1.- LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT EN LA REPÚBLICA I ARA”. Marta Mata i Garriga

2.- AULA DEBAT: LA REPÚBLICA DELS SOMNIS: L'EDUCACIÓ DURANT LA II REPÚBLICA. Carme Agulló Diaz

3 AULA DEBAT: “LES IMPLICACIONS DEL PROFESSORAT A LA LLEI DE QUALITAT, UNA CALAMITAT” Albert Sansano Estradera

“La formació del professorat en la  República i ara”.

 Marta Mata i Garriga

L'escola de la República és una escola de records, no és exagerat afirmar que va ser la realització dels somnis que es tenien feia 30, 40 ó 50 anys:

- Per una banda a Madrid trobem la Institución Libre de Enseñanza. En la residència d'estudiants es feien les conferències que no es feien en la normal de magisteri per als futurs ensenyants.

En elles participaven professorat universitari expulsat després de la primera República i ministres, també de la Primera República, propugnant en contra del que deia el cristianisme que "la societat se salva per l'educació o no se salva".

Des de la base formaren grans personalitats. Canviaren a partir de la formació dels mestres  l'Escola i feren l'Institut-Escola on formaren de la base grans personalitats.

- Per altra banda trobem a Catalunya mestres de l'incipient MRP que eren recolzats pels ajuntaments i les diputacions.

A Catalunya les Escoles d'Estiu varen neixer transportades de Xicago on Jhon Dewei havia fet l'escola de mestres al costat de la de pràctiques i al costat, en tendes de campanya, va muntar l'Escola d'Estiu. Un mestre barceloní becat per l'Ajuntament va tornar en 1914 de Xicago impressionat amb l'experiència i des d'aquell any es fan a Catalunya.

Fins a la República les Escoles d'Estiu tingueren una primera part (1914-1923) de gran activitat, després varen ser prohibides i en 1930 es torna a convocar quasi clandestina, així en 1931 es produeix l'esclat de l'Escola d'Estiu, des d'eixe any han continuat fent-se.

ALGUNS TRETS DE LA REPUBLICA

- Durant la segona República es va produir un fet únic en l'història d'Espanya. Un mestre, Marcelino Domingo, va ser ministre d'Ensenyament i a més era català.

- El 26 d'abril de 1936 es va publicar el Decret que permetia l'ensenyament en i del català.

- A partir del Pla del 34 per a ser mestre es necessitava haver cursat el batxillerat i en les normals, dins del Pla Professional, es va començar a ensenyar com ensenyar matemàtiques, com ensenyar llengua, etc.

La Normal de Barcelona s'omplí de mestres de la Institución Libre de Enseñanza i dels MRPs.

- Durant la República els pobles entengueren que l'educació era quelcom  important per a la societat. A açò contribuiren en gran mesura les missions pedagògiques, que a més de repartir llibres, feien teatres, conferències, etc. Era un dia d'ensenyament en un poble.

- S'acabava amb el sentit funcionarial dels mestres. Els candidats treballaven durant un any a l'escola i si els agradava a les dues parts continuaven en la seua plaça en propietat.

ELS MESTRES DE LA REPÚBLICA

Els mestres de la República varen somniar molt, varen imaginar molt i en sols cinc anys van protagonitzar l'etapa educativa més meravellosa de l'història d'Espanya.

Començaren a interessar-se pel cinema perquè varen esbrinar el gran potencial que hi tenia.

Amb l'esclat de la guerra es va posar de manifest la grandesa tant dels mestres com de l'ensenyament de la República.

A Catalunya el 60 % hagué d’emigrar; el 30 % va ser castigat (el que menys, com el mestre seu Anicet Villar, cinc anys a Castella per haver escrit llibres en català. A l’Institut-Escola van fer fora a tots. Tot això va ser com una mort interna per als mestres.

A Galicia van matar a tots els mestres Freinet i a Zaragossa tots els de la UGT.

Ens els anys 40 en les Normals de magisteri es tornà al Plans del 1917.

Un clar exemple del retrocés el podem trobar en el tipus de llibres que utilitzaven els mestres. Així durant la II República el 52 % eren llibre en català, el 30 % en castellà i la resta en altres idiomes. En els anys 40 el 100 % eren en castellà.

LA SITUACIÓ ACTUAL

Cal pensar que la situació actual s’assembla un poc al Guadiana. En el 1966 es torna a convocar una Escola d’Estiu. En ella es pogueren escoltar tots els accents del català (mallorquí, valencià, lleidetà, del principat, etc....)  “era com un ou que s’assemblava a un altres ou -a la que es feia en 1914-« .

És clar que la formació dels mestres ha canviat:

- Les darreres lleis franquistes es van fer per poder començar a entrar a Europa.

