CONCLUSIONS DE L’AULA-DEBAT :
ÉS POSSIBLE UN INTERNET SOLIDARI?

juliol 1997

Com a xarxa de xarxes, Internet, que va néixer de la convergència del desenvolupament de la informàtica i de les telecomunicacions és un nou mitjà de comunicació que en fer possible nous mitjans d’expressió i comunicació entre els pobles per al seu coneixement mutu permet crear grups o comunitats globals de manera instantània. Tot i que la seua utilització en educació encara és escassa., s’intueix com una eina de grans possibilitats i canvis. Per aquest motiu ens ha semblat oportú dedicar una Aula-debat i un curs a Internet i a les possibilitats que ens ofereix.
Però abans de donar pas als nostres convidats, m’agradaria fer unes reflexions sobre el què suposa Internet des del punt de vista social, educatiu i econòmico-polític:
En la societat els grans canvis ocorreguts, especialment en l’àmbit de la comunicació afecten a tots els individus portant-los a una ràpida i constant adaptació. Els avenços tecnològics en aquest camp han permès permeabilitzar i multiplicar la comunicació fins nivells impensables poc temps enrera i han contribuït a crear nous paràmetres d’espai-temps.  Una conseqüència d’aquest procés és la modificació clarament perceptible dels diferents models culturals.
Paral.lelament , arreu del món educatiu  tothom s’entusiasma amb la idea de posar Internet a l’abast de professos i alumnes. Aquest entusiasme és comprensible, ja que el potencial educatiu que suposa introduir la xarxa de les xarxes a les escoles és impressionant i a més no té precedents. Potser no és exagerat afirmar que el potencial educatiu d’Internet és igual o més gran que el de la premsa d’impremta, una innovació que segons el parer de molts, va transformar el teixit de la societat en general i de la educació en particular.
Això està produint important transformacions que obliguen els professionals  a realitzar considerables esforços per a actualitzar la seva formació. La formació inicial dels docents deu parar esment als continguts relacionats amb la implantació de les noves tecnologies en el camp educatiu i l’administració deu facilitar l’accés a la formació permanent així com estimular i donar suport les iniciatives que en aquest camp estiguen duent-se a terme.
Però hi ha més. El canvi més radical que s'hi provoca és el de qui mana sobre la comunicació. Ara hi ha milions de persones als que els passen coses. I unes poques persones que decideixen quines d'aquestes coses són notícia. Aquestes ressalten del conjunt de fets uns pocs que converteixen en portada de diari, en capçalera d'informatiu... I ho fan perquè poden, perquè poden econòmicament, pel fet que tenen els diners per a fer un diari o una televisió, i ho fan perquè guanyen diners. I guanyen diners perquè poden assegurar al poder econòmic o polític que la seua manera de ressaltar és útil  al poder.
Però què passarà quan hi haja cinc-centes cadenes o més milions de pàgines web? Amb 500 cadenes cap cadena podrà aconseguir un deu per cent de l'audiència. Simplement perquè els usuaris es dividiran en segments cada vegada menors. Per tant menys dirigits, més obligats a decidir per ells mateixos i deixar de ser passius. I això farà que les cadenes deixen de servir de manera útil al poder. Perquè no podran assegurar cap audiència important. Amb això el poder de la comunicació canviarà de mans i es posarà del costat dels usuaris. En la dinàmica entre "espentar" i "triar" tots els tantos estan d'aquest darrer cantó.