En aquest curs s’ha tractat d’aprendre a utilitzar una sèrie de programes educatius informàtics d’aplicació a l’escola, programes que en la major part són d’ús gratuït, per la qual cosa s’ha vist on poder localitzar-los en internet, i com poder descarregar estos i altres programes. També s’ha treballat amb programes educatius no gratuïts que s’han considerat interessants.

Els programes han abastit tots els nivells educatius d’Infantil, Primària I ESO, I s’ha mirat també de cobrir la major part de les àrees curriculars.

METODOLOGIA UTILITZADA

S’ha procurat que les classes foren fonamentalment actives per part dels alumnes, comptant només amb una introducció explicativa al principi del maneig dels programes, perquè després foren els alumnes qui experimentaren individualment amb cada programa, amb l’ajut dl professor en determinats casos.

OBJECTIUS ACONSEGUITS

Crec que els alumnes han conegut programes informàtics que poden utilitzar a les seues aules, han aprés a descarregar-los d’internet i a instal·lar-los, i a més a més, tenen els recursos suficients per poder localitzr-ne més a través d’internet.

VALORACIÓ CRÍTICA

Pense que el curs ha estat aprofitable, donat l’escàs temps que hi ha per a poder aprofundir en tant de programa informàtic, el poc nivell de coneixement de la informàtica en alguns alumnes (desconeixen encara el maneig d’operacions bàsiques de Windows), i alguns xicotets problemes tècnics tan típics en el món de la informàtica.

Cada alumne ha aprés amb major o menor profunditat l’ús d’estos programes, i els té en un cd-rom per poder utilitzar-los a l’escola.

1.2. EL MITE: UNA HISTÒRIA CONEGUDA ↑INICI

OBJECTIUS:

* Reconèixer que la successió Caos- Ordre és una constant que es dóna en qualsevol acte creatiu i a la nostra quotidianedad.

* Descobrir que a la Mitologia hi ha una galeria ampla de tipus de dona: dona fidel (Harmonia), dona devoradora (Pandora), dones que actuen en grup (Amazones), dona rebel (Dafne, Aracne), dona sobèrbia (Níobe).

* Explicar que les dones devoradores de la Mitologia responen a una fantasia masculina basada en l’atracció sexual i la por de l’home a eixe poder d’atracció.

* Arribar a la idea de que la baixada a l’Hades significa la recerca de respostes als nostres dubtes i, en canvi, la pujada a l’Olimp sense que els déus i deeses ho manen, sempre serà un atreviment, una sobèrbia que acaba mal.

* Aprendre a diferenciar els mites i els contes mervellosos. Aquests tenen aspectes comuns en el que respecta als conflictes emocionals que simbolitzen els personatges. Però, també, tenen aspectes diferenciadors en el que respecta al final de les històries, al tipus de personatges, ...

CONTINGUTS:

SESSIO PRIMERA: EMPRENTA DE LA MITOLOGIA A L’ART

Invocació a l’Oracle per a que els déus i deeses propicien el desenvolupament del seminari (Text + Cor).

Repartim un qüestionari entre els assistents per a que escriguen la seua idea de mite i posen dues exemples. Els ponents proposen les definicions de mites de Carmelo Lisón i de Carlos García Gual.

Lectura del mite de la Creació del llibre METAMORFOSIS de Ovidio. Interpretació: A nosaltre ens passa lo mateix, tot comença en un caos i arriba a l’ordre.

Treballem col.lectivament les diferències entre aquest text i la creació bíblica.

Projectem diapositives de quadres del Museu del Prat que tracten sobre Mitologia. Amb aquesta visualització contem els mites d’Aracne, Rapte d’Europa i de Perseu/Andròmeda.

Ambientem amb música grega antiga.

SESSIÓ SEGONA: LES DONES A LA MITOLOGIA

Introduïm la sessió celebrant les noces de Cadmo i Harmonia. Bevem el nèctar i l’ambrosia. Repartim uns textos descascarats i els/les assistents completen. Amb eixos textos fent uns brindis de celebració de la boda.