- Villar Palasí tornà a posar el Magisteri després del batxillerat.

- Les darreres lleis educatives estan impregnades de la filosofia dels MRP.

AULA DEBAT: LA REPÚBLICA DELS SOMNIS: L'EDUCACIÓ DURANT LA II REPÚBLICA.

A càrrec de Carme Agulló Diaz

2 de juliol de 2003

  Inicia la sessió amb la proposta que durant el curs vinent recollirem material per poder realitzar, a la Propera Escola d’Estiu, una exposició sobre l’Educació a la Safor a la II República i la posterior repressió franquista.

En la present tractaria de les llums i ombres de la II República. Un període de llums corresponent a l’etapa 1931-1933, i després de les eleccions de febrer del 1936 fins la guerra incivil. I un període d’ombres de 1933 fins les eleccions de 1936.

L’etapa de llums correspongué a un temps de Somnis, perquè eren les il·lusions d’aquella època i perquè alguns aconseguits a la II República encara avui són somnis per a nosaltres.

Trets generals de l’educació a la II República:

-         La Constitució de la Segona República defineix l’escola com a única, laica, activa, obligatòria i gratuïta. La coedució no era obligatòria, encara que s’inicia a les escoles experiències capdavanteres on l’alumnat dels dos sexes compartien les mateixes aules. A l’any 1937 s’elaborà un decret on la coeducació era obligatòria, però a soles tenia vigència a la zona republicana.

-         Com a personatges en els moments inicials tingueren rellevància Marcelino Domingo, ministre d’Instrucció Pública, que  marcà l’objectiu de “mes escoles i millors mestres”. Rodolfo Llopis que era Director General del citat ministeri, amb un discurs on allò més important de l’escola és el mestre, per tant és necessari un adequada formació inicial i permanent. Ambdós arribaren als respectius càrrecs amb la titulació de mestres.

-         Les construccions escolars foren nombroses i en poc de temps, amb uns edificis d’arquitectura, espais i dotacions dignes i progressistes.

-         La Formació dels mestres fou un altre dels eixos de la política educativa de la república, amb un Pla Professional com a model de formació inicial. Una formació permanent amb cursets de selecció de tres messos, en lloc d’oposicions (els anomenats mestres-cursillistes), dirigides als mestres que no hi havien treballat), centres de col·laboració comarcal... per als que ja estaven en actiu. Una formació inicial en una Normal unificada on les mestres dones es caracteritzaven pel seu progressisme. María Villén, Conxa Tarazaga, Carmen García de Castro... son algunes de les professores que es comprometeren pedagògicament i vitalment amb les propostes innovadores republicanes.

-         Per valorar la tasca de la Inspecció ens llegí un text de Rodolfo Llopis on marca clarament la tasca d’assessoria i coordinació dels treball dels mestres.

-         Fou important la participació social a l’ensenyament, per la qual cosa es crearen els Consell Locals de Primera Ensenyança. Les Cantines i Colònies Escolars foren importants per aconseguir dita participació i per millorar l’alimentació i el nivell educatiu i cultural de les famílies i especialment de les seues filles i dels seus fills.

Tots aquestos avanços a l’educació foren dràsticament suprimits quan acabà la II República i esdevingué la part més negra i nefasta amb la Depuració que dictà el govern franquista de totes les mestres i de tots els mestres. Totes i tots foren declarats culpables, calia demostrar la innocència. Els trets més definitoris de la citada depuració foren:

-         A València província es determinaren dues comissions depuradores per on passaren aproximadament 2.500 mestres.

-         El mestre o la mestra calia que ompliren la Declaració Jurada per defensar-se. A la qual se li adjuntava un informe prescriptiu emès per l’alcalde, la guàrdia civil i el rector, als quals també se’ls podia afegir informes d’algun veí. Els mestres no coneixen aquestos informes. També formaven part l’anomenat “expediente rojo” que demana la II República a tots els mestres després del Alzamiento. Amb tota la citada informació se li lliurava al mestre el Ple de Càrrecs, el qual tenia 10 dies per fer les al·legacions. Una vegada fetes les al·legacions la Comissió Depuradora emetia l’informe final. El citat informe era elevat al Ministeri de Madrid perquè ratificara o rectificara la sanció. En molts casos la rectificació servia per augmentar-la.

-         Es pot dir que pràcticament totes les mestres i tots els mestres progressistes i compromesos en l’escola i en la societat (càrrecs polítics) foren sancionats.,

Com a fi de la sessió ens mostrà amb transparències tot el procés de depuració d’algunes i d’alguns mestres. També ens passà el vídeo de D. Vicente Calpe, mestre d’Otos a la II República i que ara el 1997 havia tornat al poble per rebre un merescut homenatge del poble i especialment del seu alumnat., als quals  tornà a recordar que el seu objectiu més important com a mestre havia estat el de formar ciutadans.

