• CONFIGURACIÓ CULTURAL DEL PV

• ORGANITZACIÓ DEMOCRÀTICA DELS CENTRES

• EDUCACIÓ EN VALORS

• COMUNICAT DEL PROFESSORAT D'EDUCACIÓ MUSICAL

AULA-DEBAT:
CONFIGURACIÓ CULTURAL AL P.V.
 

• L’ensenyament en i del valencià és un dret adquirit i guanyat, i com a tal cal entendre’l. Així el considerem com a un marc referència irrenunciable, i com una exigència de treball pel futur del nostre país.
• Ens preocupa el tema del “valencià a la carta”, i com a docents ens preocupa la indefensió dels xiquets i xiquetes, ciutadans i ciutadanes d’aquest país, davant aquesta interpretació de la normalització lingüística que alguns volen fer.
• Cal exigir a la societat el mateix esforç normalitzador que ha tingut i té l’escola. El potenciament d’àmbits d’ús de la llengua al carrer és fonamental. Cal dir que volem ESCOLA EN VALENCIÀ en una SOCIETAT EN VALENCIÀ, així cal una major participació d’institucions i moviments cívics en el procés de normalització.
• Cal separar llengua i política. Les competències lingüístiques corresponen únicament a les universitats.
• Es necessari avançar en actituds que trenquen i facen endarrerir l’autoodi per la llengua i reforcen l’estima per la nostra llengua (la llengua és útil per a l’ensenyament, per a la cultura, per a la vida. Necessitem la llengua per a créixer individualment i social).
• Continuem reivindicant:
• El terme català com a base d’unitat de la llengua. Cal col.laboracions culturals, educatives, econòmiques i socials entre els territoris de la llengua catalana per tal de crear un estat d’opinió positiu.
• Aplicació efectiva de l’homologació de titulacions en català i front comú davant el recurs de l’Ajuntament de València.
• La TVV íntegrament en Valencià. Els mitjans de comunicació han de treballar com a elements integradors sensibles a l’ús social de la llengua  i la cultura, i no com a elements colonitzadors lingüístics i culturals.
• Obligatorietat del requisit lingüístic per a qualsevol procés d’oposicions, procés d’adscripció o concurs de trasllats del professorat d’aquest país.
• Cal exigir dotacions de materials didàctics específics en valencià, especialment aquells més actuals: informàtics, audiovisuals,... tanmateix, per tal d’incidir en l’ús social de la llengua i les actituds del nostre alumnat, cal adaptar materials de treball sociolingüístic a l’àmbit curricular de les nostres aules.
• Donat que l’escola en valencià (programes d’Ensenyament en Valencià i  d’Immersió Lingüística) és el referent racional i científic del model bilingüe d’enriquiment, cal demanar el seguiment i avaluació en l’aplicació i resultats de tots els programes, per tal de modificar-los i millorar-los.
• Per tal de donar continuïtat i avançar en el procés de normalització encetat des de l’escola infantil i primària, no cal esperar a la demanda com a model de manteniment, cal crear un marc referencial des de l’oferta institucional que potencie un model lingüístic comú a totes les etapes del sistema educatiu (des de l’educació infantil a la universitària).
• Així mateix, exigim la normativa adient, que harmonitze la LOGSE i la LUEV per situar com cal el nostre sistema educatiu al manament d’ambdues normes.
• La reivindicació que tot el professorat sia competent lingüísticament en les dues llengües, suposa per una banda que rebutgem la defensa a ultrança dels interessos particulars, sectorials i corporativistes, i per l’altra, una revisió en profunditat de la formació inicial i permanent de la formació del professorat en matèria lingüístico-didàctica.
• La formació lingüístico-tècnica i didàctica cal que s’oriente envers la docència per poder respondre als Programes Bilingües, prioritzant des d’una vessant comunicativa i didàctica la formació i actualització en i dels centres.
• La normalització lingüística de l’ensenyament al nostre país, passa per dissenyar estratègies de promoció dels programes bilingües en els centres concertats, sense crear greuges comparatius amb l’ensenyament públic.
• L’escola valenciana haurà de caminar cap a projectes de futur innovadors i de progrés, així:
• En relació a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües, cal el disseny i posada en pràctica de projectes integrats de les tres llengües curriculars, avançant la introducció de la llengua estrangera fins i tot a l’educació infantil.
• Cal que a les nostres aules cobren ple sentit els valors de tolerància, solidaritat i integració de les minories, dins d’un plantejament social i global d’escola que contemple el fet multicultural com un fet positiu. Cal elaborar unitats i materials didàctics adients a aquesta realitat social i escolar.