Repartim un fragment del document sobre RELACIONES AMOROSES EN LA MITOLOGIA.Irene Alvarez. Fem dos grups i es llegeix aquest document.

Discutim sobre el tipus de dona que apareix a l’article.

Llegim del llibre METAMORFOSIS d’Ovidio, el mite Apolo i Dafne. Parlem sobre el tipus de dona que representa Dafne.

Contem el mite de Pandora, tret del llibre EL UNIVERSO, LOS DIOSES Y LOS HOMBRES de Jean Pierre Vernant. Comentem el tipus de dona que representa Pandora.

Presentem el llibre PERSONAJES DE LA FICCIÓN de Román Gubern. Expliquem el concepte de “dona devoradora” que apareix en aquest llibre.

Donem un acta notarial sobre la contestació de l’Oracle a la pregunta de cóm es va repartir el món. Aquesta acta es llegida en veu alta entre els/les assistents i va servir de presentació de la sessió següent.

SESSIÓ TERCERA: L’HADES I L’OLIMP

Repartim un full en el que apareixen diferents models de preguntes a l’Oracle i es demana escriure la pregunta que ens agradaria fer-li a aquest. La llegim en veu alta.

L’Oracle ens dona la resposta en forma d’endevinalla. Els/les assistents han d’endevinar i interpretar la resposta que l’oracle ha donat a la seua pregunta. Aquells que contesten bé podran aconseguir la inmortalitat . Si no, baixaran a l’Hades a buscar les respostes correctes.

Un dels herois que baixen a l’Hades és Orfeu. Amb la música d’òpera d’Orfeu, llegim d’aquest mite la baixada a l’Hades a buscar a la seua dona Eurídice. Reflexionem si mereix la pena fer eixe difícil recorregut per a estar 1 minut només amb la seua estimada.

Un dels herois que va pujar al cel va ser Faeton. Llegim aquest mite. Llegim també la interpretació que fa de Faetón l’escriptor Italo Calvino en el seu llibre POR QUÉ LEER A LOS CLÁSICOS”: quina visió tenen del cel els poetes de l’antiguitat, Ovidi, Virgili...

Repartim als assitents un full on estan tots els déus, deeses, herois i heroïnes que han viatjat a l’Olimp i a l’Hades. Es llegiran uns fragments de les seues històries i endevinaran de quin personatge es tracta.

Contem als assistents la conversa que a l’Hades tenen Aquil.les i Ulises sobre la fama inmortal i la mortalitat.

Llegim, per a finalitzar la sessió, el final del llibre METAMORFOSIS de Ovidio.

SESSIÓ QUARTA: ELS MITES I ELS CONTES MERAVELLOSOS

Contem el mite Eros i Psique, tret del DICCIONARIO DE MITOLOGIA de Carlos García Gual.

Llegim a dues veus el conte meravellós LA BELLA I LA BÈSTIA de Madame de Beaumont.

Donem un document en el que hi ha escrites unes frases que especifiquen els trets del mite i del conte mervellós. Els/les asssistents en dos grups han de decidir quines són del mite i quines del conte.

Llegim un conte en vers del llibre CUENTOS EN VERSO PARA NIÑOS PERVERSOS de Roald Dahl. Demanem als assistents que escriguen un mite barrejant personatges de diferents mites.

SESSIÓ CINQUENA: CONCLUSIONS

Sessió dedicada a confeccionar les conclusions dels aspectes sobre mites treballats al llarg de la setmana.

Temps per a valorar el treball del seminari.

Lliurament dels documents teòrics, de la bibliografia i confecció de la carpeta amb el contingut del seminari.

METODOLOGIA: ha seguit els següents passos:

- Estratègia per a donar un caràcter lúdic a l'activitat i millorar la predisposició dels assistents davant el treball: ambientació, música, lectura de textos i tècniques literàries.

- Agrupats en dos equips xicotets han treballat els documents teòrics i literaris i han reflexionat sobre els aspectes damunt indicats.