Objectiu que es pot generalitzar al somni de l’educació al govern de la II República.

En el torn d’intervencions foren interessants les d’una companya d’Alcoi, que ens contà una experiència a una escola d’aquesta localitat, de la qual Carme Agulló ens mostrà el plànol d’un Parc-Escola que no s’arribà mai a construir.

  AULA DEBAT: “LES IMPLICACIONS DEL PROFESSORAT A LA LLEI DE QUALITAT, UNA CALAMITAT”

PONENT: Albert Sansano Estradera

PRESENTADOR: Manuel Cabanillas Gómez

4 de juliol de 2003

1.- CAL CANVIAR LES COSES:

Els canvis socials experimentats des de la promulgació de la LOGSE (una normativa que ha evidenciat deficiències i errors durant la seua aplicació), la retallada dels aspectes més progressistes de la llei i l’impuls a la privatització de l’ensenyament, feien necessaris canvis legislatius. Uns canvis que no són precisament els de la proposta governamental.

2.- UNA LLEI PRIVATITZADORA:

Es pretén tancar el cicle d’implantació de les polítiques conservadores en l’educació pública de l’Estat, que s’ha anat manifestant a través dels Decrets d’Ensenyaments Mínims, la Llei Orgànica Universitària (LOU) i la Llei de la Formació Professional (LFP).

Amb aquesta llei, es pretén acabar amb un sistema públic de qualitat, que es dedicaria a la formació dels sectors socials desfavorits i sense futur acadèmic, subsidiari d’un ensenyament privat –sostingut, això sí, amb fons públics- reservat a la formació de les futures elits.

3.- UNA LLEI SEGREGADORA

Els itineraris que proposa no són l’alternativa per a resoldre els problemes d’integració de l’alumnat i compensació de desigualtats. Tot al contrari crearan centres guetto, i llocs de treball problemàtics.

4.- NO SOLUCIONA ELS PROBLEMES DELS CENTRES EDUCATIUS

Cal avançar en una atenció més personalitzada i en la compensació de les desigualtats educatives de partida que generael nostre model social.

  Al contrari del que proposa la llei, aquest model ha d’estar present des del començament de l’escolaritat, i amb les inversions necessàries per fer-ho realitat. Reduir el nombre d’estudiants per grup i el nombre total d’estudiants que ha d’atendre un professor o professora, millorar l’infraestructura dels centres (tallers, aules específiques...), etc., necessita de propostes legislatives i financeres que no contempla la llei.

5.- UNA EDUCACIÓ INFANTIL, MALTRACTADA

A falta encara d’implantar el model que la LOGSE proposava per a aquesta etapa educativa:

-         Es liquida la seua funció sense reconèixer l’important esforç del professorat ni el procés educatiu integral que segueixen xiquets i xiquetes.

-         Es trenca l’estructura de l’etapa, sense determinar les condicions dels centres ni la qualificació dels professionals amb un règim que obre les portes encara més a la privatització.

6.- NO MILLORA LES CONDICIONS DE TREBALL DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT.

És necessari potenciar la motivació del professorat amb mesures de millora de les seues condicions laborals:

-         Accés a la funció docent, reconeixement de les tutories i funcions de coordinació en els centres, reducció de la docència directa als majors de 55 anys, assegurar la configuració de claustres estables i reduir la inestabilitat del professorat, adequar les plantilles a les necessitats educatives de cada centre i impulsar un nou model de formació del professorat i accés a la funció docent. La formació permanent ha de ser gestionada democràticament i fomentar-se en les necessitats dels centres educatius i els grups de treball, seminaris, etc.

-         La formació inicial ha d’arribar al grau de llicenciatura en Magisteri i cal la necessària formació pedagògica prèvia per a Secundària.

-         L’accés ha de ser diferenciat i ha d’avaluar-se prioritàriament la pràctica docent.

7.- UNA LLEI ANTIDEMOCRÀTICA

En tant que:

-         segrega del sistema als sectors socials desfavorits

-         el consell escolar perdrà potestats i no participarà en l’elecció de la direcció

-         el claustre no intervindrà ni en l’elecció de la direcció ni de l’equip directiu

-         el director o directora no formarà part, necessàriament, de la plantilla del centre i per al seu nomenament, l’Administració es reserva la designació del 50 % d’una comissió en la qual els representants del centre assistiran de comparsa.

Cal garantir l’autonomia dels centres educatius, amb oportunitats per a impulsar els seus projectes educatius.