Curs de formació

que apareixen a les aules i als corredors del centre són la punta d'un iceberg. Sovint es posen tants esforços en tallar-ne la punta -mantenir la disciplina- que no queden forces per treballar amb el que hi ha sota, amb les contradiccions que originen aquest malestar i aquesta queixa. I en aquesta tasca es deixa a soles al professor o la professora per exercir les seues habilitats de domini, de persuasió, de seducció, de xantatge, de domesticació o del que puga cadascú. ¿Es pot reduir la formulació del problema a una qüestió de "gràcia personal" o d’unes quantes tècniques de direcció de grups ? Al nostre parer eixes formulacions generen frustració -perquè no milloren les relacions entre el professorat, l'alumnat, els coneixements i les institucions- i alienació -perquè presenten les tècniques i la formació del professorat com un únic model ideològicament neutre al marge de les experiències que suposa per al nostre alumnat viure unes o altres formes d'organització de la classe o de presa de decisions, de tractament dels conflictes, de relacions entre les persones i les institucions. Hi ha diferents perspectives en l'anàlisi dels conflictes que es plantegen a les escoles i, ara especialment, als instituts d'ESO. Hi ha diferents concepcions pel que fa al respecte, a la participació, a la diversitat, a l'ordre, a allò comú i allò públic. No hi ha opcions neutres. ¿És la teua aula un espai públic? ¿De qui es la teua classe? ¿T'interessa saber-ho? ¿De qui t'agradaria que fos la teua classe? ¿Qui se l'ha d'apropiar i com?
La nostra proposta s'orienta cap a la construcció de l'aula com un espai on experimentar el desenvolupament de la ciutadania, com un procés en el qual les persones -alumnat i professorat- es relacionen amb les ciències per explicar-se la vida i per intervenir millorant-la, com una vivència d'organització institucional en la qual es poden observar les dificultats de les relacions igualitàries entre persones diverses i aprendre les tortuositats de la democràcia.
Volem fer-vos partícips d'un projecte de formació del professorat amb la carpeta de materials Viure la democràcia a l'escola, l'objectiu del qual no és acabar amb els conflictes; no ens creiem les paus de cementiri ni els consensos basats en el silenci i la passivitat. El que ens agradaria és aprendre a interpretar en les relacions socials que es desenvolupen en les nostres aules de quina manera el saber i els coneixements que es promouen a la classe ajuden a construir altres concepcions del poder, de les relacions entre les persones, de la cooperació i de l'oportunisme, de l'obediència, de l'autoritat, d'allò públic i allò privat, del respecte a la consideració de la diferència i de la desigualtat, de la divergència d'interessos o d’idees, de la presa de decisions i l'assumpció d'acords. Juntament amb tot això també volem saber de què ens serveixen les ciències per a la vida social, , la vida política, la vida en comú...
Volem que aquestes sessions de treball conjunt ens serveixen per fer una altra mirada al que fem i al que pensem, al que passa i al que podria passar en la vida de l'aula, al que podríem fer i al que volem fer. En aquesta anàlisi cal que relacionem les pràctiques i les teories, que contrastem experiències, que parlem, escoltem, llegim, pensem, imaginem, decidim. Tot això hem tractat de recollir-ho en el programa que us presentem.

EL MÉTODE

El grup de debat
· Una pràctica molt habitual entre el professorat; ens agrada parlar i discutim a sovint.
· Una pràctica difícil de desenvolupar amb una participació real, difícil d'arribar a conclusions i propostes d'acció, difícil de generar acords assumits, difícil d' assumir dinàmiques que realment impliquen, escolten i comprometen a tots i totes les participants.
· Necessari d'aprendre per obrir processos de assumpció col·lectiva de responsabilitats, d'autoavaluació i autogestió de la vida cooperativa de l'aula i del centre.

La reflexió sobre la pràctica
· Bastant comuna com un hàbit individual; rarament com un hàbit col·lectiu.
· Bastant comuna de manera poc sistemàtica, culpabilitzadora o autoculpabilitzadora; rarament com un hàbit intel·lectual d'anàlisi i investigació.
· Bastant comuna com a conjunt d'anècdotes o consideració dels antecedents i associada a l’experiència professional; rarament analitzada a la llum de les idees que han informat eixa pràctica i l’han condicionada.