- Posada en comú del treball de cada grup.

- Debat col.lectiu sobre les diferents opinions.

- Conclusions de cada sessió consensuades per tots i totes.

VALORACIO del Seminari d'enguany és positiva:

Per una banda la quantitat d'assistents s'ha mantés al llarg de tots els dies.

Per altra banda, pensem que la creació d'un clima agradable, lúdic ha afavorit el grau de participació dels assistents. Ells, mitjançant les seues opinions als debats, van demostrar:

* Que comparteixen el goig que provoca la narració dels mites.

* Que als mites hi ha més del que pareix a cop d’ull: complexitat.

1.3. JOCS DE CIÈNCIA ↑INICI

↑INICI

(Rafael Garcia Molina)

Descripció de l’activitat:

Hem preparat materials i activitats que faciliten el contacte amb la ciència a través de la seua vessant lúdica (jocs, entreteniments, trucs, joguets...).

Metodologia utilitzada:

Amb materials casolans (caixes de sabates, botelles de gasosa, tubs de paper higiènic, espaguetis, llandes i palletes de refresc, fil d’aram, etc.) o fàcilment trobables en qualsevol papereria (enquadernadors, pegament, cinta adhesiva...), cada dia hem fabricat objectes o hem preparat trucs el funcionament dels quals té una base científica, la qual hem explicat qualitativament. També hem comentat algunes de les possibilitats per a l’ús en classe d’allò que hem aprés a aquest curs de l’Escola d’Estiu.

S’ha proporcionat una bibliografia bàsica així com algunes adreces electròniques a partir de les quals es poden ampliar les activitats que hem dut a terme.

Objectius aconseguits:

L’objectiu principal era divertir-nos amb la ciència i, per tant, despertar l’interés per les activitats científiques; crec que s’ha aconseguit, tal com pot deduir-se d’alguns comentaris que han fet els alumnes i que transcric seguidament:

...práctico y ameno. Aprendes curiosidades de la física (y de la química) muy fácilmente aplicables a la escuela y, encima, llegas a comprender la explicación de algunos fenómenos cotidianos.
...hem passat unes hores agradables descobrint com els fenòmens físics i químics omplin la nostra vida, i com nosaltres, com a ensenyants i aprenents que som, podem fer experiments amb els alumnes, amics, família... Hem perdut la por.
Aquestes activitats ens permeten conéixer i comprendre tots aquells principis físics que ens semblen tan complexes, així com apropar la ciència a l’escola d’una forma divertida.
Una manera d’apropar-nos a la ciència mitjançant el joc...
Un curso curioso, interesante. Te planteas y reflexionas sobre fenómenos físicos que continuamente se producen a tu alrededor de una manera continua.
Hem pres consciència que, amb molta paciència, podem fer, del joc, una ciència.

Valoració crítica:

El número d’alumnes matriculats enguany ha sigut més elevat que els darrers anys, la qual cosa ha donant més dinamisme a les classes. Això no és cap crítica, sinó una constatació que una major participació de gent als cursos sempre és benvinguda, perquè ajuda a crear un millor ambient.

Per altra banda, em sembla una bona solució la de concentrar les activitats pel matí: el cos, la ment i la família ho agraeixen.

Aquest full conté algunes adreces electròniques interessants. Moltes d’aquestes adreces contenen informació addicional referida a altres pàgines web interessants.

Adreces per a baixar-se llibres de ciència recreativa:

http://www.geocities.com/yakov_perelman/

(conté molts dels llibres de Perelman)

http://ciencianet.com/tissandier.html#tictac

(conté un capítol del llibre de Tissandier)

Algunes pàgines web amb experiments científics entretinguts:

http://ciencianet.com/
http://www.experimentar.gov.ar/home/home.htm
http://www.angelfire.com/ca2/hciencia/Tips.html

Pàgines web de festes de la ciència fetes a algunes ciutats:

http://www.um.es/ficitec/

(pàgina corresponent a de Fiesta con la Ciencia y la Tecnología - FICITEC que se celebren a Múrcia)

http://www.madridporlaciencia.org/feria_III/default.htm

(pàgina web corresponent a la fira de la ciència de Madrid)

BIBLIOGRAFIA

· Neil Ardley, 101 grandes experimentos. La ciencia paso a paso (Ediciones B, 1997). Bona recopilació i presentació d’experiències.

