75 aniversari de la proclamació de la 2a república espanyola
en homenatge i en reconeixement a les progressistes i equànimes polítiques educatives de la ii república, a excepció del bienni negre 1933-1935, enumerem un seguit de manaments legals, encapçalats per la constitució de la ii república espanyola, perquè ens assabentem i els incorporem a la nostra pedagogia crítica i activa. perquè ens adonem del seu cabal transformador per aquella espanya de principis del segle xx i per aquesta societat d’inicis del segle xxi.
“elige y anda”
manuel azaña.
“no hay revolución alguna... que no haya desembocado en una reforma escolar”
rodolfo llopis ferrándiz
constitució de la 2a república espanyola
9, desembre, 1931.
article xxvi
... l’estat, les regions, les províncies i els municipis no mantindran, afavoriran, ni auxiliaran econòmicament les esglésies, les associacions i les institucions religioses... ajustada a les següents bases:...
4a. prohibició d’exercir la indústria, el comerç o l’ensenyança...
article xlviii
“el servei de la cultura es atribució essencial de l’estat, i el prestarà mitjançant institucions educatives enllaçades pel sistema de l’escola unificada. l’ensenyament primari serà gratuït i obligatori. els mestres, els professors i els catedràtics de l’ensenyament oficial són funcionaris públics. la llibertat de càtedra queda reconeguda i garantida. la república legislarà en el sentit de facilitar als espanyols econòmicament necessitats l’accés a tots els graus de l’ensenyament, amb la finalitat que no es troben condicionats més que per l’aptitud i la vocació. l’ensenyament serà laic, farà del treball l’eix de la seua activitat metodològica i s’inspirarà en ideals de solidaritat humana. hom
reconeix a les esglésies el dret, subjecte a inspecció de l’estat, d’ensenyar les seues respectives doctrines als seus propis establiments”.
article xlix
“l’expedició de títols acadèmics i professionals correspon exclusivament a l’estat...”
article l
“les regions autònomes podran organitzar l’ensenyament en les seues llengües respectives ... és obligatori l’ensenyament de la llengua castellana”.
la major part dels decrets i els primers (1931-1933) que es descriuen a continuació van ser signats per marcelino domingo sanjuán, ministre d’instrucció pública i les corresponents circulars pel director general, rodolfo llopis ferrándiz. ambdós tenien el títol de mestre, l’únic del seu currículum acadèmic.
decret, 30 d’abril de 1931
preàmbul
“és un principi universal de pedagogia que l’ensenyament primari, per a ser eficaç, ha de produir-se en la llengua materna... “
“possibilitar que la llengua materna siga un instrument de cultura és possibilitar que la cultura desenvolupe la seua màxima eficàcia. açò vol dir que fixada l’atenció a catalunya...s’estenga a les altres llengües peninsulars”.
article 1r.
“queden derogades totes les disposicions dictades d’ençà el 13 de setembre de 1923 contra l’ús del català en les escoles primàries públiques”.
decret, 6 de maig de 1931
llibertat de consciència i no obligatorietat de l’ensenyament de la religió.
circular, 13 de maig de 1931
la religió queda suprimida del programa de les escoles nacionals. l’alumnat de l’escola superior de magisteri i de les normals està exempt de l’obligació d’assistir a classe i de sofrir l’examen de l’assignatura.
decret, 29 de maig de 1931
es crea el patronat de missions pedagògiques, encarregat de difondre la cultura general, la moderna orientació docent i l’educació ciutadana als llogarets i als pobles, amb especial atenció als interessos espirituals de la població rural.
decret, 9 de juny de 1931
creació dels consells d’ensenyament (universitaris, provincials, locals i escolars)
decret, 12 de juny de 1931
es crearan 27.151 escoles de primera ensenyança en un termini de 5 anys. de les quals 7.000 hauran d’entrar en funcionament el curs següent. les restants es construiran a un ritme de 5.000 escoles / any. llavors existien 35.716 escoles.
decret, 3 de juliol de 1931
es creen els cursos de selecció del magisteri. els candidats passaran 3 mesos, sota el control de professors elegits pel ministeri, amb l’objectiu de millorar la seua preparació professional i de rebre orientació pedagògica.