- L’element fonamental del procés d’ensenyament/aprenentatge, el seu protagonista i objecte és l’alumne i aquest serà contemplat com a l’eix vertebrador i de referència entorn el qual es desenvoluparà el currículum i es dissenyarà la coordinació pedagògica del centre per estar en disposició d’atendre les necessitats que hi surgeisquen.S’atendra la diversitat existent a les aules respectant les difererents personalitats i ritmes d’aprenentatge. La finalitat educativa buscarà el desenvolupament integral de l’alumne i es basarà en les seues vivències i experiències. Fugint d’utopies i sabent que de vegades caurem en contradiccions entre la ideologia i la pràctica.

- És prioritari dissenyar el PEC i serà a partir d’aquest que es desenvoluparà un PCC sempre coherent amb els principis acordats. Normalment se sol donar prioritat a les qüestions acadèmiques ( des de posicionaments individualistes) que a les organitzatives ( i entre aquestes la coordinació pedagògica - posicionament col.lectivista). L’actual composició dels claustres, en que evidentment no se sol compartir un mateix projecte pedagògic i en que la divergència d’opinions no sol confluir, impedeix la concreció “real” d’un PEC. Per altra banda no creiem que la forma de dur endavant un projecte siga establint una “dictadura pedagògica”. El projecte ha de ser acceptat i compartit per tots i cadascú del centre deuria tenir responsabilitats assignades a la fi que es garantira una major implicació. Al mateix temps es deurien clarificar els interessos de cada membre del claustre, facilitaria un consens. La direcció del centre assumirà aquest  PEC i l’impulsarà realitzant una gestió administrativa basada en la col.laboració i  la cooperació.

- Es considera la “Formació en centres” com el model que veritablement pot impulsar la renovació del centre i per tant s’impulsa aquesta com un factor més que pot ajudar a la democratització i participació, mitjançant el treball col.lectiu ensems que es potencie el treball d’aula, però sempre procurant partir dels interessos del professorat, de la pràctica i d’una anàlisi de la realitat.

- El dur endavant un Projecte de Centre amb marcats trets d’innovació educativa i participació sol comportar l’engrescament en multitud d’objectius i aspectes a tractar. Caldrà elaborar estratègies, dinàmiques, que determinen les tasques prioritàries, concreten el que s’està fent i delimiten al mateix temps un projecte de futur.

- Entrant en qüestions de metodologia considerem que el paper fonamental del mestre ha de ser d’animador, dinamitzador i col.laborador: és el que ensenya a aprendre, té i facilita instruments d’aprenentatge; dóna llibertat per poder exigir responsabilitats, ensenya a prendre decisions; proposa objectius i accepta els objectius dels altres; planifica conjuntament amb els alumnes; facilita l’autoconeixement i potencia l’autoavaluació (considerant l’avaluació com un procés). Fomenta l’esperit crític i respecta la iniciativa individual.

-L’escola partirà de la consideració de l’alumne com a persona essent:

•    cooperativa i solidària
•    participativa i no competitiva
•    democràtica i no autoritària
•    activa i comunicativa
•    creativa
•    humana i respectuosa amb tots

- S’haurà de fer realitat allò de l’autonomia del centre dotant d’atribucions als Consells Escolars i buscant estratègies que reforcen la participació dels diferents sectors a tots els nivells, de centre i d’aula.

- L’avaluació del centre és una fase imprescindible i ha d’esdevenir una pràctica normalitzada al centre. No considerem vàlids els mateixos paràmetres per avaluar les escoles públiques, les concertades i les privades; unes i altra no acompleixen el mateix objectiu de servei social.

- L’administració haurà d’atendre la diversitat de centres i no contemplar-los de forma homogeneïtzada: medi urbà/rural, escoles d’una línia o de varies/escoles incompletes  i unitàries, situacions socio-econòmiques i geogràfiques diferents...

- Rebutgem els criteris privatitzadors  de la  L.P.E.G.C.E. (ley de participación, la evaluación y el gobierno de los centros educativos). L’exigència de qualitat educativa passa per la millora inajornable de l’estat actual dels centres públics, donant més suport a aquells situats en llocs més desfavorits.

AULA-DEBAT :
EDUCACIÓ EN VALORS

1.- QUÈ ENTENEM PER EDUCACIÓ EN VALORS?
Educació en valors és un projecte de vida que dóna prioritat al desenvolupament integral de la persona, gràcies al qual permet a la persona viure i aportar a la societat els sentiments de TOLERÀNCIA, SOLIDARITAT, RESPECTE i IGUALTAT d'una manera crítica i reflexiva, amb tot el que això suposa: pacifisme, respecte a la diversitat, medi ambient, consum, salut, coeducació... el que ens portaria a un retrobament amb la cultura popular, tan oblidada pel saber enciclopèdic que impera avuí a les aules.
Es cert, que l'educació en valors mai podrà ser ASÈPTICA, seran els valors que viu l'educador/a els que es transmetran als educands, cal doncs explicitar el curriculum ocult.