· Isabel Amato i Christian Arnould, 80 experimentos para hacer en casa. Respuestas a los curiosos (Ediciones B, Barcelona, 1992).

· Luis Balbuena, Luis Cutillas i Dolores de la Coba, Palillos, aceitunas y refrescos matemáticos (Rubes, Barcelona, 1997). Divertits entreteniments matemàtics per a fer a la sobretaula d’una reunió familiar o quan es pren un aperitiu.

· Profesor Científix, 66 nuevos experimentos para la Pandilla Científica (Alhambra, 1985).

· François Cherrier, Experimentos de química recreativa (Mas-Ivars, Valencia, 1976).

· Michael Chinery, Guia práctica ilustrada para los amantes de la naturaleza (Blume, 1979). Llibre de l’estil del de Judith Hann, però que conté experiències sobre ciències naturals (biologia, fòssils…).

· Joan Escrivà, Les barraquetes de la ciència (Gregal, 1988). Bona col·lecció i il·lustració d’experiments científics (però el llibre ja està exhaurit).

· Judith Hann, Guia pràctica il·lustrada per als amants de la ciència (Blume). Una molt bona recopilació d’activitats científiques i molt clarament il·lustrat.

· Antonella Meiani, El gran libro de los experimentos (San Pablo, 2000). Una bona recopilació i presentació d’experiments de diverses àrees (física, química, biologia...).

· Y. Perelman, Física recreativa (Martínez Roca). Conté una excel·lent col·lecció d’activitats pràctiques que poden plantejar-se amb elements quotidians. La majoria solen ser molt divertides i enginyoses. A més, venen acompanyades de l’explicació corresponent.

· Yu. I. Perelman, Problemas y experimentos recreativos (Mir). Aquest llibre és del mateix estil que l’anterior.

· Gaston Tissandier, Recreaciones científicas, o la física y la química sin aparatos de laboratorio y sólo por los juegos de la infancia (Alta Fulla, Barcelona, 1981). Aquest llibre és una reedició facsímil de l’original de 1887, i constitueix una excel·lent col·lecció d’entreteniments científics, els quals, a més a més, estan molt ben il·lustrats.

· Roberts M. Royston, Serendipia: descubrimientos accidentales en la ciencia (Alianza, Madrid, 1992). Un llibre entretingut que ens explica amb molta amenitat com molts descobriments científics es van fer per casualitat o accident.

· Ramón Sabatés, Tom juega con 50 experimentos de... Física, Química, Óptica y Botánica (Pomaire, 1980). Quatre petits volums (ja exhaurits) on l’autor ens presenta d’una forma molt infantil 50 experiments científics de cadascuna de les àrees que donen títol a cada llibret.

· Rosa Sensat, Les ciències en la vida de la llar (Altafulla, 1998). Edició facsímil d’un llibre escrit el 1923 sobre temes científics per la gran educadora Rosa Sensat; curiós i interessant, al mateix temps.

· Alejandra Vallejo-Nágera, ¿Odias las matemáticas? (Martínez Roca, 1998). Els dos llibres de Vallejo-Nágera proposen gran quantitat d’activitats i les il·lustracions són molt dinàmiques.

· Alejandra Vallejo-Nágera, Ciencia mágica. Experimentos asombrosos para genios curiosos (Martínez Roca, 1999).

1.4. PROPOSTES D’ATENCIÓ A L’ESO ↑INICI

Síntesis:

La diversitat és sempre present, en totes les aules, i afecta a tots els alumnes.

Des d’una postura ètica, d’igualdat de drets i deures, hem de prendre decissions

atenent a que l’alumne és ho important, i ha de ser el nucli del que fem cada dia.