“gaceta”, 14 de juliol de 1931
decret pel qual s’encomana a la junta per l’ampliació d’estudis... l’organització de la colònia internacional d’estiu la granja.
les colònies escolars tenien com objectiu fonamental l’organització de les vacances dels xiquets i de les xiquetes de la classe treballadora, a la vegada que milloraven els seues aprenentatges, la higiene, la salut i l’alimentació.
decret, 7 d’agost de 1931
es creen les biblioteques de les escoles primàries. normalment rebien una dotació inicial de 500 volums.
decret, 22 d’agost de 1931
les biblioteques públiques haurien d’oferir una secció circulant, de la qual es beneficiarien les escoles públiques.
el patronat de missions pedagògiques havia creat fins 1935, unes 5000 biblioteques populars.
“gaceta”, 28 d’agost de 1931
publicació del decret pel qual s’indica que la coeducació haurà de ser pràctica obligada als instituts de segona ensenyança. quan les circumstàncies ho aconsellen, ha d’estendre’s a tots els nivells educatius
“gaceta”, 29 d’agost de 1931
decret pel qual es creen les cantines escolars.
el menjador escolar era considerat com una part més de l’escola pública, perquè assegurava l’alimentació de l’alumnat i possibilitava que la mare poguera treballar fora de casa.
“gaceta”, 23 de setembre de 1931
organització de cursos per la formació de mestres de sord-muts i cecs.
decret, 9 de setembre de 1931
queda prohibit en totes les institucions educatives el llibre de text o de lectura únic.
decret, 29 de setembre de 1931
nova organització de les escoles normals de magisteri: es fusionaven les normals masculines i femenines, passaven a ser mixtes. la reducció del nombre d’alumnat a un màxim de 40 per classe, seleccionats mitjançant un examen d’ingrés, així les oposicions són substituïdes per cursos de selecció professional.
es reformen els plans d’estudis de l’escoles normals. s’estableix el pla professional.
preàmbul
«era urgent la creació d’escoles, però encara urgia més crear mestres... el mestre ha de ser l’artífex de la nova escola... s’exigeix el batxillerat en el darrer grau per ingressar a les normals... es crea la facultat de pedagogia, obrint al mestre les portes de la universitat...”
tres etapes diferenciades es distingeixen al pla professional: a) l’etapa selectiva o d’ingrés, b) l’etapa de formació teòrica i c) formació pràctica.
“gaceta”, 3 d’octubre de 1931
decret pel qual es reestructura la inspecció professional de primera ensenyança. es crea la inspecció central.
“gaceta”, 26 de novembre de 1931
decret pel qual es crea la junta nacional per l’adquisició i intercanvi de llibres per a les biblioteques públiques.
1932 ordre ministerial
recomanació de realitzar almenys una excursió al mes.
circular, 12 de gener de 1932
l’escola per imperatiu de l’article 48 de la constitució ha de ser laica. per tant, no ostentarà cap signe que implique confessionalitat... l’escola s’inhibirà dels problemes religiosos, ha de respectar, sobretot, la consciència del xiquet...
“la fàbrica, el taller, la granja, el mar, tot allò que constitueix la fisonomia econòmica i espiritual d’aquella zona ha de ser familiar al xiquet i a l’escola”.
passejos, excursions i visites. no hi ha educació possible si l’alumnat no coneix el medi que l’envolta.
educar abans que instruir.
fer de l’escola una llar, on l’alumnat conega el joc, el treball i l’amor.
col·laboració estreta entre escola i família.
27 de gener de 1932
l’escola superior de magisteri (creada el 1909) s’eleva a secció de pedagogia dins la facultat de filosofia i lletres de la madrid.
circular, 6 de març de 1932, sobre calendari escolar
aspectes fonamentals:
a) l’esperit laic de l’escola
b) l’extensió del curs escolar, que durarà almenys 230 dies hàbils de classe.
c) les festes escolars: 11 de febrer (commemoració de la i república), 14 d’abril (commemoració de la ii república), 1 de maig (festa del treball), 12 d’octubre (dia de la hispanitat).
d) l’horari escolar, de 2 jornades, una al matí de 3 h. de duració i una altra a la tarda de 2 hores.
ordre ministerial, 17 d’abril de 1932
s’estableixen cursos d’informació cultural i pedagògica en totes les normals. es prestarà especial interés als temes de l’escola rural.
decret, 14 de juny de 1932
sobre la creació de biblioteques públiques als municipis espanyols.
“gaceta”, 27 d’octubre de 1932
reglament del museu pedagògic: organització de col·leccions-exposicions, servei de biblioteca, organització de cursos per al magisteri i laboratori d’experimentació pedagògica-
“gaceta”, 6 de desembre de 1932
decret que estructura l’organització o realització de les classes nocturnes per adults.
decret, (2) 7 de desembre de 1932
reforma de la inspecció professional de primera ensenyança. augment de plantilla i noves funcions.
preàmbul.