La relació teoria - pràctica
· Descobrim les teories que hi ha darrere de les nostres pràctiques
· Estudiem les racionalitats que ens fan pensar la programació, l'avaluació, la tutoria, la coordinació; l'elecció de delegats, etc. d'una determinada manera
· Coneixem altres racionalitats, altres lògiques, altres maneres de dissenyar la pràctica i argumentar-la.
· Establim categories o claus conceptuals per interrogar la pràctica i les idees des de plantejaments democràtics: el saber, el poder, la ciutadania i la identitat.

El disseny de plans d'investigació-acció
· Poc habitual. Ningú ens ha ensenyat a decidir i dissenyar les estratègies per fer realitat les nostres decisions, vencent resistències, avaluant les errades, adquirint autonomia, fent-nos més lliures, menys buròcrates.
· Analitzem les resistències i possibles dificultats d'una experiència nova.
· Decidim segons les forces de cadascú.
· Experimentem, avaluem i dissenyem una nova acció

ELS MATERIALS

La carpeta Viure la democràcia a l'Escola , amb la qual treballarem, és fruit d'una investigació en la qual es posa de relleu que la democràcia és viscuda en els nostres centres com un valor buit de contingut i que la vida quotidiana als centres educa en una concepció de la ciutadania que fomenta la passivitat i l'obediència més que la capacitat d'implicar-se críticament en assumptes col·lectius, en la participació en la vida pública.
Però, a aquests materials també s’observa que el dia a dia als centres presenta un conjunt de situacions i moments en què es fan paleses les contradiccions i es pot actuar, pensar, parlar en grup, inventar, aprendre i reaprendre la nostra professió.
Partim de la hipòtesi que la renovació de les nostres pràctiques i del funcionament del centre només pot ser producte de la nostra reflexió i de la nostra decisió conscient, tant pel que fa a l'alumnat com pel que fa a les estructures organitzatives del centre i a les condicions econòmiques i polítiques de desenvolupament del treball docent. Per això considerem que la millor estratègia de formació és el grup de debat perquè permet unir la reflexió sobre els espais i les experiències comuns , amb la decisió i l'acció conjunta, .
En la carpeta hi ha un conjunt d'historietes, quadres i qüestionaris que facilitaran l'inici del debat. Els materials pretenen organitzar l'activitat en tres fases:

A) ESCENARIS I QUESTIONS PER VEURE QUÈ FEM.
Aquest és el primer pas: parlem de la nostra pràctica avui, de la realitat de què partim, del que ens satisfà o ens preocupa.
B) IDEES QUE HI HA SOTA LA PRÀCTICA.
Activitats per a la reconceptualització. En aquest segon pas volem veure les creences -pot ser inconscientment assumides- que conformen el nostre pensament pedagògic i que sustenten la nostra manera d'actuar.
Posteriorment les podrem contrastar amb altres teories i construir conscientment les nostres formulacions i hipòtesis.
C) AGENDA CRÍTICA.
Volem facilitar la presa de decisions, la consideració dels límits i de les forces de la il·lusió davant de l'acció de renovació, de canvi i d'experimentació.
El projecte-carpeta és una invitació a fer xarxa, a connectar amb altres persones, centres, col·lectius que intenten treballar amb somnis i realitats semblants. Així doncs, al final de la carpeta hi ha un conjunt d'adreces i telèfons relacionats amb diferents àmbits de renovació i experiència. És intenció de l’equip organitzador que les persones i grups que treballen amb els materials vagen ampliant eixa xarxa.

L'EQUIP DOCENT

JOSÉ CONTRERAS, Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona.

JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ, Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València. MRP Escola d’Estiu PV.

PILAR TORMO. Mestra, directora de l'IES Jaume I d'Alfafar (l’Horta). MRP Escola d’Estiu PV.

PEPE CHECA, professor de Matemàtiques i de Competències Socials a l'UAC de l'IES Miquel Tarradell de Ciutat Vella de Barcelona.

ÀNGELS MARTÍNEZ BONAFÉ (directora del curs), professora de Secundària. MRP Escola d'Estiu PV. Ex-membre Equip de Reforma PV.

JOAN CANTARERO, professor de Secundària, Servei de Formació Permanent de la Universitat de València. MRP Escola d'Estiu PV.

JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ RODRIGUEZ, professor de Pedagogia en la Universitat de Granada. Expert en avaluació de centres.

DOLO MOLINA, pedagoga. Comissió organitzadora de l'Escola d'Estiu PV. Investigadora sobre renovació pedagògica.

CORAL MONTANER, psicopedagoga al IES Les Alfàbegues de Bétera. Ex-professora de Secundària. MRP Escola d´Estiu PV.

XARO ALTABLE, professora de Ciències Socials, responsable de diversos projectes de coeducació. Experta en Psicosíntesi.

JORNADES INICIALS. 12 i 13 de gener.
La formulació dels problemes. Obrir el ventall, obrir les mirades.

Divendres 12. De 16 a 20 h.
· Presentació del Projecte i del Seminari Democràcia i Ensenyament, equip docent i coordinadores de grup.
· Conferència: Repensar-nos el treball docent. Autoritat i desautorització del professorat, a càrrec de José Contreras.
· Presentació del Programa del curs.
· Formació de grups. Comentari i valoració del Programa, primers contactes, presentació i perspectives dels participants. Organització inicial del grup-classe.

Dissabte 13. De 10'30 a 14'30 h.
· Conferència: Pensar i fer l'escola pública des de les relacions entre el saber i el poder, la ciutadania i l'identitat, a càrrec de Jaume Martínez Bonafé
· Taller de formulació de problemes. El grup de pensar, imaginar i ajudar a fer.

DESENVOLUPAMENT DEL CURS. DIJOUS, de 16 a 19,30 h.

1ª Sessió: 18 de gener.
El conflicte: d'allò judicial a allò pedagògic.
PILAR TORMO
- Quan parlem de conflicte a l’aula i al centre, ¿a què ens referim? Tipologia de conflictes. Estratègies d'intervenció en conflictes.
- Les idees que hi ha sota la pràctica: del que fem al que pensem. La conceptualització del problema.

2ª sessió: 25 de gener.
Elaboració d'estratègies d'intervenció en conflictes.
PILAR TORMO
- Fer projectes a partir dels problemes.
- De la narració a l'anàlisi: Inventariar conflictes, contextualitzar situacions.
- El context de l'aula i del centre. La cultura de centre i l'àmbit de l'aula.
- La comunicació i la participació en la intervenció en conflictes.
- Altres experiències.PILAR TORMO
- Fer projectes a partir dels problemes.
- De la narració a l'anàlisi: Inventariar conflictes, contextualitzar situacions.
- El context de l'aula i del centre. La cultura de centre i l'àmbit de l'aula.
- La comunicació i la participació en la intervenció en conflictes.
- Altres experiències.

3ªsessió: 1 de febrer.
Ensenyar-aprendre a tractar conflictes.
Experiències en la classe de competències socials.
PILAR TORMO i PEPE CHECA
- La classe: Distintes organitzacions per aun sol fi.
- Projecte Gavella: un programa de competències socials.
- Mediació i intervenció de l'alumnat en la resolució de conflictes.PILAR TORMO i PEPE CHECA
- La classe: Distintes organitzacions per aun sol fi.
- Projecte Gavella: un programa de competències socials.
- Mediació i intervenció de l'alumnat en la resolució de conflictes.

4ª sessió: 8 de febrer.
El control de la classe i les relacions socials a l'aula
ÀNGELS MARTÍNEZ BONAFÉ
- Coses que fem per ensenyar-aprendre: construir coneixements és també construir-se com a subjectes amb història i identitat.
- Equips al grup-classe.
- Alumnat-professorat: diferentes mirades i veus a l'aula.ÀNGELS MARTÍNEZ BONAFÉ
- Coses que fem per ensenyar-aprendre: construir coneixements és també construir-se com a subjectes amb història i identitat.
- Equips al grup-classe.
- Alumnat-professorat: diferentes mirades i veus a l'aula.

5ª sessió: 15 de febrer.
La comunicació i l'organització del treball.
JOAN CANTARERO
- Les activitats d'ensenyament-aprenentatge: una forma d'establir relacions.
- La selecció d'activitats: criteris i prioritats.
- Les idees que hi ha sota la pràctica: del que fem al que pensem. Activitats de reconceptualització.JOAN CANTARERO
- Les activitats d'ensenyament-aprenentatge: una forma d'establir relacions.
- La selecció d'activitats: criteris i prioritats.
- Les idees que hi ha sota la pràctica: del que fem al que pensem. Activitats de reconceptualització.

