Tornar
a XarxaEL CENTRE: Usar la institució com àmbit d’experimentació
d’altres models de relacions socials.
|
|
|
|
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
* La participació real de
la comunitat educativa: Estratègia bàsica. |
|
|
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
RECEPTES NO. DIÀLEG I ASSEMBLEA SÍ |
|
|
|
C.P. Antonio Ferrandis. Paterna -Barri de La
Coma-. València. Tel. 963644011 Rafa Carrión. Eduard Gisbert. |
||
|
|
||
|
No hi ha receptes màgiques. Cada escola té un medi diferent de la veïna, tot i que siguen ideològicament semblants, el món interior de relacions, el tipus de professionals, de direcció, etc. les fa diferents i fa que cada grup de profes haja de conéixer la realitat en què està treballant: les estratègies d’una altra escola poden ser molt bones i no servir per a la teva. Al
nostre centre la paraula DIÀLEG
està escrita en lletres inesborrables a la porta d’entrada. Això no es
pot concretar en una o dues activitats institucionalitzades, però és un
hàbit a l’alimentació del qual hem de dedicar temps i recursos, des de
la direcció, des de l’equip docent, des de les tutories, des de la
flexibilitat horària, des de l’ajuda mútua entre el professorat.... En eixa
perspectiva treballem, com ho fan també altres centres, l’hàbit de
L’ASSEMBLEA: Assemblea de classe, assemblea de cicle, assemblea de
delegats i delegades de centre... L’assemblea setmanal és organitzada des de la
tutoria que disposa l’ordre del dia, i està orientada fonamentalment a
l’avaluació de la setmana. Lògicament han d’aparéixer els
conflictes, les renyes, etc. que hi ha hagut al llarg de la setmana i com
han estat resolts o què ha fet cadascú en cada cas. Independentment, si apareix un problema que ha afectat la convivència
es munta una assemblea d’urgència, en el grup classe, de cicle,
de centre, (segons l’àmbit en què la convivència ha estat alterada)
tant d’alumnes com de professors. L’assemblea d’aula dóna pas a l’assemblea de delegats i
delegades, amb el cap d’estudis. Hi van tots els cursos, des dels més
xicotets als més grans. Els xicotets s’avorreixen, però s’habituen a
anar amb la seva llibreta a prendre notes i a dir el que volen que diguen
el grup-classe al qual representen. Cada any se celebra, el Dia de la
Pau , una gran Assemblea de Centre. És clar,
que açò de les assemblees es dóna en un marc en què hi ha una altra
manera de viure el centre: les adaptacions curriculars, la discussió de
l’horari del centre, decidint quines activitats són millor a les
primeres hores, quines després i quines al finalitzar la jornada, etc. |
||
|
|
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT |
|
|
Assessoria del Programa de Diversificació
Curricular i del Programa d’Adaptació Curricular en Grup (PACG). CEFIRE
de València. Tel. 963787052. E-mail: divervalencia@centres.cult.gva.es. Vivi Català. José Ignacio Madalena. |
||
|
|
||
|
Des del
desenvolupament del currículum de l'Àmbit Lingüístic i
Social estem tractant de promoure una reflexió sobre la importància
dels continguts en l'educació en un context d'un alumnat cada vegada més
divers, de la relació entre el tipus de currículum que s'oferta als
alumnes (continguts, metodologia, formes d'avaluació, etc.) i la
conflictivitat que presenten (desinterés i desmotivació, falta
d'adaptació al ritme escolar, problemes de convivència, etc.) i de la
importància de l'acció tutorial com a element per a aglutinar la
intervenció educativa. En aquesta línia ens interessa abordar aspectes
com la cohesió del grup,
l'ensenyament i aprenentatge de formes d'afrontar situacions conflictives
a través de distintes estratègies basades en la participació crítica
dels alumnes, en la presa de decisions i el seu seguiment i la
responsabilitat. Aquestes línies d'intervenció van lligades al
desenvolupament dels àmbits. A través de cursos de formació i
l'elaboració de materials curriculars estem intentant avançar en les línies
exposades. Així
mateix coordinem alguns grups que desenvolupen aspectes concrets com un Programa d'acció tutorial (que té voluntat de ser una
activitat paral·lela i no dissociada de l'aprenentatge realitzat en els
àmbits del currículum) o
l'elaboració de recursos per a desenvolupar altres mesures d'atenció a
la diversitat com els reforços en
determinades matèries o l'adaptació del currículum per a alumnes
que romanen un any més en el Programa. |
||
EL CENTRE ES DOTA D’UN MARC DE CONVIVÈNCIA |
|
|
|
C.P.
Víctor Oroval. Carcaixent. València. Tel. 962431743. E-mail victor@iponet.es Diego Gómez. Josep Vicent Bataller |
||
|
|
||
|
Davant de l'alarmant nivell de problemàtica convivencial i de fracàs escolar el centre es planteja, primer de forma parcial i finalment de forma global, diverses estratègies. Així que hem anat evolucionant al llarg del temps. En una primera fase es va optar per l'elaboració i realització de múltiples projectes que tractaven d'acostar l'alumnat a la vida real, partint de les seues necessitats, interessos i inquietuds: ensenyament en valencià, elaboració de materials propis adaptats a l'entorn, projectes de transició a la vida activa, de miniempreses, de cooperativisme, mediambientals, etc. Actualment hem arribat a un plantejament més global de centre en què es tracta de donar resposta a la diversitat i integració a partir de vessants organitzatiu-pedagògiques (compromís amb la llengua i la cultura, participació i democratització, innovació i renovació pedagògica, educació ambiental, i educació en valors), i de la realitat del dia a dia (activitat docent, diversitat i integració, activitats complementàries, reflexió i autocrítica a partir de la pràctica quotidiana). Poc a
poc aquest projecte s’ha convertit en una filosofia de centre que
impregna la vida i el quefer quotidià, arribant a influir profundament en
les persones que viuen en ell. En l'actualitat el centre manté un nivell
de convivència molt satisfactori que basa el seu èxit en la resolució
de conflictes a partir de la participació, del treball cooperatiu i de la
negociació. L'educació en valors és un referent permanent estructurat a
partir de projectes globals i comuns de centre que ajuden a desenrotllar
la línia pedagògica que marca el nostre projecte educatiu, potenciant
educació front instrucció pura i dura. (L'experiència està escrita
amb tota classe de detalls (200 pàgines) i compta amb un annex fotogràfic
i documental molt exhaustiu i il·lustrador). |
||
|
|
ARREGLEM-HO! |
|
|
Grup de Treball en Mediació i Transformació de
Conflictes. E-mail: rsensat@pangea.org M. Carme Boqué. Marga Escoll. Montse Espert.
Anna Piguillem. (As. Mestres Rosa Sensat) |
||
|
Diferents professionals de l'educació formen aquest grup de treball amb l'objectiu d'investigar i difondre vies constructives d'aproximació als conflictes quotidians. Realitzen assessoraments, cursos de formació, participen en jornades i simposis relacionats amb la mediació i transformació de conflictes, etc. |
||
|
|
||
|
CEIP Ramón y Cajal de Terrassa M. Carme Boqué. E-mail: mboque@pie.xtec.es |
||
|
A l'aula
de primer curs de primària s'està experimentant un programa comprensiu
de mediació adreçat a tot l'alumnat del grup. Els seus objectius
principals són cohesionar el grup i formar els infants per comprendre i
actuar autònomament davant dels propis conflictes. |
||
|
|
||
|
CAEP Lliçà d'Amunt Fina Dantí. E-mail: fdanti@pie.xtec.es |
||
|
Aquest
centre de secundària compta amb un servei de mediació des de fa ja un
any. |
||
|
|
LA CONVIVENCIA: UN APRENDIZAJE ORGANIZADO EN LA VIDA CULTURAL E INSTITUCIONAL DEL CENTRO |
|
|
I.E.S.
Galileo Galilei. Valladolid . Miguel A. Aragón. E-mail: mars0003@fresno.pntic.mec.es // miguelangel.aragon@wanadoo.es |
||
|
|
||
|
No puede
estudiarse el grado de conflictividad si no es en relación a la forma de
convivencia ni hacer una actuación
respecto al tema del conflicto en el centro sin estar en relación a la
actuación respecto a la convivencia en general. Actuaciones: - La
forma de aprendizaje en las aulas trata de atender a todo el alumnado, que
esté a gusto y tenga su opción de aprendizaje. - Sistema
de evaluación basado en las capacidades definidas como generales en el
centro. La promoción se realiza en base a la “nota” en esas
capacidades dadas por todas las áreas al margen del número de aprobados.
Este sistema permite llegar al mismo resultado final de promoción o no a
un mayor número de perfiles de alumnado, y obliga a poner de acuerdo a
todo el equipo del curso sobre “la nota en cada capacidad concreta”. - Diversificar
el sistema de opciones de actuación basadas en los resultados de las
evaluaciones anteriores y decididas en reunión de equipo. Éstas
dependiendo de las necesidades y durante el mismo curso son: tutoría
individualizada a seguir por el tutor, o una persona ajena (por necesidad
e HH.SS., etc.), apoyo puntual en algunas horas, adaptaciones más
significativas, etc. Para el caso de la promoción con necesidades específicas:
grupos adaptado de 2º y 3º (formación de grupo con 12 personas con
dificultades de aprendizaje y el resto heterogéneo, atendido por dos
profesores en el aula que trabajan la mitad del tiempo en dos grupos y la
otra por proyectos conjuntos. Este grupo lleva evaluación de progreso
además de la de nivel); grupos de diversificación de 2 o de un año,
grupo ordinario con apoyos (con evaluación de progreso), etc. - Adaptaciones
en el horario que contemplen otro tipo de tareas docentes: dedicaciones
del tutor, mayor número de reuniones del equipo de cada curso (5 en el año),
etc. Con
respecto a lo que hace más referencia a la Integración y creación de
convivencia a nivel de centro global se experimentan las siguientes
actuaciones: Jornadas
de acogida de 2/3 días en 1º combinando actividad “extraescolar”,
conocimiento del alumnado, etc. Sirve para variar los grupos con una
primera reunión de los equipos docentes que se encargan de ellas. Participación: -
Potenciación, en lo posible, del consejo de
alumnado (representantes + Consejo Escolar. -
Adjudicación de aula propia en cursos de Eso
con posibilidad de uso de material y de ella misma y con representantes
para: llave de aula, material, decoración, “vocales por materia”,
delegados-coordinadores, actividades. Los delegados irán a las juntas de
evaluación con proceso anterior y posterior. Actividad “extraescolar” en banda horaria designada para ello (paralela a reuniones del profesorado) y tratando de fomentar la autoorganización. Organización por el D.O. de jornadas de convivencia. Hasta ahora dos años: “violencia y resolución de los conflictos”, “ponte en su lugar”. Profesorado: se establecen momentos de debate del profesorado sobre temas de convivencia o de la vida y situación de los grupos – clase como: jornadas en septiembre para debatir temas como: revisión y establecimiento de normas, etc. revisión del tema en el curso y junio (en ésta
se establecen los temas del curso siguiente) reuniones del equipo docente de etapa (casi solo
explicativas hasta ahora) Plan de 5 reuniones en el curso de cada equipo
de curso (cada mes y medio) En los
casos en que la normativa es “saltada” sistemáticamente no se aplica
ésta sino que se hace un seguimiento especial. En este marco, con el
alumnado que plantea conflictos de disciplina en clase o fuera de ella,
por iniciativa de su equipo de profesorado y tutor se plantea un contrato
con jefatura de estudios. En dicho contrato se negocian diversas
condiciones centradas en dos o tres aspectos a cuidar (se anotarán
negativos) y un apartado elegido por el alumno o alumna en positivo y se
prevén las posibles sanciones. Debe presentarse este en cada hora de
clase y firmarlo el
profesorado y entregarse cada día o más al jefe de estudios o la persona
que le hace seguimiento. Para que el alumno o alumna pueda negociar cuenta
con una persona que le apoya y le hace el seguimiento (ejerce de
“abogado” y asesor). De esta forma el alumno puede más fácilmente
plantear posibles mejoras en las condiciones. |
||
|
|
LA MEDIACIÓN. UNA CULTURA DE CENTRO |
|
I.E.S. Alarnés. Getafe. Madrid. Tel. 916814203 y 916814357Francisco Villegas.
E-mail: almupaco@terra.es |
||
|
|
||
|
Llevan
varios años trabajando el tema de resolución de conflictos a través de
diversas estrategias: la renovación
en el método de aula hasta, sobre todo, la mediación en los
conflictos con un programa específico en el que intervienen padres,
profesores y alumnos. En los conflictos concretos suelen actuar como
mediadores un profesor y un padre. Tienen junta de delegados y asociación
de alumnos. Realizan formación conjunta de profesores y alumnos para la
mediación en conflictos. Comenzaron
con un programa de la Comunidad de Madrid
llamado Convivir es vivir
coordinado por Juan Carlos Torrego, profesor de la Universidad de Alcalá
de Henares. |
||
|
|
TRANSFORMAR LOS CONFLICTOS EN PROYECTOS DE PAZ |
|
|
I.E.S. Barrutialde. Arratzu. Bizkaia.
Tel. 946251143. Belén Díez |
||
|
Este centro empezó a trabajar con un programa de tratamiento de
conflictos y mediación en 1993. Desde entonces se ha mantenido el
programa que ha ido ampliándose cada año. Existe un equipo de
tratamiento de conflictos y mediación que dinamiza actividades múltiples:
trabajo en tutorías, trabajo en transversalidad (especialmente en
arte y lengua), charlas a padres y madres, actividades durante la semana
cultural, teatro y servicio de mediación para los conflictos que surjan
en el centro entre cualquier miembro de la comunidad escolar. |
||
|
|
||
|
Gernika Gogoratuz: (Recordando Gernika). Gernika. Bizkaia Tfn: 94 6253558 Fax.
94 6256765. E-mail: gernikag@gernikagogoratuz.org
www.gernikagogoratuz.org |
||
|
Es una
Fundación -Asociación de estudios por la Paz- que surgió a partir de
una petición del Parlamento Vasco en 1987. Trabaja en el ámbito de
construcción de paz con un
enfoque de Transformación de Conflictos. Una de sus líneas de trabajo es
el entrenamiento para el Tratamiento de Conflictos en diferentes áreas:
universidad, sistema escolar, juventud, cárceles, etc. |
||
|
|
LA PARTICIPACIÓ REAL DE LA COMUNITAT EDUCATIVA: ESTRATÈGIA BÀSICA |
|
C.P. Cervantes. Buñol. València. Tel. 962500663. Mª Ángeles Lorente |
||
|
|
||
|
“Només una escola participativa i democràtica és capaç de formar
ciutadania democràtica”.
Entenem
que només des d'eixa participació i implicació activa és
possible una convivència que busque previndre els conflictes i
resoldre'ls de manera enriquidora. Fomentar la participació real i la gestió democràtica passa per implicar als diferents sectors que integren la Comunitat Educativa en l'elaboració i avaluació de diferents plans de treball. Durant aquests darrers anys hem intentant crear espais, formes, instruments i recursos que ens permeten avançar cap a una coordinació més real, en la mesura en què aprenem a iniciar processos de reflexió i actuació col·lectius: professorat, pares i mares i alumnat. Per a la
creació d'un clima de convivència basat en l'explicitació dels
conflictes i l'acceptació de les diferències hem anat desenvolupant les
següents estratègies: - Els
successius PAEPs elaborats en els últims anys demostren com ha anat canviant el nostre concepte
d'atenció a la diversitat cap a la superació de les desigualtats socials. - La Comissió de Participació
de Pares i Mares. La seua presència en tallers d'aula i en comissions d'àmbit curricular ens
permeten anar avançant en la
democratització gradual del Centre i en l'enriquiment mutu. - La
participació de l'alumnat en la vida del Centre encara no es pot
considerar com satisfactòria. Encara
que s'ha avançat prou en la creació de vies que permeten la seua
organització, és necessari omplir-los de contingut a través de plans de
treball viables i motivadors. - Una
normativa que tracta d'aclarir drets i deures i establix estratègies de
prevenció i resolució de conflictes. El que més
anys de treball de recerca i investigació ens va costar va ser clarificar
i unificar el concepte de conflicte, partint
de l'anàlisi compartida de les diferents estratègies pràctiques
de prevenció i resolució per a després
plasmar-les d'una forma clara, comprensible i resumida. Igual que en l'elaboració del PEC, vam concloure que allò
important ha estat el procés. En ell hem aprés a compartir i a
reflexionar sobre el que fem, a entendre millor alguns comportaments i
respostes i a relativitzar i adequar les nostres expectatives. Entre aquestes estratègies destaquem les següents: - les
mesures d’atenció a la diversitat a les aules van acompanyades de
propostes i recursos per a la formació del professorat al centre. - hi
ha un veritable treball en la creació d’hàbits de participació,
tant de l’alumnat com dels pares i les mares en diferents
comissions, plans o tasques concretes. - diversificar
els àmbits de resolució del conflicte depenent de quin haja estat el seu
origen: (El professor/a.-Família.-El tutor/a.Família.-Coordinadora d'ESO.-Equipo
Directiu.-Família.- Consell Escolar.-Comissió Convivència.-Família). - la
mesura acordada davant el problema ha de ser conseqüent amb el problema:
trencar/arreglar; embrutar/netejar; violentar l’ambient del grup/facilitar
la cohessió del grup; danyar la
imatge pública d’algú/retaurar la imatge pública d’algú; etc. - una
gran rellevància a la vida quotidiana a l’aula i al centre de manera
que es busca: - Ambientació
del Centre i l'aula, agradables. Reivindicació constant per a millorar i
adequar infraestructures. -
Millorar la pràctica docent. |
||
|
|
COM DONAR-LI LA VOLTA AL ROTLLO DE LES NORMES? |
|
|
Cooperativa Escuela Dos. Paterna-La Cañada. València.
Tel. 961329017. E-mail: escuela2@escuela2.es
Luis Cervellera. Rosa (Depart.
d’Orientació). |
||
|
|
||
|
Què és un abús?, quan s'està fent
exclusions?; entre els profes hem començat un procés de pluja d’idees i debats
per aclarir aquestes qüestions i com
volem educar davant els conflictes, que d’aquesta manera són
considerats una proposta de treball per al professorat. Les solucions que l'escola dóna a aquests assumptes sempre havien tingut un marc democràtic i participatiu, però poc precís, i amb l'arribada de l'ESO vam sentir la necessitat de que eixe marc de referència estiguera més clar. Ens hem adonat que ells i nosaltres necessitem uns objectius clars i que no siguen unes normes imposades als alumnes. Altres estratègies que estem experimentant són: - El consell de la “gente-ce”, que és una
representació d'alumnes i profes en
què es tracten problemes concrets de la dinàmica del cole,
organització de setmanes culturals, festes, eixides. De
moment els resultats són bons i veiem una major participació dels
xavals, així com una major implicació en les "mogudes del cole”. - El Tutor/a Personal, és un professor/a què els alumnes/as elegeixen d'entre els que els
donen classe, amb la finalitat que siga aquest qui li porte el seguiment
acadèmic i personal. - Els crèdits: És una activitat didàctica d'ampliació o reforç dels continguts,
on la metodologia està basada en l'aprenentatge de tècniques i
procediments, per a una formació més àmplia i enriquidora a nivell
personal i social. Permeten una major motivació per a l'alumne i el
professor, reducció del nombre d'alumnes, que els alumnes puguen optar
pel crèdit pel qual tenen major interés i el desenrotllament d'una
metodologia més activa. La temporalitat dels crèdits és de tres a quatre
sessions setmanals de dues hores. Amb aquesta estructura iniciem una nova pràctica que
proposem de manera limitada en dues assignatures per curs; és una experiència
que caldrà valorar i veure la seua continuïtat i ampliació. Cada alumne realitzarà tres crèdits per trimestre.
Haurà de realitzar com a mínim un crèdit de cada assignatura oferida al
trimestre. D'aquesta manera els alumnes tenen l'opció de poder repetir
cada trimestre una assignatura i que les hores setmanals que tinga al
final del trimestre siguen les mateixes que proposa Conselleria per a cada
àrea, però organitzades de manera diferent. |
||
|
|
CREAR UN CLIMA DE LLIBERTAT I COMPROMIS |
|
Cooperativa Escola Carolines. Picassent. València. Tel. 961232900E-mail. Carolinesescola@xpress.es www.xpress.es/carolines |
||
|
|
||
|
Totes les persones que formen part de l'equip docent, i també el personal de neteja, cuina i manteniment han de crear un clima de convivència i eficàcia al centre escolar i açò ha de generar un procés obert amb un màxim de llibertat i un compromís de totes les parts de respectar i garantir els drets dels/de les altres. Per açò ens preocupàrem de resoldre tots els problemes de disciplina dins un ambient de diàleg i debat procurant arribar a unes solucions que no facen necessària la sanció, i en cas que aquesta fóra necessària haurà d'estar íntimament relacionada amb la norma no respectada i tendent a què l'alumna/alumne reflexione sobre la problemàtica que ha originat. Els
passos a donar són els següents:
Parlar amb l'alumne/alumna, i si calguera o no es solventara caldria
exposar el problema en l'assamblea, parlar amb la mare/pare o finalment
fer una comissió de convivència, on es junten dos pares/mares del
Consell Escolar+tutora/tutor+cap d'estudis+directora. Aquesta estratègia
amb la qual s'analitza el problema i es posa una sanció ens ha permés
sempre no haver d'arribar a un expedient acadèmic. |
||
|
|
UN ESPAI MÉS ESTIMABLE |
|
I.E.S. Joan Crussafont. Sabadell. Barcelona. Tel. 937264702. E-mail: a8053200@centres.xtec.esJoan Serrat |
||
|
|
||
|
Projecte global de centre per una distribució diferent dels ESPAIS.
Aules materia en les que es fan racons al mateix temps que espais comuns.
En cada aula hi ha taules grans per a treball d’equip i taules
individuals en diversos racons; en un racò, un armari; un accés a vídeo
en l’altre; un retro-projector,
etc. que possibilita estar treballant en diferents activitats dintre del
mateix grup classe. Els corredors volen deixar de ser espais exclusivament
de trànsit, per passar a ser usats també com a llocs de comunicació i
trobada. Hi ha taules i armaris que permeten trobar-se, xerrar, seure i
llegir o acabar unes feines. Fan una aposta radical per crear un medi més
acollidor (fotos, espills, flors) on s’intenta afavorir
la comunicació i la diversitat de tasques en un projecte comú
d’estudi. Junt açò
fan agrupacions flexibles de l’alumnat; activitats curriculars no
assignaturitzades com ara “el
temps de gust per la lectura” i acompanyen
la tutoria de grup amb la tutoria individual dedicada
a l’orientació
personal i la comunicació amb la família de cada alumne. En aquesta
tasca tot el professorat, a excepció del cap d’estudis i el director,
està implicat. Això permet que cada alumne puga triar el seu tutor
individual encara que aquest no siga el seu tutor de grup
i que cada professor tinga un grup molt xicotet de tutorats als
quals pot veure quasi diàriament. |
||
|
|
NO “INSTRUIM” EXPEDIENTS DISCIPLINARIS |
|
|
I.E.S. Sixto Marco. Elx. Alacant.
Tel. 965459043. E-mail: 03005082@centres.cult.gva.es
Diego Trigueros. |
||
|
|
||
|
Hem substituït el llarg reglament per una breu llista de situacions que impliquen faltes que mereixen una sanció. Aquest full està a totes les classes i ha estat discutit en cada grup. El segon pas es el diàleg i el contrast de parers: la prefectura d’estudis considera la informació de l’alumne i la del professor i depenent de la falta es proposen/cerquen mesures que reparen el problema creat. Si es proposa la separació del centre per un temps, açò ha de ser acceptat per les tres parts i l’alumne s’emportarà un treball a fer en casa, la realització del qual és condició indispensable per a tornar a les classes. A més a més, l’alumne podrà reduir el nombre de faltes lleus, fent treballs comunitaris establerts per la comissió de convivència. En cada
cas, eixe procés implica un diàleg entre l’alumne, el profe, el centre
i la família. Aquest és sols el cas dels que
no hem arribat a integrar en altres estratègies de la marxa del centre com ara els grups flexibles de
recolzament on entren i ixen de forma flexible els i les alumnes al
llarg de tot el curs, etc. |
||
|
|
UNIDADES DE FORMACIÓN E INSERCIÓN LABORAL |
|
|
®
C.P. de Garantía Social U.F.I.L. Puerta Bonita.
Madrid. Tel. 915251402
José Luis Gordo (Director). ®
C.P. de Garantía Social U.F.I.L. Cid Campeador. Barrio de Aluche.
Madrid. Tel. 915092320. Julio Rogero. Charo González. |
||
|
|
||
|
Esta modalidad de G.S. va dirigida a alumnado en
situación de riesgo |
||