És fonamental eixir de l’aillament i compartir les experiències entre el professorat

treballant conjuntament i prevenint els estats de “cremat” o depressius que ens

afecten.

L’atenció a la diversitat s’ha d’organitzar en respecte als espais del centre, els temps dedicats a cada àrea, els agrupaments, les modificacions del currículum i les capacitats bàsiques que demanem a l’alumnat.

Hem de tindre en compte que hi ha diferents nivells d’atenció a la diversitat, partint sempre d’una postura global del centre, començant per l’Acció Tutorial i pel treball en les aules ordinàries, els desdoblaments, l’incorporació de l’alumnat inmigrant als grups d’Incorporació Tardana on se li dedica atenció fins que puguen incorporar-se a les classes, i els programes específics (VAC,VEC).

Com a resum final, el professor Joan Gràcia ens recorda que tots i totes estem compromessos amb l’atenció a la diversitat participant en una organització seriosa, més enllà del voluntarisme, perquè educar és ensenyar a l’alumnat a coneixer-se, valorar-se i crèixer.

1.5. CURSO DE MÚSICA: MUSICOGRAFÍAS ↑INICI

1º. Mancança de temps.

El primer que hem observat al curs és la mancança de temps per a treballar l’armonia. Cinc dies és poc temps per a treballar qualsevol tema.

2º. Necessitem un model.

El millor per aprendre és tindre un bon model. A partir d’aquest nosaltres aniríem fent; farem hipótesis i probablement ens adonarem que aquestes no són vàlides. Aixa aprenem.

3º. L’harmonia s’hereta.

¿Quan hem de començar l’armonia a l’escola? Hem de preparar les neuronas dels nostres avis per a que quan apleguen a nosaltres puguem començar a treballar la música.

4º. Treball sensitiu.

El treball d’armonia es comença a treballar a nivel sensitiu i, en últim terme, es treballa a nivel teòric. Els pasos a seguir seríen captar primer l’expressió, después la textura i per últim l’armonia.

5º. No oblidar l’armonia en detriment del treball merament rítmic.

Cada volta tenim a l’abast més música on es destaca el treball rítmic. Per això necessitem fomentar la part armònica.

6º. Necessitat de bons recursos.

Escollir bones interpretacions i escoltar-les en bons equips de música és fonamental per tal d’entendre la música i gaudir de la seua audició.

7º. Reclamem la llibertat de càtedra.

Que ens deixen treballar. El mestres i mestras de música no som els clowns del col·legi. El nostre treball no pot quedar minimitzat a les funcions de Nadal o cap de curs. La música és més que un acte exhibicionista; la educació sensitiva i musical forma part de la educació integral dels xiquets i xiquetes.

Per acabar i en paraules de Joan Hernàndez Freixinós: “Tenim una responsabilitat: fer que els xiquets i les xiquetes no s’avorrisquen, perquè indubtablement Aixa aprendran.” I ara que vinga algú a crear una disonancia amb una nota discordant, que si tenim que eixir corrent tocarem una fuga. I com que ha hagut molt bona armonia al curs, i ja per acabar, ho fem amb la cadència perfecta: Tònica- dominant - tònica.

1.6. ENS REINVENTEM COM A DOCENTS TREBALLANT PER PROJECTES? ↑INICI

OBJECTIUS:

Reflexionar al voltant de idees com:

Currículum integrat.

La cultura d´acollida i les identitats dels alumnes (dimensió emocional de l´aprenentatge).

La cultura de la participació i el diàleg.

La cultura de la consciència sobre el propi procés d´aprenentatge.

La cultura avaluativa de la realitat.

La cultura de l´aprenentatge relacional.

La cultura de plantejar-se preguntes.

METODOLOGIA:

S´ha conbinat teoria i pràctica a partir de diferents materials (lligats amb les nostres pràctiques a l´aula) i diferents dinàmiques de grup.

GUIÓ ESQUEMA:

L´escola i la seva funció educadora.

