Es pretén en aquest curs posar en contacte els mestres amb un sector de les noves tecnologies, com és el del disseny gràfic, de gran utilitat a l’escola. D’una banda, per a l’elaboració de materials curriculars amb una presentació formal que d’altra manera seria impossible de realitzar, i d’altra la possibilitat d’utilitzar els xiquets a partir de certa edat programes com el Corel Draw per a desenvolupar la seua expressió artística o iniciar-lo en el món del disseny gràfic.

MEMÒRIA:

El curset s’ha estructurat en cinc sessions totalment pràctiques, on a partir de la realització de diversos materials curriculars d’aplicació a diferents nivells escolars, els alumnes aprenien a utilitzar les ferramentes bàsiques del programa. Primer se’ls explicava a través del televisor els procediments per a realitzar distints treballs, i posteriorment els alumnes ho feien en el seu ordinador. En les darreres sessions, i donat que disposaven d’una base adquirida en els primers dies, se’ls ha proposat realitzar treballs a partir del que ja sabien.

Este treball, evidentment, s’haurà de continuar amb el treball personal i a l’escola de cadascun, perquè sinó al cap d’un temps, les tècniques apreses s’oblidaran.

VALORACIÓ:

Malgrat l’escasa assitència enguany d’alumnes al curset, açò d’altra banda ha permés una atenció més individualitzada a cada alumne i la progressió en el treball ha estat major. També és cert que es constata cada vegada més que els mestres que acudeixen al curs van tenint un major coneixement de l’ús de l’ordinador, i la transferència de coneixements d’un programa a altre es produeix amb prou facilitat, la qual cosa contribueix a este major avanç en la utilització del Corel Draw i les seus possibilitats.

Crec que els alumnes que hi han assistit han adquirit una bona base de coneixement del programa i de les seues possibilitats aplicatives a l’escola, per la qual cosa crec que poden continuar ampliant esta base si segueisen treballant amb este programa.

1.2. APOLOGÍA DE LA LECTURA: UN PLAER AMENAÇAT

OBJECTIUS ACONSEGUITS:

· Reflexionar sobre l’educació de la sensibilitat literària, un procés que s’ha de començar des de la família amb la Tradició Oral.

· Necessitat de posicionar-nos contra els dos grans monstres que entrebanquen el nostre procés lector/a:

- la quantitat de llibres de literatura que hi ha al mercat. El vencerem mitjançant la selecció: pocs llibres, però ben elegits.

- El temps, sempre la falta de temps per a llegir. El vencerem només si tenim ganes de llegir; si aconseguim que la lectura siga per a nosaltres una manera de ser.

· Aconseguir que la relació del nostre alumnat amb els llibres de literatura siga passional, contradictòria, descobridora, d’encanteri, d’acceptació de la frustració, mitjançant la posada en pràctica de les biblioteques d’aula amb llibres de literatura, amb un temps de lectura dins de l’aula, amb activitats motivadores, lúdiques que presenten els llibres que després es llegiran i amb la possibilitat de llegir en fora de l’aula, en casa, en altres espais.

· Adonar-nos que els bons llibres són complexos, com les persones,ens parlen de la complexitat de la vida; necessitat de sospitar dels llibres fàcils.Anirem a la recerca de llibres que ens facen dubtar allunyant-nos de les veritats absolutes.

· Treballar actituds en els lectors/es d’entregar-se al llibre, de rebre’l com una obra d’art.

CONTINGUT:

SESSIO PRIMERA.- LA FORMACIÓ DEL LECTOR/A: LA SELECCIÓ.

- Llegim el poema de Benedetti, Windows 98, del llibre “El mundo que respiro”.

- El llenguatge informàtic ens ha jugat una mala passada i ha imprimit un document en el que estan barrejades les idees sobre formació de lectores. Llegim el document i debatim per a seleccionar les idees amb les estem d’acord.

- Llegim en veu alta el mite del Laberint-Ariadna (“Metamorfosis” de Ovidio) i agafats del fil pugem cap al laberint dels llibres.

