Quan l’anècdota es converteix en categoria
Aproximació a una anàlisi històrica
Ponència 6 d'abril MRP Gonçal Anaya
---------------------------------------
La formació del professorat ofertada per una entitat pública com el CEFIRE hauria de fer propostes de formació amb capacitat de donar respostes a les necessitats reals del professorat, per la qual cosa:
- Hauria de ser més flexible en quant al contingut i als models organitzatius.
- Hauria de considerar la diversitat del professorat.
- Hauria de ser més participativa i implicativa, exigint cert grau de renovació als centres que participen.
- Hauria de promocionar la reflexió sobre la pràctica i la construcció de propostes innovadores i renovadores.
- Hauria de tenir la capacitat de contrastar els saber de la mestra o del mestre amb el saber més científic.
Resumint, hauria de ser capaç de fer-nos dubtar contínuament.
Sobre els assessors, pensem que no han de ser gestors de cursos sinó autèntics professionals que han de formar experts, amb capacitat d’analitzar les necessitats reals de la zona on treballa i de dissenyar ofertes amb les característiques esmentades abans. També hauria de ser un dinamitzador dels seminaris i grups de treball autònoms.
Els cursos que s’oferten en l’actualitat no es plantegen la Renovació de les escoles, alguns estan adreçats a cobrir interessos individuals, i tots per a premiar amb crèdits.
Conclusió: Pensem que actualment no existeix un model de formació que puga donar respostes a les necessitats reals dels mestres.
Aquesta valoració podria ser semblant per a la resta d’institucions que actualment oferten formació permanent a les nostres comarques.
Pensem que no és correcte del tot que el discurs polític de tots els afiliats als sindicats d’esquerres siga un discurs d’esquerres. Molta gent afiliada no té discurs.
També pensem que la majoria dels mestres i, sobre tot a secundària, no tenen un discurs de resistència a la LOCE , més bé al contrari.
La situació política i administrativa actual facilita la vida fàcil del mestre i la cultura social dominant fuig de la situació de prendre decisions. La creació d’empreses, en tots els àmbits, que es dediquen a pensar i dissenyar pels demés va en augment. Això està creant una cultura de l’ensenyant no compromesa en l’educació de persones, són cumplidors i eficients però res més.
Sobre la nostra imatge pensem que la majoria dels mestres ens veuen com a persones que reflexionem, que llegim, que escrivim articles, que donem cursos, que organitzem, que anem a congresos i jornades, però creem que no ens conèixen com a mestres (ja sabem que ser mestre és tot, però ens referim al nostre treball a l’aula i al centre). Pensem que hauríem de fer un discurs molt més positiu que el actual i d’alguna manera hauríem de tindre la capacitat de mostrar més i millor la nostra vida a l’aula i al centre .Hauríem de publicar i difondre més aquest aspecte.
Possiblement un replantejament de les postres propostes de formació podrien anar per aquest camí.
Evidentment caldrà replantejar-se molts aspectes en aquest camp.
Per a nosaltres els dubtes més grans són:
- Hem de dissenyar models de formació participatius i compromesos, o buscar models més populars?
- Realment, una sola escola d’estiu amb més participació seria de més qualitat per a la nostra comarca?
- Possiblement no eixim a la premsa, però tindria més incidència en les escoles de Castelló una única escola a València?
El que sí tenim més clar és que hem de coordinar-nos i col·laborar més amb altres institucions de les nostres comarques, en totes aquelles propostes de formació i renovació que ens plantegem realitzar.
També pensem que hauríem de dissenyar processos de formació de més llarga durada i que dins d’aquests processos estiguen incloses de forma coherent i perfectament relacionades les activitats que estem fent en la actualitat.
Pensem que actualment estem en un moment de crisi del model de societat que volem, però també pensem que les grans dificultats estan per a lluitar contra elles i d’aquesta manera creixerem més.