Aprendre: una relació dinàmica amb l´entorn.

Com abordar l´aprenentatge des de l´escola.

Els projectes de treball com eina d´aprenentatge.

VALORACIÓ:

Els objectius proposats s´han aconseguit. S´ha parlat de tots els aspectes que es pretenia tractar, encara que, molt per damunt per manca de temps.

Els assistents han estat molt interessats i la participació ha estat molt activa aportant les seves pròpies experiències.

2. AULES-DEBAT

2.1. REPTES ACTUALS DE L’EDUCACIÓ ↑INICI

L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. UN PROBLEMA IRRESOLUBLE?

La diversitat és una situació que ens afecta a tots/es, doncs no n’hi ha cap persona igual i amb les mateixes necessitats ni bagatge que altra, és per això que quan parlem de diversitat ho fem considerant-la com un fet generalitzat al que havem d’aproximar-nos des d’un coneixement rigorós.

Cal prendre una postura ètica, com a professionals de l’educació, que assegure que hom rebrà una educació que atenga aquesta diversitat de manera conscient i programada.

Partim de la base que tots i totes els/les nostres alumnes en tenen de necessitats educatives i, per tant, requereixen una adequació del currículum a dites necessitats.

Tenint present que l’eix principal del procés d’ensenyament-aprenentatge és l’alumne, és lícit que ens hem de posar al seu servei.

Es parla molt a sovint de la problemàtica de la diversitat com si fóra la mare de totes les batalles i això no és ben bé així: la diversitat no és la causant dels problemes que sorgeixen a les nostres aules i caldria, tant a nivell individu com a nivell col·lectiu, molt més debat, anàlisi , reflexió i autocrítica pel que fa al que implica educar. Cal parlar més entre nosaltres, doncs hi som a una fase de mutisme, “d’autisme professional” i hem d’evitar siga com siga l’aïllament i la sensació de solitud professional.

Es suposa que ningú està a l’ensenyament per obligació i caldria, de tant en tant, plantejar el per què d’estar-nos en aquesta professió.

En ocasions es diu que l’educació és més un art que una ciència i millor hauríem de dir que ni una cosa ni l’altra i les dues alhora.

També caldria comentar que dins la nostra professió existeix un alt risc de contaminació psíquica que bé es podria resoldre amb una eficaç adaptació als canvis, resolució de problemes, treball en equip, etc que evitarien els mites i xafarderies, del tipus: “jo instruisc”, “abans es tenia més autoritat…”, “s’ha perdut el respecte…” i moltes més sentències per l’estil que obliden que l’autoritat es guanya, és el poder el que és té per ser qui ets (que s’ho pregunten a Franco, amb molt de poder i no res d’autoritat o, des de l’altre cantó, al president de l’O.N.U. amb una innegable autoritat però gens de poder real).

Altre problema al qual ens enfrontem a les aules és l’eterna qüestió de la disciplina, la qual es té tendència a abordar prohibint més coses.

Per acabar, ressenyar que la DIVERSITAT ÉS DIVERSA i s’ha d’entendre holísticament: des d’un punt de vista econòmic, cultural, ètnic, intel·lectual, lingüístic, etc, així com s’ha d’atendre des de diferents variables: espais, temps, agrupacions, currículum, materials, etc sense oblidar que n’hi ha diferents nivells d’atenció a la diversitat des dels quals en podem actuar.

Reflexionem aquesta qüestió, no cloguem els ulls i mirem cap a altre costat, és un fet a les nostres aules i que, com altres, hem d’abordar des d’una visió professional i amb una actitud oberta i tolerant .

Síntesi de l’Aula-Debat del dilluns on participà com a ponent el professor Joan Gràcia Osuna

2.2. MUSEUS I LA FUNCIÓ SOCIAL DE L’ART ↑INICI

El dimarts vam assistir a una taula rodona que volia donar respostes al títol i les preguntes al voltant de “La funció social de l’art” i el paper que l’educació artística i els museus hauríen de tindre en la formació integral de les persones.