“no es suficient crear escoles, cal assegurar la seua màxima eficàcia”.
article 1r.
“la finalitat de la inspecció és: orientar, dirigir i vigilar”
a la clàssica elecció per oposició dels futurs inspectors, la república afegí una nova fórmula: la de l’inspector – mestre, seleccionat d’entre 10 mestres de l’ensenyament oficial amb 15 anys de servei i mèrits comprovats.
als anys de la república hi ha un clar augment del nombre d’inspectors.
1933.pressupost de l’estat.
el 6’8% del pressupost general era dedicat a les despeses del ministeri d’instrucció pública. en 1901, representava el 1’7%. en 1932, el 5’2%.
“nosotros queremos que el presupuesto de instrucción pública llegue a ser lo que representan el promedio de los de europa en relación con el total de los gastos del estado, es decir, un 10 por 100”.
circular, 27 d’abril de 1933
noves relacions entre els professorat i la inspecció. intercanvi de coneixements, experiències i materials.
“gaceta”, 8 de juny de 1933
decret sobre condicions técnico-higièniques dels edificis escolars.
evitar les construccions monstruoses, i recomanar els grups escolars de 8 unitats. tota construcció escolar ha de tenir un camp de joc, un camp agrícola, tallers, biblioteca, grans finestrals, l’edifici orientat cap al migdia. l’edifici-escola perdrà el seu caràcter uniforme i es construirà d’acord a l’entorn geogràfic i cultural...
juny de 1933, llei de confessions i congregacions religioses,
article 30
les ordres i congregacions religioses no podran dedicar-se a l’exercici de l’ensenyança... la inspecció de l’estat vetllarà que les ordres i congregacions religioses no puguen crear o sostenir col·legis d’ensenyament privat, ni directament, ni mitjançant persones seglars.
decret, 3 de juny de 1933
es substitueixen les oposicions per uns cursos de selecció professional d’una durada de 3 mesos.
instaurats mentre les mestres i els mestres realitzaven els estudis del pla professional. pretengueren acabar amb les tradicionals oposicions. s’estructuraven en 3 àrees diferenciades: pràctiques escolars d’un mes, àrea científica d’un mes, àrea de conferències d’un més. superades les tres etapes, accedien a les escoles.
“gaceta”, 29 de febrer de 1936
decret sobre creació de 5.300 noves places de mestres.
“gaceta”, 15 de març de 1936
decret pel qual es regulen els cursos de selecció del magisteri. la república incrementà en un 34% les places de mestres, es van crear una mitjana de 3.232 places per any, de 1931 a 1936 (el 14 d’abril de 1931 hi havien 37.599 mestres i en 1935 s’arribà a 50.527 mestres).
la república millorà la situació econòmica dels mestres i de les mestres. a 1935 cobren unes 3.600 pessetes a l’any, unes 3000 pessetes al segon escalafó i entre 2.000 i 3.000 els interins. es crea la categoria de mestres amb 9.000 pessetes de sou anual.
avantprojecte d’estatut de la regió valenciana, 11 de juliol de 1931
article 2
seran oficials de la regió valenciana les llengües valenciana i castellana, podent usar-se per tant indistintament.
article 5
a) 3. en les poblacions on es parle la llengua valenciana es donarà en el nostre idioma l’ensenyança i sols quan es sàpia bé llegir i escriure en valencià es passarà a l’estudi del castellà.
declaració del front popular:
“los partidos firmantes, con la denominación genérica de frente popular expresan su voluntad inquebrantable de contribuir a la estructuración, primero, y su consecución, después, de un estatuto de autonomia del país valenciano...”
el 16 de juliol de 1936 els representants dels front populars d’alacant i valència es traslladen a castelló de la plana “para que quede constituida en firme la comisión conjunta antes referida (comisión pro estatuto del país valenciano)”.
2006 any del “tirant lo blanc”
finalment, en aquest any del tirant lo blanc, ens ve a la memòria aquella frase que usava tirant per envalentir el seu exercit abans d’entrar en combat:
“vergonya, cavallers, vergonya”
com tot clàssic, té la raó. vergonya haurien de tenir els governs de la present democràcia, 30 anys, en veure el que va aconseguir la ii república en un període relativament curt.
ens trobarem per gaudir i treballar per al futur de la societat i de l’educació al segle xxi.
comissió organitzadora primavera 2006