- Desxifrem l’enigma I “MÉS IGUAL A MILLOR” i debatim si estem d’acord amb ell.

- Treballar l’enigma II “Discernir els aliats d’Ariadna”, és a dir, quins són els aspectes que ajudaran a enriquir el nostre procés lector: llibres reivindicatius, llibres compensatoris, actitud de renúncia (no he de llegir-ho tot).

SESSIÓ SEGONA: EL LECTOR/A

- Treballem un document en el que hi ha escrites idees. Debat entre els assistents sobre aquestes idees i traure el tipus de lector/a que volem.

-Llegim parelles de llibres de literatura infantil que tracten el mateix tema, els comentem i treballem al respecte de la complexitat o facilitat de cada llibre.

Per eixemple

* parella 1: “Allà on viuen els monstres” i “El regal més bonic del món”

* parella 2: “Papa” i “Papaaa!”

SESSIÓ TERCERA: LITERATURA: PROJECTE ERÒTIC

- Llegim en veu alta lectures de llibres on trobem una relació amorosa.

- Anomenem el tipus de relació amorosa: fracàs, passió,..i escrivim en paper de colors a la pissarra.

- Comentem llibres que hem llegit i col.loquem els títols en la part que corresponga de la silueta que hi ha a la pissarra.

- Comentem en veu alta la relació que hem tingut amb eixos llibres: encanteri, contradicció, etc.

- Com que ja tenim diferents tipus de relacions amoroses, ara seleccionem les que volem que estiguen a les nostres escoles.

- Una vegada seleccionades, escrivim per parelles la poció màgica celestinesca que necessitaríem per a aconseguir una enriquida relació amorosa llibres- alumnat.

SESSIÓ QUARTA: LA LECTURA TRANSFORMADORA

SESSIÓ CINQUENA: CONCLUSIONS

- Sessió dedicada a confeccionar les conclusions dels aspectes sobre lectura, llibres i lectors/es treballat al llarg de la setmana.

- Temps per a valorar el treball del seminari.

- Lliurament dels documents teòrics, de la bibliografia i confecció de la carpeta amb el contingut del seminari.

METODOLOGIA desenrotllada ha seguit els passos:

- Estratègia per a donar un caràcter lúdic a l'activitat i millorar la predisposició dels assistents davant el treball: ambientació, lectura de textos, jocs simbòlics, tècniques literàries....

- Agrupats en equips xicotets han treballat els documents teòrics i literaris i han reflexionat sobre els aspectes damunt indicats.

- Posada en comú del treball de cada grup.

- Debat col.lectiu sobre les diferents opinions.

- Conclusions de cada sessió consensuades per tots i totes.

VALORACIÓ del Seminari d'enguany és positiva:

Per la creació d'un clima agradable, lúdic ha afavorit el grau d’interés i participació dels assistents en els diferents debats plantejats.

Per la possibilitat que ha oferit el seminari d’un temps per a gaudir de les lectures de llibres de Literatura infantil i d’adults, uns proposats pel Col.lectiu de Literatura i altres pels assistents mateixos.

Per les reflexions que han tingut els assistents i les assistentes que s’han adonat que treballar la literatura a l’escola passa per la seua actitud davant de la lectura, de la seua manera d’acostar-se a la literatura.

Per què pensem que la setmana ha estat plena també de tècniques, estratègies que, per una banda, suposen un recull per a després aplicar a l’escola, i per altra banda, tenen la intenció d’animar a llegir a tots i totes els que ens han escoltat

1.3. ENTRETENICIÈNCIA

PONENT: Rafael García Molina

Descripció de l’activitat:

Hem elaborat materials d’ús didàctic i lúdic que poden usar-se en les classes de ciències, en especial de física. També hem aprofitat materials ja elaborats (com joguets, articles de regal, etc.) per a trobar-los un ús científic (a més d’aquell per al qual van ser dissenyats originalment).

Metodologia utilitzada:

Cada dia dedicàvem una part del temps a construir artilugis amb materials casolans (tals com botelles de gasosa, llandes i palletes de refresc, fils, etc.), l’altra part del temps la dedicàvem a discutir l’ús didàctic d’allò que estàvem fent i també d’alguns objectes (globus, caixes de cartró, etc.) que ens dúiem de casa.

A més, comentàvem i intercanviàvem experiències sobre allò que fem o podem fer amb els nostres alumnes (de diferents nivells) i altres descreguts que pensen que les activitats científiques no poden ser divertides.

També hem recopilat una bibliografia bàsica que pot ser útil per a preparar noves activitats o ampliar-ne d’altres.

Objectius aconseguits:

Els que ja ho sabíem, hem confirmat que les activitats científiques poden ser tan divertides i sorprenents com qualsevol altra activitat (no volem assenyalar-ne cap...); això s’ha pogut comprovar en vore les cares de sorpresa d’alguns que posaven alguns del participants abans i després de realitzar les activitats. A més, hem aconseguit apòstols que a partir del curs es dedicaran a mostrar arreu del món (de moment, començaran per la seua família) allò que han aprés en el curs.

Valoració crítica:

Encara que hi ha hagut poca matriculació, la gent que s’ha apuntat s’ho ha passat d’allò més bé i, jo que sóc el mestre, també. Així és que ¿què voleu que critique d’un curs que m’agrada donar i que compta amb un alumnat d’allò més espavilat i actiu (encara que poc nombrós).

1.4. PER UN REENFOCAMENT GLOBAL DE LES CIÈNCIES DE LA NATURA

PONENT: Daniel Climent i Giner.

No s’ha realitzat

1.5. CURSO DE MÚSICA: MUSIGRAFíAS

PONENT: Juan Hernández Freixinós

Se ha pretendido imaginar y compartir códigos directos y accesibles al corazón de la música para el trabajo diario con los niños y para aquellos que no controlan la alfabetización convencional.

Hemos estado jugando con palotes. puntos, bucles, sierras, curvas de nivel de la geografía musical, "directocardiogramas" musicales, texturas, collages,, fondo y forma, armonía y melodía , como dictado directo, bailando con el lápiz sobre la hoja a medida que suena y pasa la música o preparando con retículas, pautas y otras redes para cazar música , "trampas" para descubrir" la sombra formal, las tripas de la armonía , la silueta melódica, el esqueleto rítmico ,el guiño de la expresión y los planos de la textura.

Dicho de otra manera: Aprender a escuchar para afectarnos, aprender a analizar para descubrir los parámetros que nos afectan y aprender a resumir en grafías elementales para representar, conservar y fotografiar la música que nos ha "tocado".

La metodología utilizada ha sido siempre la más práctica posible, la más vivida posible, la más consensuada posible. Y en cualquier caso siempre ha seguido este esquema:

1-Presentación de un "modelo" provocador

2- Análisis , discusión, pacto

3- Elaboración de una práctica a partir del modelo

Los objetivos conseguidos:

la provocación,

un modelo de trabajo minucioso y lento

una ventana abierta a otras pautas, otras posibilidades...

un deseo de elaborar un proyecto musical para el aula alejado de la esclavitud del libro

la convicción de tratar de manera natural los temas tabú e intratables de la armonía , y de la textura.

la promesa de desterrar de las aulas de música el aburrimiento.

la necesidad de priorizar en nuestra labor educativa el "como" por encima de "el qué".

Hemos trabajado muy a gusto a pesar del calor. El grupo reducido ha posibilitado cien ventajas de las que otras veces no habíamos disfrutado.

Hemos elaborado materiales en grupo . Hemos funcionado como un bienavenido grupo de brujos alrededor de la olla de las pócimas mágicas.

Leyenda de los temas trabajados

1-Kyrie-Mozart

2-Coro de los espíritus del aire -Daniel Purcell

3-La petite fille de la mer- Vangelis

4-Final-(Ave Mundi) Rodrigo Leao

5-Pizzicatto polka-Strauss

6-Signore delle cime-Trad alpina

7-Pie Iesu-Anton Lloyd Webwr

8-Concierto para trompeta-Telemann

9-Danza china- Cascanueces- Tchaikovski

10-Conc nº5 -Beeth. "Emperador"-Adagio

11-Troika-Trad.rusa

12-Galope de los payasos-Kabalevski

13-"Galope y relincho"Danza trad. europea_(Cortada)

14--"Galope y relincho"Danza trad. europea

15-"Lobo y cerditos" .Danza

16-Fanfarria y coro-Händel

17-La cabaña de Wallpoolle

18-Marcha sobre las ruinas de Atenas- Beethoven

19-Fondo,ritmo,melodía-New Age

20-Preludio de la Reina de las hadas-Purcell

21-Concierto para mandolina-Vivaldi- 2º mov.largo

22-"A mi la nota"-tema de Scott Joplin

23-Canción de taberna- "Venid muchachos" del Rey Arturo.H.Purcell

23-Humoresque-Dvorak

24-Concierto para trompeta de...(Epoca barroca)

25-Apasionata-versión sinf. Beeth.

1.6. ELS PROJECTES DE TREBALL: ESTRATÈGIA D’APRENENTATGE

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT.

El curs s’ha dissenyat basant-nos en que l’objectiu principal no és el coneixement d’un nou mètode per aplicar a l’aula, sinó un canvi d’actitud del professorat i l’alumnat vers el significat del que és aprendre, sobre el paper de l’escola avui, i sobre les relacions que s’estableixen entre alumnat, professorat i coneixement..

Els projectes esdevenen així una eina pel desenvolupament de l’autonomia, és a dir una estratègia per l’aprenentatge.

METODOLOGIA UTILITZADA

La metodologia utilitzada en conseqüència és la reflexió a partir de la informació donada a les exposicions de la ponent, als documents llegits, als comentaris dels participants sobre les seves experiències dins l’aula, etc. intentant sempre relacionar el marc teòric i la seva implicació a la pràctica a l’aula.

Aquesta metodologia no és possible si no s’estableix una dinàmica participativa i de debat.

OBJECTIUS ACONSEGUITS

A la programació inicial del curs es predissenyaren els següents objectius:

Analitzar el significat de la concepció constructiva de l’aprenentatge.
Reflexionar sobre la intervenció educativa
Valorar els projectes de treball com estratègia d’aprenentatge

Els objectius han estat el motor de treball i per tant constantment en fem referència.

Crec que tots els assistents han pogut trobar en el curs una ocasió per replantejar-se la seva tasca, des de la perspectiva dels objectius proposats.

Hem de tenir present que, donada l’amplitud dels objectius i de que un canvi d’actitud és un aprenentatge lent i complex, podem dir que en aquest curs just hem volgut començar o continuar el desenvolupament de cada professor, essent-ne conscient de que cada participant tenia un nivell diferent d’experiència i coneixements, i que el procés d’aprenentatge es continuarà a situacions posteriors com són la reflexió sobre el treball en el dia a dia a l’aula, comentaris i debats amb altres membres del professorat, altres cursos de formació.

VALORACIÓ CRÍTICA

Com a la majoria dels cursos ens ha mancat temps. La temàtica és molt ampla i erem conscients que en una setmana just es pot encetar el tema, donant-lo a conèixer, creant-ne curiositat, desenvolupar desig de continuar aprenent sobre el tema i de treballar-ho a les aules.

Encara així el temps en el darrers dies ens ha estat insuficient per a cobrir els objectius que ens havíem marcat.

La dinàmica de reflexió i debat no és una dinàmica fàcil, i manco en l’estiu quan el cansament pel curs passat i la calor comencen a fer-se notar.

Però la participació oberta, sincera i activa del professorat assistent ha fet de la dinàmica un element enriquidor per a tots.