A la taula, coordinada (molt bé, per cert) pel nostre company i amic Joan Fernández Cursach, van estar els artistes ilicitans Mª Dolors Mulà i Joan Llorens; la conservadora del museu de L’Asegurada Rosa Castell; i la representant del Museu d’Art Modern d’Elx, Isabel Chinchilla. Tant en les seues intervencions com en el posterior debat es va coincidir en que és necessària una política educativa que treballe en tres línies molt bé definides:

la formació del professorat com a pilar fonamental

considerar a l’àrea de l’educació artística com a bàsica en el procés de formació de ciutadans i ciutadanes lliures, sensibles i creatives

posar al dia les actuacions dels museus pel que respecta a l’apropament dels seus continguts a l’abast dels xiquets i xiquetes de les escoles i instituts.

Tot resaltant de la necessària col·laboració entre totes les institucions i col·lectius implicats: escola, museus i artistes, per arribar a conseguir persones que sàpiguen mirar, interpretar, transformar i crear una obra d’art i el seu entorn.

2.3. COM FACILITAR LA PRODUCCIÓ DELS ALUMNES EN LLENGUA ESTRANGERA ↑INICI

A l’Aula-Debat del dimecres, Josep Maria Artigal ens explicà i ens mostrà com treballar en la incorporació d’una nova llengua a l’aula. Aquest article pretén ser una síntesi de les seues paraules. Tot un luxe en la XXVII Escola d’Estiu.

A l’hora d’incorporar una segona, tercera, quarta o més llengües ens és inevitable pensar: Com afectarà al xiquet/a? Com repercutirà aquest fet en els aprenentatges de les altres àrees? Destorbarà o impedirà altres aprenentatges?

Normalment, ens trobem a la situació que amb l’ensenyament d’una nova llengua es persegueix que s’arribe o s’aprope tan com siga possible a la manera de parlar del nadiu, oblidant la primera premisa de l’aprenentatge d’una llengua no materna: la comunicació. És a dir, el que és més important no és parlar com els nadius, sinó amb ells.

Ens trobem també que en el procés d’ensenyament d’una nova llengua s’entén allò que els diem però no parlen, no exterioritzen dita llengua, la qual cosa ens porta a plantejar-nos el perquè passa això.

La clau hi pot estar en la metodologia emprada i en els significats i interessos que es posen en joc en el procés: la llengua s’aprén quan s’usa per fer coses interessants i plenes de significat. Aquesta sentència adquireix més sentit si revisem el concepte de “llengua materna”, conferint-li un nou talant més afectiu que no formal o merament transmissiu.

Amb la llengua materna, com a llengua sorgida del contacte amb la mare –o qualsevol altre referent lingüístic-afectiu– , es van incorporant i creant una mena de codis interpersonals mitjançant els quals simples expressions onomatopeiques o gestuals cobren un significat comunicatiu ple.

D’aquests detalls ens n’adonem a les pràctiques a les aules, quan els/les xiquets/es demanen a crits –que no verbalitzats– l’ús de l’estil directe a l’hora de contar-los contes, a la manera que ho fan les seues mares, permetent-los ubicar-se en el paper de personatge del conte, sent part d’ell. És per això que, per a aprendre una nova llengua, cal que partim de les estructures espai-temps pròpies de la quotidianitat del/la xiquet/a.

Quan la nova llengua, encara que siga desconeguda, fa ús d’estructures conegudes pel/la xiquet/a, aquesta deixa de ser estranya i passa a ser motivant, a més de propiciar una actitud positiva cap a eixa llengua i, el més important, no fem més que reforçar les altres àrees d’aprenentatge.

Si el que volem es fer descobrir una nova llengua hem de tractar que el/la xiquet/a perda la por a obrir la boca.

Avui divendres es lliuren els premis Melcior Botella a la renovació pedagògica que any rere any convoca l'Excel·lentíssim Ajuntament d’Elx. Aquests premis volen reconèixer i incentivar el treball dels/de les mestres que treballen arreu del País Valencià per i des de la renovació i innovació educativa.

