bé com a idees, són molt bones, però la dificultat esdevé al moment de posar-les en pràctica. A l’escola d’Almoines s’estan esforçant en fer realitat el treball sobre aspectes com els valors i actituds, el foment de l’autonomia en l’alumnat, la participació dels xiquets i xiquetes a l’escola… en intentar que no quede sols en paraules la definició de trets característics com: autonomia pedagògica, educació intercultural, estímul de les capacitats de l’alumnat, que aquest esdevinga protagonista del seu aprenentatge, que cadascú arribe al seu màxim, que es desenvolupen hàbits d’observació i capacitats per viure d’una manera crítica, racional i creativa, que aprenguen a conviure acceptant les normes o en definitiva formar persones autònomes i amb capacitat d’autogovernar-se.

Tota l’activitat pedagògica del centre es produeix de forma assembleària, àmbit en què es desenvolupa qualsevol activitat docent amb la finalitat de formar persones, en un món on les identitats cada vegada es troben més a la deriva. Perquè el treball de l’assemblea tinga èxit és imprescindible que es cree un marc adequat i que el professorat de tot un claustre s’implique directament per fer-la possible i funcional, que tant el professorat com l’alumnat es creguen que és important i pot ajudar a conviure millor, d’acord amb les idees exposades per Freinet quan ens diu que “la disciplina no s’instrueix des de fora amb prohibicions o sancions; és pel contrari la conseqüència natural d’una bona organització del treball cooperatiu i del clima moral de la classe”. La filosofia que emana del treball de l’assemblea pot ser l’element clau per a introduir l’escola  per a la vida, per a tractar els problemes partint de la realitat i en definitiva per a arribar a ser persones.

L’enfocament metodològic del centre. Per les característiques de la temàtica assembleària es fa més determinat la comprensió de les idees educatives que ha donat lloc a l’enfocament que s’hi fa al centre basat en tres aspectes claus com l’epistemològic, el pedagògic (i el plantejament didàctic que emana) i l’avaluació, tenint en compte que són processos complementaris i estretament relacionats.

Pel que fa a la fonamentació epistemològica s’hi va donar al centre tot un procés de formació. Es va analitzar el desenvolupament al llarg de la història  de diferents teories sobre l’aprenentatge com el racionalisme o l’empirisme fins arribar al cognostivisme amb les aportacions de J. Piaget i l’escola de Ginebra, que han desenvolupat la seua recerca basant-se en l’observació i la interpretació del comportament dels infants. Així n’estarien més pròxims a aquesta última, a raonaments que argumenten com per determinar com s’aprèn deu estudiar-se amb l’observació del desenvolupament del coneixement dels individus, no mitjançant l’especulació. Aquestes aportacions han suposat una important innovació front al pensament conductista dominant anteriorment, però malgrat el constructivisme és el punt referencial en el qual s’ha basat la LOGSE, en la majoria dels centres aquestes idees encara no han entrat i continua utilitzant-se els mateixos plantejaments pedagògics de sempre, produint-se fortes contradiccions entre la teoria que planteja la reforma i la pràctica que es fa actualment a les aules basada en al conductisme.

Basats en el constructivisme es planteja dur a terme l’ús d’una metodologia activa, per tal d’aconseguir un objectiu fonamental “Aprendre a aprendre”. Seguint aquesta línia es parteix d’un aprenentatge significatiu i funcional, on els xiquets i les xiquetes construeisquen poc a poc, de manera progressiva i seqüenciada el seu propi aprenentatge. La pràctica docent ens demostra que el plantejament de partida es duu a terme i que s’hi té bastant èxit en la consecució d’aquest objectiu pedagògic, posant en joc tots els elements que implica (coneixements previs, zona de desenvolupament pròxim, conflicte cognitiu, atenció als errors en el procés, treball per projectes, hàbits i rutines, atenció a la diversitat, autonomia i participació…) amb un sistemàtic, rigorós i coherent treball per part del professorat.

Realitzada aquesta introducció els diferents membres del centre van exposant distints apartats per indicar com es concreta el que estem dient.

Comença la roda d’intervencions Sira, mestra d’Educació Infantil que forma part d’un equip molt dinàmic del que veritablement la resta de companys aprenem molt i que sempre observem amb sana enveja. Ens presenta com s’organitza tota l’activitat a l’aula, sempre a partir de l’assemblea, com es dóna participació a l’alumnat opinant fins a l’últim detall i fent realitat allò de la democratització. Així en presenta com s’aplica la didàctica mitjançant els projectes de treball amb totes les implicacions respecte a l’alumnat i les seus famílies a més de les pròpies de la classe; la planificació dels horaris; l’organització de l’aula en racons i els diferents espais per la realització de tallers; la realització d’activitats de classe i d’altres en què participen totes les aules del centre com la festa de benvinguda als de 3 anys. En fa una detallada descripció de tota una pràctica docent partint d’allò vivenciat en el treball quotidià, fent realitat els pressupostos teòrics esmentats, tenint a l’assemblea d’aula com el principal referent i com a dinamitzadora de tota acció pedagògica.

A continuació prengué la paraula Saro, mestra de l’equip de Primària, en qui com a Cap d’Estudis recau la responsabilitat de coordinació de les diferents assemblees d’aula en la Junta de Delegats. Va posar atenció en mostrar com l’assemblea esdevé el referent participatiu i democràtic del centre explicant què és i com funcionen les assemblees en cada aula, amb el seu horari setmanal a més del tractament puntual de qualsevol tema si és dóna el cas per necessitat o urgència. Per tant va anar entrant en la seua organització i funcionament, quina metodologia de treball se segueix partint sempre d’una ordre del dia i recollint totes les aportacions dels membres de l’aula (alumnat i professorat) distingint la forma en què ho manifesten els d’E. Infantil i Primer Cicle de Primària i la resta; i com de tot el que s’hi tracta queda reflectit al llibre d’actes del grup. Incidí també en l’aspecte que els encarregats del procedir de l’assemblea són els delegat i subdelegat de l’aula que realitzen les funcions de moderador i secretari respectivament, essent aquests càrrecs de periodicitat trimestral; explica també com funciona una assemblea i com tothom aprén a respectar la paraula dels altres i esperar el seu torn. Va comentar que fins i tot el menjador, com un grup més del centre, té la seua dinàmica assembleària.

A continuació Manolo s’encarregà d’explicar com s’enfoca l’avaluació, de manera participativa. Exposa com tota avaluació trimestral suposa una primera reflexió per part de l’alumnat sobre l’acompliment d’una sèrie d’objectius educacionals que posteriorment són sancionats per la resta de companys i també pel professorat del cicle. La informació a les famílies es realitza mitjançant una àmplia documentació on figuren els objectius tractats durant el trimestre, àrea per àrea, i en la que cada alumne explicita una reflexió al respecte amb termes com  faig bé, vull millorar i propose;  cada mestre hi realitza les observacions oportunes de cada alumne procurant positivar les recomanacions; també existeix l’espai perquè les famílies exposen les seues observacions. Amb tot es dóna una gran visió del que es realitza i ens condueix cap a realitzar propostes de millora en tots els termes.

Pau i Carlota, com a alumnes del centre mostraren el nivell de participació de l’alumnat en les assemblees i les seues impressions. Comentaren com l’assemblea és capaç de vehicular el tractament de tots els temes que es proposen, no sols del centre, sinó que fins i tot d’altres relatius al poble. Es va destacar com l’assemblea possibilita la solució de problemes i la resolució de conflictes de manera immediata facilitant la convivència. Pau com a ex-alumne va manifestar com troba a faltar l’assemblea (amb tot el que suposa) al seu centre actual d’ESO., ja que amb ella la vida al centre es fa millor i més fàcil. Carlota es va eixamplar en l’explicació sobre el funcionament de la Junta de Delegats, òrgan que es reuneix una vegada a la setmana i que està conformat pels delegats de cada aula i la Cap d’Estudis del centre, com es tracten temes de caràcter més generals donant-se informació de tot a cada aula i traslladant les propostes cap altres estaments del centre.

Finalment intervingueren Manel i Nida en representació de l’AMPA. Manel, com a pare i actual president de l’associació, explica com estaven estructurat, com cada aula té dos o tres mares delegades que són les que es reuneixen unes dotze vegades al llarg del curs amb la Junta de l’AMPA per tractar tots els temes oportuns. Exposà la importància de la presència i representació en el Consell Escolar. Va manifestar com la dinàmica que se segueix afavoreix la presència i la participació dels pares i mares en diferents activitats del centre, o de l’aula, aconseguint-se crear lligams afectius cap a la institució escolar, cosa tan excel·lent que després d’acabar en el centre segueixen acudint a diferents actes sempre que poden. Com a pare que ha dut els seus fills a altres centres va comentar la seua satisfacció personal i la grata diferència del funcionament d’aquest centre. Nida va explicar el funcionament e l’Aula de Mares i Pares que coordinada per la psicòloga del centre i una mestra (en representació del claustre) serveix per a tractar temes d’interés per les famílies així com  d’altres que estan presents també a les aules i els aproxima cap allò que fan els fills. Nida, com a mare, i en pla personal, va manifestar la seua gratitud cap al centre i el seu professorat en relació a l’educació que fomenta el centre, com estem comentant, i com la seua família, que havia escollit anar a aquesta escola residint en altra localitat pel seu projecte educatiu, estava totalment satisfeta.

En la roda d’intervencions dels assistents es va aclarir algun dels continguts exposats i va eixir algun comentari com el que si els alumnes s’adaptaven bé quan canviaven de centres; evidentment trobaven a faltar més la seua participació, però que per altra banda s’integraven sense cap dificultat. Les felicitacions al funcionament del centre van ser freqüents junt al desig que totes les escoles pogueren funcionar de manera semblant ja que ací teníem un model que feia realitat els principis educatius que molts dels presents pretenen. Els alumnes van explicar amb més detall el seu paper en el funcionament d’una assemblea, fins i tot al menjador escolar. Va eixir una proposta per facilitar la comunicació amb les famílies de cursos superiors que consistia en què figuraren els assumptes oportuns a les reunions informatives de les classes.

Sense més temps ni paraules es va donar per finalitzada l’aula debat havent sigut aquesta una mostra més de participació i democràcia com ho evidencien les persones que han intervingut i les expressions que han manifestat.