6ª SESSIÓ: 22 de febrer.
La negociació: un dilema entre l'alumnat, el professorat i el currículum.
ÀNGELS MARTÍNEZ i JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ
- El control de la classe. Estratègies d'ensenyament d'un grup d'individus diversos.
- Les idees que hi ha sota la pràctica .Del que fem al que pensem. Activitats de reconceptualització.
- Agenda.ÀNGELS MARTÍNEZ i JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ
- El control de la classe. Estratègies d'ensenyament d'un grup d'individus diversos.
- Les idees que hi ha sota la pràctica .Del que fem al que pensem. Activitats de reconceptualització.
- Agenda.

7ª sessió: 1 de març.
Què fa un professor/a com jo en una tutoria com aquesta.
DOLO MOLINA i CORAL MONTANER
- El rol del tutor. Cultura professional del professorat.
- Les programacions de les assignatures i el Pla d'Acció Tutorial. Saber, ensenyament i construcció de la identitat.
- Vida quotidiana i vida acadèmica. Educació dels sentiments i les emocions a l'aula (XARO ALTABLE).DOLO MOLINA i CORAL MONTANER
- El rol del tutor. Cultura professional del professorat.
- Les programacions de les assignatures i el Pla d'Acció Tutorial. Saber, ensenyament i construcció de la identitat.
- Vida quotidiana i vida acadèmica. Educació dels sentiments i les emocions a l'aula (XARO ALTABLE).

8ª sessió: 8 de març.
La vida institucional del centre: una àrea d'aprenentatge per a l'alumnat.
DOLO MOLINA i CORAL MONTANER
- Normes, vida institucional i conflictes.
- ¿L'assemblea de classe o l'hora de tutoria? Un aprenentatge de les dificultats de la participació.
- L'assemblea de delegats i delegades, una experiència d'autoorganització. Agenda crítica.
Preparació de les memòries per a les Jornades de Cloenda.DOLO MOLINA i CORAL MONTANER
- Normes, vida institucional i conflictes.
- ¿L'assemblea de classe o l'hora de tutoria? Un aprenentatge de les dificultats de la participació.
- L'assemblea de delegats i delegades, una experiència d'autoorganització. Agenda crítica.
Preparació de les memòries per a les Jornades de Cloenda.

JORNADES DE CLOENDA. DISSABTE 10 de Març, de 10 a 14,30 h.

Agenda Crítica. Dissenyem nous plans.

Coneguem i analitzem les resistències i les forces . Les dificultats de la innovació.   
Iniciem la Xarxa: coordinació i comunicació de les nostres memòries.
- Posem en comú les nostres observacions, experiències, històries i projectes. Presentació de les memòries.
- Com dissenyem plans d'acció possibles i desitjables per a cada persona i cas.
- Redactem un primer esborrany de les memòries (ndividualment o per grups).
- Organitzem Xarxes de recolzament per la democràcia als centres educatius.
- Busquem formes de coordinació àgils, agradables, creatives..., per proximitat territorial, temàtica, experièncial o altres.

- Experiències d'altres comarques i llocs de l'Estat que ens ajuden a organitzar el nostre projecte de futur.
- Arxiu de recursos.
- Avaluació del curs i propostes.

ORGANITZEN:

- Universitat de València

- Escola d'Estiu del País Valencià

- STEPV - Iv

LLOC DE CELEBRACIÓ:
Servei de Formació Permanent de la Universitat de València, C/Amadeu de Savoia, 14, 46010 València

MATRÍCULA:
10.000 pessetes, carpeta de materials inclosa. Cal presentar en l’STEPV-Iv la butlleta d’inscripció al curs, entre el 27 de novembre i el 15 de desembre de 2000. Es podrà fer personalment, per FAX o correu electrònic.

CERTIFICACIÓ:
La certificació del curs s’acreditarà mitjançant una certificació de les entitats organitzadores de 50 hores, 40 de formació en grup i 10 de treball individual per a la realització de la memòria.

INFORMACIÓ:
STEPV-Iv, C/Juan de Mena, 14 baix. 46008 València.
Tel. 96 391 91 47. FAX 96 392 43 34.  www.intersindical.org/stepv