Melcior Botella fou membre fundador, infatigable treballador i company entranyable del MRP Escola d’Estiu de les Terres del Sud. Els valors que ell defensà, l’esperit que l’ànimà i el seu compromís per millorar l’escola, són encara avui, o potser més que mai, l’ànima d’aquest grup de persones que cada any pel juliol ens trobem a l’ombra de les palmeres d’Elx i de totes aquelles persones que amb el seu treball a les aules i als centres procuren fer una escola d’autèntica

2.4. EL PAPER DEL PROFESSORAT ↑INICI

Si la vertadera genialitat roman en la senzillesa és una cosa que a voltes ens hem pogut plantejar, però d’altres no cal plantejar-se-la perquè aquest binomi és prou clar. Amb una mestria inigualable, Gonçal Anaya Santos ens va fer gaudir ahir d’un parlament tan senzill com intel·ligent.

El primer que va remarcar, és la necessitat de posar l’accent en la importància de l’escriptura com a procés formador que procura el creixement intel·lectual, davant del que hem dit sempre: cal llegir. Sí, cal llegir, però de la lectura no sorgeix l’experiència. És en l’escriptura on trobem la vivència del xiquet. “Por cada leer, tres veces escribir. Sin perdonar ninguna”, citem textualment.

En segon lloc, Gonçal es declarà un transmissor del saber i no un mestre del saber, perquè ningú pot ensenyar allò que sap, sinó només traure el que és important pels/les propis xiquets i xiquetes per tal de que elles i ells cresquen en el seu propi saber. El saber és una cosa molt diferent de l’ensenyança, si més no, quan el convertim en una mera transmissió de conceptes que cal memoritzar. Ens recordem del constructivisme? Perquè si algú/na s’havia oblidat, Gonçal ens ho va tornar a recordar: per ensenyar alguna cosa cal partir de les experiències del propis alumnes i tractar els nous coneixements des de la funcionalitat. Si no ho férem així no estaríem respectant els individus que gaudeixen o, a voltes, pateixen les nostres classes, ja que, com bé diu la Constitució en el seu Article 27.2 “L’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals”. Si això és el primer que hauríem de fer per tal de respectar els drets dels xiquets i les xiquetes, com fer-ho sense tenir-los/les en compte? Perquè els xiquets i les xiquetes tenen el dret a saber i nosaltres el deure de facilitar l’accés al saber.

Que els exàmens i les revàlides no asseguren la qualitat, ho té clar qualsevol de nosaltres. La qualitat d’un instrument, com és l’ensenyament, es prova per l’adaptació a la finalitat que persegueix i, per tant, el saber ha d’estar adequat a les finalitats de l’educació: el desenvolupament integral de la personalitat humana, no al nostre o, pitjor encara, al que ens demanen des dels currículums bàsics. Només falta que algú s’aprope a la senyora ministra d’educació i li ho explique, què tal si li enviem al Gonçal? Perquè no cal mesurar l’ensenyança contra el saber, sinó l’ensenyança pel saber.

2.5. L’ESCOLA DE LA CIUTAT EDUCADORA ↑INICI

3. TALLERS

3.1. TALLER DE JUEGOS E INSTRUMENTOS MATEMÁTICOS ↑INICI

1.- DESCRIPCIÓN DE LA ACTIVIDAD:

Se han construido, a lo largo de la semana, cinco instrumentos de uso matemático: una balanza, un mini computador de Papy (con tres tableros: unidades, decenas y centenas), un tangram cuadrado, un cubo soma y un icosaedro en el aire.

2.- METODOLOGÍA UTILIZADA:

Se ha presentado en cada uno de los casos el material a construir, nos hemos organizado para llevar a cabo su realización y construcción se han comentado brevemente sus posibles aplicaciones en el aula de Educación Infantil y Primaria para el área de matemáticas.

3.- OBJETIVOS CONSEGUIDOS: