El clima del aula obra milagros.

La tutoria: entre l’assemblea d’estudiants i l’equip docent.

Treball cooperatiu en l’aula.

Projectes d’aula contra l’exclussió social.

Competències socials: una àrea del currículum.

EL CLIMA DEL AULA OBRA MILAGROS

Centro  de Educación  de Adultos de Tejina. Canarias.

Mica. E-mail: 38011108@gobiernodecanarias.org

     Uno de los elementos sustanciales para nosotros es "el clima" en el aula, otros desean llamarlo "motivación" pero estimamos que habría que distinguir ámbos términos, en función de individualidad y colectividad. Aquí trabajamos básicamente el Clima, pues el efecto del grupo sobre la persona consigue resultados "mágicos".

 El primer elemento para nosotros es conseguir conectar el aprendizaje que el alumno tiene con el que pretendemos transmitirle, es decir que no existan lagunas, puesto que las mismas generan ansiedad en la persona.

El segundo elemento es el desarrollar estrategias de aprendizaje personalizadas capaces de hacer avanzar a cada alumno a su propio ritmo.

El tercer elemento es potenciar la autoestima de cada uno de ellos valorándole todos y cada uno de los objetivos alcanzados, para lo cual previamente se ha hecho un plan de aprendizaje personalizado con el alumno a fin de que juntos hagamos el seguimiento de forma sitemática (la evaluación es para conocer lo que el alumno ha aprendido, no para destacar sus fallos).

El cuarto elemento: el sistema de acreditación hace que los alumnos siempre obtengan créditos por cada uno de los aprendizaje logrados, es ir sumando, nunca restando.

El quinto elemento: va por la línea de la Investigación-Acción, es decir el implicar a los alumnos en la búsqueda autónoma de aprendizajes, que "logre disfrutar aprendiendo" "que aprender se convierta en su hobby."

En definitiva repitiendo una frase de Cuadernos de Pedagogía: "CUANDO ENSEÑAR ES UN ARTE APRENDER ES UN PLACER".

      Cuando logramos avanzar en todos o algunos de etos puntos notamos que el clima en el aula es sumamente agradable, casi desaparecen los problemas de disciplina y cada alumno es un punto de apoyo y refuerzo para los demás así como para el profesorado.

El problema radica en ser capaces (el profesorado) de la necesidad de pararnos para reflexionar sobre nuestro propio trabajo y adaptarnos a la realidad de cada clase y de cada alumno/a, en definitiva entender que la enseñanza o está viva o genera tantos y tantos problemas que termina surgiendo el famoso "queme del profesor".

LA TUTORIA: ENTRE L’ASSEMBLEA D’ESTUDIANTS I L’EQUIP DOCENT

I.E.S. Les Alfàbegues. Bétera. València. Tel. 961601601

Coral Montaner

     La nostra història començà, com tantes altres, amb l´arribada de l´E.S.O. Front als nous reptes que ens plantejava la diversitat del nostre nou alumnat, se´ns va fer evident que l´estructura organitzativa tradicional als Instituts -vertical i departamental- no permetia un treball conjunt del professorat amb els diversos grups d´alumnes.

Per on començar? El procés que es propugnava des de l´Administració ens semblava llarg, burocràtic i poc efectiu. Suposava embarcar al Claustre en una elaboració teòrica i abstracta de projectes: educatius, curriculars, d´acció tutorial, d´atenció a la diversitat... i de models organitzatius, de manera paral·lela a allò que ja estava ocorrent en el dia a dia,  a les aules i al centre.

     Pensàrem, doncs, que el millor era començar a treballar ja i  “a peu d´obra” -és a dir, amb els grups d´alumnes- mitjançant una acció tutorial que formulàrem des d´un principi com una acció de centre, i que concernia, per tant, no sols als tutors/es sinó també als equips docents de cada grup. I així anàrem configurant una dinàmica bàsica d´atenció a l´alumnat on interactuaven tres processos fonamentals:

-  implicació i participació de tot el professorat per mitjà de la constitució i reunió periòdica dels equips de nivell (una reunió mensual, els dimecres vesprada).

-  implicació i participació de tot l´alumnat per mitjà de les assemblees de classe, que passaven a ser l´estructura bàsica de l´hora de tutoria setmanal.

-  funció integradora del tutor/a, que consistia bàsicament en la contrastació de les interpretacions de l´alumnat i les del professorat sobre les diferents problemàtiques i/o necessitats educatives, per facilitar, a partir d´ahí, l´elaboració conjunta de projectes d´intervenció tutorial. Projectes i estratègies que serien avaluats i reformulats periòdicament, tant per l´equip de nivell com per les assemblees de classe.

      Des d´un primer moment, aquesta dinàmica va resultar molt generadora en un doble sentit. Per una part, tant l´alumnat com el professorat de cada grup se sentien partícips de l´acció tutorial i vivien el projecte com a propi. Per una altra, l´estructura organitzativa del centre va anar configurant-se de manera natural i coherent al seu voltant: els temes discutits en els equips de nivell es traslladaven als diferents Departaments Didàctics i es coordinaven en la Comissió de Coordinació Pedagògica; el Departament d´Orientació col·laborava en la formació dels tutors i en la facilitació de recursos; l´equip directiu i els coordinadors de cicle coordinaven els seus horaris per poder preparar les reunions de nivell, etc.