2.- QUÈ ESTÀ FENT-SE A LA TEVA ESCOLA EN EL CAMP DE L'EDUCACIÓ EN VALORS?
En general es treballa de forma puntual celebrant "ELS DIES DE..." sense aprofondir en els continguts  ni portar un seguiment al llarg del curs.
De forma aïllada hi ha tutors i centres que sí fonamenten el seu curriculum amb l'educació en valors, creant un clima adequat a l'aula on aquestos es vivencien.
S'ha fet pels claustres un treball teòric, el PEC, on  s'han reflectit alguns elements de les àrees transversals, i s'han realtizat alguns projectes de treball sobre aspectes concrets.

3.- QUÈ ENS AGRADARIA FER?
Debats per analitzar la realitat concreta del centre i del seu entorn per descobrir les necessitats prioritàries d'actuació on s'implique tota la comunitat educativa.
Realitzar projectes d'actuació consensuats per tota la comunitat escolar, on s'impliquen i coordinen tots els membres.

4.- QUÈ PODEM FER JA L'ANY PROPER?
Com que cada centre té una realitat concreta i es troba en una fase diferent les propostes han estat diverses:

• Traslladar als centres les conclusions d'aquesta aula-debat i intentar que el conjunt de la comunitat escolar prenga consciència de la gran importància de l'educació en valors.
• Partint dels conflictes de l'entorn, detectar les necessitats del centre i triar un tema per treballar-lo al llarg de l'any fent participar a tota la comunitat escolar.
• Afavorir la formació del professorat.
• Programes d'autoestima.
• Jocs de comunicació i contacte.

6.- REFLEXIÓ:
Els valors de la cultura dominant impregnen tots els àmbits de la societat, una societat competitiva, segregadora, basada en el benefici, que admet l'autoritarisme i l'explotació egoista, amb una mentalitat etnocèntrica que provoca la majoria de les guerres...
En un món com aquest, és possible organitzar una escola multicultural, oberta als sentiments de solitaritat, igualitat, cooperació, fraternitat,....?

COMUNICAT DEL PROFESSORAT D’EDUCACIÓ MUSICAL:

Les mestres i els mestres que hem participat en els Seminaris i Tallers d’Educació Musical realitzats en el marc de l’Onzena Escola d’Estiu Marina-Safor, volem expresar el nostre suport a les conclusions emanades de les Jornades sobre Educació Musical realitzades per AULODIA (Associació de Professorat de Música de Primària del País Valencià) el proppassat més de març a València, entre les quals, i prèvia discusió de les mateixes pel professorat que ha participat en l’esmentada Escola d’Estiu, destaquem les següents:

1.- SOBRE L’ESTRUCTURACIÓ DE LA DEDICACIÓ LECTIVA DEL PROFESSORAT D’EDUCACIÓ MUSICAL EN PRIMÀRIA:
És absolutament necessari implantar 2 sessions setmanals (la durada de les quals mai no serà inferior a 45 minuts cadascuna) per a cada grup d’alumnes en tots els nivells de primària. Aquesta reivindicació és absolutament necessària si tenim en compte :
-El mateixos textos en que es fonamenta la LOGSE.
-Els objectius generals d’etapa i d’àrea del decret de mínims de Primària.
-La ridículesa que suposa pretendre impartir dignament una matèria que compta amb un llenguatge específic, com és la música, quan el nombre d’hores que l’alumnat rep al llarg d’un curs, a raó d’una hora setmanal (proposta de la Conselleria), equival realment a un curset de 30 hores.

2.- AULA I MATERIAL
La implantació real i efectiva de l’àrea de Música exigeix una aula àmplia i una correcta i suficient dotació de material específic el qual ja està concretat per conselleria però que fins ara és pràcticament inexistent en la majoria dels centres.

3.- PLANIFICACIÓ DES DE L’ADMINISTRACIÓ:
Trobem a faltar, i per tant ho reclamem, un disseny d’horaris i d’activitats en els centres de Primària que atenga i contemple la flexibilització -tant en horaris com en agrupament d’alumnes- i la interdisciplinarietat.
L’Administració, d’altra part, ha de facilitar laboralment l’assistència del professorat especialista a cursos d’actualització, així com la seva participació en seminaris permanents, equips de treball i altres activitats que permeten realitzar un seguiment del procés educatiu d’implantació de l’àrea de  Música.

Aquestes són, breument exposades, algunes de les nostres reivindicacions, exigències i propostes per a millorar la salut de l’educació musical a les nostres escoles.
La Música és un sistema de comunicació, un llenguatge. Cal anar cap a una cultura d’aprendre a escoltar i respectar tant els sons com el silenci. És precís crear una actitud crítica davant la contaminació acústica del Medi Ambient. Hem de replantejar-nos el nostre mode de viure, aquesta cultura telemàtica que paradoxalment produeix moltíssima incomunicació.
Cal educar en i per a la diferència, per què malgrat les diferències dels xiquets i de les xiquetes, tots i totes poden fer música i gaudir-ne , per què hi ha recursos per a la diferència.