DINÀMICA DE L´ACCIÓ TUTORIAL

                  Assemblea de classe

®    elabora hipótesis  explicatives  sobre les problemàtiques o necessitats educatives

     del grup

®    elabora propostes d´intervenció

®    realitza dinàmiques de treball

®    avalua el seu plà de  treball

                      Equip de nivell

®    elabora hipótesis explicatives

®    elabora propostes d´intervenció

®    actua coordinadament

®    avalua i regula les seues intervencions

Tutor/a

®    contrasta i estudia les aportacions

®    negocia el plà de treball

®    prepara activitats i dinàmiques

®    avalua l´acció tutorial

Organització del centre per a l´acció tutorial

 Equips de

  Treball

  Horari

Calendari

Plà de treball

Preparació i

coordinació

Equips

docents

de nivell

una reunió

mensual,

dimecres

vesprada

-detecció i anàlisi de necessitats i

  problemàtiques en  en els grups.

-propostes d´intervenció  per a les àrees i

  per a la tutoria lectiva.

Coordinador/a

de cicle

Cap d´estudis

o Vicedirecc.

Assemblea

de classe

hora de

tutoria

-regulació de la marxa de  classe

-elaboració de propostes

-realització d´activitats i  dinàmiques de treball.

Tutor/a

Equips de

tutors/s de

 nivell

una hora de coordinació

en l’horari

setmanal

-valoració i seguiment de la  tutoria lectiva

-preparació de materials  activitats

Tutors/es

Psicopedag.

Equip directiu, coordinadors

de cicle,

departament d´Orientació

una reunió mensual,

dilluns matí

-seguiment, valoració i  coordinació del P.A.T              del  centre

-elaboració de propostes

Director,

Cap d´estudis, Psicopedagoga

TREBALL COOPERATIU EN L'AULA

Josep Vicent Bataller. Tel. 962433678   E-mail: coderi.fmrppv@xarxaneta.org                                                                            

     L'experiència s'ha desenvolupat en el primer cicle d' ESO al llarg dels tres últims cursos en la classe de Ciències Socials.

      La intenció inicial era elaborar uns materials (La gran aventura africana) flexibles i adaptats a les necessitats, capacitats i interessos de l'alumnat de primer cicle d'ESO.

Mitjançant un joc de simulació (un ral·li), l'alumnat treballa una sèrie de continguts geogràfics amb un gran equilibri entre conceptes, procediments i actituds. El treball en valors se desenvolupa en els propis materials i en el muntatge d'aula, amb un plantejament d'aprenentatge cooperatiu-competitiu que permet una gran interacció  entre l'alumnat com instrument d'aprenentatge i d'integració, a la vegada que es treballen valors com la solidaritat i la cooperació, extrapolant la realitat de l'aula amb la de l'actual realitat nord-sud.

      S'assoleix un clima d'aula summament positiu en allò referent a la  cooperació i implicació de tot l'alumnat en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Partint d'un  plantejament inicialment competitiu, se desenvolupa un procés de treball cooperatiu i d'implicació de l'alumnat en el tractament de la diversitat, culminant en un final no competitiu.

PROJECTES D’AULA CONTRA L’EXCLUSSIÓ SOCIAL

I.E.S. Badalona 9. Badalona. Barcelona. Tel. 933873750

Pere Salvador. Francesc Salò. Ramón Grau.

     Empenyats en lluitar contra l’exclussió social, desenvolupen interessants experiències al voltant de la selecció de continguts i l’adaptació metodològica a la diversitat d’interessos i capacitats. Treball per projectes. Relació entre el currículum acadèmic, les activitats  preprofessionals  i l’orientació per a la transició a la vida laboral i adulta.

COMPETÈNCIES SOCIALS: UNA ÀREA DEL CURRÍCULUM

I.E.S. Miquel Tarradelles. Ciutat Vella. Barcelona. E-mail: royales@teleline.es.

Ignasi Almirall. Pepe Checa.

     El centre reb un gran nombre d’alumnes  amb greus dificultats d’adaptació al sistema acadèmic. Tot  el claustre assaja formes de desenvolupament de programes de cada àrea que s’adapten a les situacions de partida de l’alumnat (no hi ha hàbits de treballar a casa; no és segura l’assistència diària a classe;  deficiències d’expressió i comprensió del castellà o el català;  habilitats de comunicació variades...) totes les àrees estan compromeses en la recerca de mètodes actius i que permeten diferents ritmes i maneres d’aprendre dintre del mateix grup. Dins d’aquesta situació el centre decideix dedicar un temps del seu horari curricular a una àrea, Competències Socials, que ha d’afavorir la possibilitat de cada alumne de relacionar-se socialment des de la defensa dels seus interessos i el respecte als interessos dels altres. Entre altres mesures al centre es fa tambè mediació, però entenen que la mediació sense la creació d’un ambient de centre favorable a la comprensio mútua, acaba convertida en un “parxe” i es devalua. La classe de Competències Socials té la mateixa importància que la de Matemàtiques.